Aguaruna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaAguaruna
Tipusllengua, llengua viva i llengua vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius56.584 Modifica el valor a Wikidata (2017 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRegió de l'Amazones, Regió de Cajamarca, Departament de Loreto i Departament de San Martín Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Aguaruna map.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües jívaro-capahuanes
llengües jívaro Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3agr Modifica el valor a Wikidata
Glottologagua1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueagr Modifica el valor a Wikidata
UNESCO734 Modifica el valor a Wikidata
IETFagr Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1565 Modifica el valor a Wikidata

L'aguaruna o awajún és un idioma autòcton americà de la família jívara parlat per 33.290 peruans de la nacionalitat aguaruna. La llengua està distribuïda en la porció del riu Marañón així com els rius Poltre, Maig, i Cahuapanas. També és anomenat Awajún. Ethnologue hi ha poquíssims monolingües, gairebé tots també són fluids en el castellà, encara el seu llenguatge és oficial. Hi ha opinions positives cap a a l'idioma, alguna cosa que pot corroborar-se per l'alfabetisme d'entre 60 i 100% en aguaruna i 50 a 70 per al castellà com a segon idioma. L'huambisa i L'achuar-shiwiar són idiomes pròximament relacionats. L'idioma té un diccionari i regles de gramàtica han estat desenvolupades. Els aguarunahablantes són una gent que viu de l'agricultura: conreen en els seus chacras productes alimentosos, com a iuca i camote, plàtan i blat de moro; i especialment, cotó, els flocs del qual tenyeixen, filen i teixeixen amb òptima habilitat.[1] A més practiquen la pesca en els rius de la seva comarca.

Els aguarunas criden a la seva llengua iinia chichama que significa simplement 'la nostra llengua', el terme ai nts amb el qual s'autodenominen significa simplement 'persones'.[2]

Descripció lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

L'aguaruna posseeix 12 consonants, entre les quals /ɾ/ i /ʔ/ apareixen molt poc tenint una distribució limitada. Els al·lòfons vocàlics [i], [ɰ], [w] són tractats com a consonants en la major part dels processos fonològics. Les oclusives sonores [b], [d] poden ser considerades com a variants al·lofòniques de /m/, /n/ però el context per a la seva realització no és estrictament fonològic pel que pot considerar-se que aquests sons són nous fonemes nacions en aguaruna (és a dir, susceptibles d'en el futur de presentar oposició fonològica sistemàtica amb [m] i [n]). Existeix quatre timbres vocàlics, existint oposició entre vocals nasals i no nasals.

L'estructura sil·làbica és simple: (C)V(N) en el nivell fonètic, encara que alguns processos fonològics com la sinéresis o l'elisió vocàlica produeixen formes fonètiques amb estructures més complexes, podent aparèixer diftongs i alguns pocs triftongs, així com grups consonàntics complexos.

Existeix un accent tonal distintiu assignat a un nucli sil·làbic de la paraula, aquest accent és inseparable de la vocal sobre la qual recau (tal com succeeix en espanyol). Fonèticament una vocal llarga o un diftong pot presentar un contorn tonal ascendent o descendent si una de les vocals fonològiques de les quals procedeix era un nucli sil·làbic accentuat.

Gramàtica[modifica]

El aguaruna és una llengua amb marcatge de nucli i marcatge de complement, de tipologia aglutinant amb un cert grau de fusió. És gairebé exclusivament una llengua sufijante amb una forta tendència a usar l'ordre sintàctic SOV, sent això últim obligatori en oracions subordinades. El seu alineament morfosintàctic és de tipus nominatiu-acusatiu estricte.[3]

