Agropyron cristatum
 | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| NatureServe | segur  |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Triticeae |
| Gènere | Agropyron |
| Espècie | Agropyron cristatum (L.) Gaertn. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Bromus cristatus |
.svg){kind=icon}
Agropyron cristatum o agropir pectinat és una espècie de planta gramínia que es fa servir sovint per farratge i pel control de l'erosió.
El nom provz del llatí cristatus (‘crestallut’), per la forma de les espiguetes que semblen crestes diminutes. Linnaeus la va classificar com Bromus cristatus.[1]
És nativa d'Euràsia i s'ha introduït en altres zones com els Estats Units, on ha estat plantada a 6-10 milions d'hectàrees i ha esdevingut una planta invasora de les planes.[2]
.jpg)
És una planta herbàcia perenne que fa de 30 a 90 cm d'alt, cespitosa, d'espiga oblonga d'1,5 a 5 cm i espiguetes de 8 a 15 mm, molt comprimides, amb de 3 a 10 flors que finalment es desprenen juntes.[3] És tolerant a la secada i al fred, també als incendis, per això de vegades és l'espècie dominant en l'estepa desèrtica euroasiàtica. Viu en turons i valls de sòls guixencs o calcaris, secs i rocosos. Les espigues fan de 2 a 7 cm de llarg.
Varietats
[modifica]- A. cristatum var. imbricatum és la varietat nativa dels Països Catalans.[4]
- A. cristatum var. pectiniforme Va ser introduïda a la província de Barcelona per a recuperar terres.[5] El nom català és agropir pectinat.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Garcia Coloma, Antoni. «Agropyron cristatum». Flora Catalana. [Consulta: 6 gener 2026].
- ↑ Heidinga, Lawrence; Wilson, Scott D. «The Impact of an Invading Alien Grass (Agropyron cristatum) on Species Turnover in Native Prairie». Diversity and Distributions, 8, 5, 2002, pàg. 249–258.
- ↑ de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep; Masalles, Ramon M.; Ninot, Josep M. «Gramínies». A: Flora Manual dels Països Catalans (en català). 2a edició. Barcelona: Portic Natura, 1993, p. 1118. ISBN 8473064003.
- ↑ Sáez, Llorenc; Galán de Mera, Antonio; Pyke, Samuel; Carnicero, Pau «New data on vascular plants from Montseny massif (northeastern Iberian Peninsula) — Noves dades de plantes vasculars del massís del Montseny (nord-est de la península Ibèrica)». Orsis, 29, 2015, pàg. 206-207. DOI: 10.5565/rev/orsis.24.
- ↑ Pyke, S. «Contribución al conocimiento de la flora alóctona catalana» (en castellà). Collectanea Botanica, 27, 30-12-2008, pàg. 95–104. DOI: 10.3989/collectbot.2008.v27.8.
- ↑ Vallès, Joan. «agropir pectinat». A: Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2014 (Diccionaris en Línia núm. 191).
Enllaços externs
[modifica]
- «Crested wheatgrass» (en anglès). UNT Government Documents Department.