Agronomia
L'agronomia és una branca de la ciència que estudia els conreus i els sòls on creixen. Els agrònoms treballen per desenvolupar métodes que millorin l'ús del sòl i augmentar la producció d'aliments i d'altres conreus. Duen a terme la recerca en la rotació de conreus, el reg i el drenatge, el conreu de vegetals, la classificació de sòls, la fertilitat de sòls, el control de males herbes i en altres àrees.
Conreu selectiu[modifica]
L'agronomia inclou el conreu selectiu de vegetals per produir els millors cultius sota diverses condicions. El conreu de vegetals ha augmentat el rendiment dels cultius i també n'ha augmentat el valor nutritiu, com en el cas del blat o el del blat de moro. També ha comportat el desenvolupament de nous tipus de vegetals. Per exemple, un cereal híbrid anomenat triticale va ser produït fent un creuament entre sègol i blat. El triticale conté més proteïnes que el blat.
L'agronomia i el sòl[modifica]
Els agrònoms estudien maneres de fer els sòls més productius. Classifiquen els sòls i hi experimenten per comprovar si contenen les substàncies vitals pel creixement de les plantes. Tals substàncies inclouen compostos de nitrogen, fòsfor i potassi. Si un determinat sòl és deficient en aquestes substàncies, es pot utilitzar fertilitzants per solucionar-ho. Els agrònoms estudien el moviment dels nutrients dins el sòl, i la quantitat de nutrients que absorbeix un vegetal mitjançant les seves arrels. Els agrònoms també examinen el desenvolupament de les arrels i la seva relació amb el sòl. A l'Estació Experimental de Rothamsted, al Regne Unit, es fan experiments a llarg termini (des de fa uns 150 anys) sobre la fertilització dels sòls.
Preservació del sòl[modifica]
A més, els agrònoms desenvolupen métodes per preservar el sòl i reduir els efectes de l'erosió causada per l'aigua i el vent. Per exemple, una tècnica anomenada llaurat de contorns es pot usar per prevenir l'erosió del sòl i conservar les precipitacions. Els investigadors agrònoms també cerquen maneres d'utilitzar el sòl més efectivament per solucionar altres problemes. Tals problemes inclouen l'eliminació de residus humans i animals; contaminació de l'aigua; i l'acumulació en el sòl de productes químics anomenats plaguicida, que s'utilitzen per matar insectes i altres plagues.
Enginyer agrònom[modifica]
L'enginyer agrònom és un professional, és un titulat superior competent en els àmbits de l'enginyeria agronòmica, civil i mediambiental. Té competències reconegudes en molts diversos àmbits i n'exerceixen la professió des de l'exercici lliure, des de diversos àmbits administratius i des de l'empresa privada en indústries agroalimentàries, explotacions agropecuàries i altres.
Molts agrònoms són consultors, investigadors o professors. Molts d'ells treballen per estacions agrícoles experimentals, agències federals o estatals, firmes industrials o universitats. Els agrònoms també treballen en organitzacions internacionals com per exemple l'USAID o l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides.
Entre els àmbits temàtics més destacats de l'Enginyer Agrònom hi trobem els següents:
- Fitotècnia.
- Zootècnia.
- Indústries agroalimentàries.
- Economia agrària.
- Enginyeria rural.
- Enginyeria mediambiental.
Matèries fonamentals[modifica]
En la formació de les enginyeres i els enginyers agrònoms s'imparteixen les següents matèries fonamentals:
- Ciències bàsiques: matemàtiques, física, química i bioquímica, geologia, biologia, dibuix, etc.
- Ciències aplicades: estadística, química agrícola, edafologia, climatologia, resistència de materials, mecànica, termodinàmica, electrotècnia, hidràulica, genètica, botànica, fisiologia vegetal i animal, operacions bàsiques industrials, econometria, economia, dret i sociologia.
- Tecnologia: fitotècnia, producció i protecció dels vegetals, zootècnia, construcció agropecuària i agroalimentària, hidrologia i drenatge agraris, regs, tecnologia alimentària, millora genètica vegetal i animal, motors i màquines, agròtica i automatització, comercialització agrària, comptabilitat, control de qualitat, gestió empresarial, legislació i política agrària.
En general les ciències bàsiques i aplicades són comunes a tots els estudiants d'enginyeria agronòmica, mentre que les tecnologies són escollides en el disseny curricular personal de la carrera.
A l'Escola Tècnica Superior de Lleida es poden aconseguir les següents "orientacions":
- Biotecnologia agrària.
- Economia agrària.
- Desenvolupament rural.
- Gestió del medi ambient.
- Enginyeria agroalimentària.
- Enginyeria rural.
- Producció animal.
- Producció vegetal.
També s'hi poden seguir cicles de postgrau, i el Doctorat en Agronomia i Medi Ambient.
Agrònoms[modifica]
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Saltini A., Storia delle scienze agrarie, 4 voll., Bologna 1984-89, ISBN 88-206-2412-5, ISBN 88-206-2413-3, ISBN 88-206-2414-1, ISBN 88-206-2415-X
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agronomia |