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

El sistema de consonants aguaruna inclou totes les consonants incloses al gràfic següent. No obstant això, formalment l'aguaruna només conté dotze fonemes diferents. Inclouen els següents: quatre oclusives, dues africades, tres fricatives, dues nasals i una bategant. L'guaruna mostra una forta preferència per les consonants sordes, ja que només es posen veu els fonemes nasals i de bategants. L'oclusiva labial [b] i l'oclusiva dental [d] només existeixen com a al·lòfons orals dels obstruents nasals /m/ i /n/, respectivament, en condicions fonològiques definides, tot i que de vegades aquestes condicions poden ser lèxiques. Hi ha tres aproximants incloses al gràfic: [j], [ʋ], [ɰ]. Funcionen com a consonants dins dels processos fonològics, tot i que només existeixen com a al·lòfons de les vocals /i/, /u/ i /ɨ/, respectivament. /j/ s'escriu ñ quan es nasalitza a causa de la següent vocal nasal. Es disputa l'existència de [ŋ] com a al·lòfon de [ɰ]. Tingueu en compte que [ʔ] no apareix amb un equivalent ortogràfic al gràfic següent. Això es deu al fet que no hi ha consens entre els parlants; es pot escriure amb k, t o h. L'oclusiva glotal apareix només en tres lexemes, tots intervocàlicament i en algunes interjeccions, de manera que és bastant rar i, per tant, no s'escriu sovint.[4]

Labial Dental Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusives p [p] t [t] k [k] [ʔ]
Africades ts [t͡s] ch [t͡ʃ]
Fricatives s [s] sh [ʃ] j [h]
Nasals m [m] n [n]
Batecs r [ɾ]
Aproximants w [ʋ] y/ñ [j] g [ɰ]

Vocals[modifica]

L'aguaruna té quatre vocals que tenen cadascuna una forma oral i nasal, il·lustrades a la taula següent. Les tres vocals altes solen tenir els al·lòfons baixos [ɪ], [ə] i [ʊ], de davant a darrere. L'única vocal arrodonida és [u]. La nasalitat és contrastiva en parells com [ũha] "obert" versus [uha] "dir" i [sũw̃ɨ̃] "coll" versus [súwɨ] "fosc".[4] Les vocals nasals i orals són sovint no es distingeix per escrit.

Oral Nasal
anterior central posterior anterior central posterior
Alta (tancada) i ɨ u ĩ ɨ̃ ũ
Baixa (Oberta) a ã

Referències[modifica]

  1. Alberto Tauro del Pino.«Enciclopedia Ilustrada del Perú» Peisa Lima (2001) ISBN 9972-40-150-2 del tomo 1
  2. (portuguès) Corbera Mori, Angel Fonologia e Gramática do Aguaruna (Jívaro), These, Universidade de Campinas, 1994.
  3. Overall, Simon E. A Grammar of Aguaruna. La Trobe University, 2007. 
  4. 4,0 4,1 Aguaruna a Ethnologue (18th ed., 2015)

Bibliografia[modifica]

  • Adelaar, Willem F.H. with Pieter C. Muysken. (2004) The languages of the Andes (especially section 4.4 The Jivaroan languages). Cambridge: Cambridge University Press.
  • Asangkay Sejekam, Nexar. (2006). Awajún. Ilustraciones fonéticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International y Universidad Ricardo Palma. [1]
  • Asangkay Sejekam, Nexar. (2006) La situación sociolingüística de la lengua awajún en 2006. Situaciones sociolingüísticas de lenguas amerindias, ed. Stephen A. Marlett. Lima: SIL International and Universidad Ricardo Palma. [2]
  • Campbell, Lyle. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997. 
  • Corbera Mori, Ángel. (1984) Bibliografía de la familia lingüística jíbaro 1. Lima: Centro de Investigación de Lingüística Aplicada, Documento de Trabajo 48, Universidad Nacional Mayor de San Marcos.
  • Overall, Simon E. (2007): A Grammar of Aguaruna, tesis doctoral, Research Centre for Linguistic Typology, La Trobe University, Bundoora, Victoria 3086, Australia.
  • Solís Fonseca, Gustavo. (2003) Lenguas en la amazonía peruana. Lima: edición por demanda.
  • Yagkug, Abel; Isaac Paz Suikai, y Jaime Regan. (1998) Diccionario aguaruna-castellano, awajún chícham apáchnaujai. Lima: Centro Amazónico de Antropología y Aplicación Práctica.

Enllaços externs[modifica]

Prova [[:incubator:Wp/{{{code}}}|Wikipedia en aguaruna]] a Wikimedia Incubator.