Agulla prima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAgulla prima
Belone belone Modifica el valor a Wikidata
Belone belone1.jpg
Gravat de 1795 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN198573 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreBeloniformes
FamíliaBelonidae
GènereBelone
EspècieBelone belone Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1761
Nomenclatura
Sinònims
  • Belone bellone (Linnaeus, 1761)
  • Esox belone (Linnaeus, 1761)
Distribució
Belone belone mapa.svg
Modifica el valor a Wikidata

L'agulla o mula (Belone belone) és una espècie de peix beloniforme de la família Belonidae, distribuïda per aigües temperades de l'oceà Atlàntic, mar Mediterrani, mar Negre i el mar del Nord.[1] El nom popular té molts variants: agulla prima,[2] agullot, ast, passamà, aguïa (als Balears), agua (Menorca) aülla, ahulla, aullat, guya, aguya (València)…[3] Una diferenciació entre agulla i agulla prima per a distingir subespècies, és lingüísticament dubtosa.[4]

Anatomia[modifica]

Cos similar a la resta de la família, amb una longitud màxima normal d'uns 45 cm, encara que s'han descrit grandàries màximes de fins a 93 cm. No té espines en les aletes. L'aleta anal és una mica més llarga que la dorsal; les dents de la mandíbula són relativament grans i espaiats, amb una mandíbula inferior una mica més llarga que la superior, molt allargades ambdues en els individus juvenils.[5]

Hàbitat i biologia[modifica]

És una espècie oceanódroma marina d'aigües temperades que viu prop de la superfície, amb patrons de migració similars als de l'areng. S'alimenten de petits peixos, especialment d'aladrocs; poden donar grans salts fos de l'aigua quan es veuen assetjats.[5] És ovípar.[6]

Subespècies[6][modifica]

  • Belone belone acus (Risso, 1827)
  • Belone belone belone (Linnaeus, 1761), a l'Oceà atlàntic nord-est
  • Belone belone euxini (Günther, 1866), al Mar Negre i el mar d'Azov
  • Belone belone gracilis (Lowe, 1839), des de les costes atlàntics francesos cap a les Canàries i al mediterrani

Ús econòmic i gastronòmic[modifica]

La seua talla mínima legal de captura és de 25 cm. Se sol considerar com captura accessòria.[7] S'el ven tant fresc com a congelat, per ser preparat preferentment fregit, a la graella o al forn. Nogensmenys, la varietat pescada a la Costa Brava, l'agulla prima (Belone bellone gracilis (Lowe, 1839) no té gaire interès comercial.[8] És cobejat en la pesca esportiva.[6] Les seves espines tenen un color verdós inusual (a causa de la presència de biliverdina) el que desanima molta gent a consumir-ho, encara que aquest color és innocu.

Referències[modifica]

  1. «agulla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana (pdf). Barcelona: Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992, p. 20. 
  3. «Agulla prima». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. Duran i Ordinyana, Miquel «Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins». Estudis Romànics, 2005, pàg. 129. «Llamentablement les denominacions catalanes supèrflues introduïdes per causa d'aquestes interpretacions, han estat recollides a la Nomenclatura Oficial Catalana»
  5. 5,0 5,1 Whithead, P.J.P.. «Belonidae». A: Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean (en anglès). París: Unesco, 1984 (1986), p. 604-609. ISBN 92-3-002215-2. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Froese, Rainer; Bailly, Nicolas. «Belone belone (Linnaeus, 1760) Garfish» (en anglès). Fishbase.
  7. «Aguja» (pdf) (en castellà). Peces óseos. Ministeri d'agricultura, pesca i alimentació, s.d.
  8. «Agulla prima». Catàleg de peixos de la Costa Brava. [Consulta: 26 octubre 2020].

Bibliografia complementària[modifica]

  • Lloris, Domènec; Meseguer, Sergi. Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Barcelona: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, octubre 2000, p. Plana 38. ISBN 84-393-5244-. 
  • Riera, F.; Oliver, J.; Terrassa, J. Peixos de les Balears. Palma: Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral, 1998. 
  • Mercader i Bravo, Lluís. Peixos de la Costa Brava. Ajuntament de Palamós, 1993, p. 97 (Volum 2 El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural). ISBN 9788460611820. 
  • Huguet i Sesma, Alícia. Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 1991, p. 282. ISBN 84-393-1604-6.