Agullana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAgullana
Agullana (ca) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'Agullana
Escut d'Agullana Modifica el valor a Wikidata
80.Agullana.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Agullana respecte de l'Alt Empordà.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 23′ 38″ N, 2° 50′ 48″ E / 42.393783°N,2.846678°E / 42.393783; 2.846678
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata

CapitalAgullana Modifica el valor a Wikidata
Població
Total831 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat30 hab/km²
Llar34 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAgullanenc, agullanenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície27,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud166 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Jovell Pujolà (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17707 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE17001 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT170010 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webagullana.cat Modifica el valor a Wikidata

Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Geografia[modifica]

El poble, situat a l'aiguabarreig del riu Guilla amb el torrent del Gou, és a 5 quilòmetres de la Jonquera i a 24 de Figueres. El terme municipal d'Agullana limita amb el Vallespir, la Jonquera, Campmany, Darnius i la Vajol. A més del nucli principal hi ha el de l'Estrada i unes 40 masies disperses. El territori d'Agullana s'estén per la zona occidental de la serra de l'Albera. A la part nord hi ha suredes i alzinars, amb presència de castanyers a les zones de més altura.

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants (2017)
Agullana 750
Estrada, l' 81
Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 26 34 337 443 1.250 1.564 1.529 1.641 1.798

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.456 1.180 1.062 859 897 824 688 711 670 670

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
619 622 655 672 746 756 806 840 858
826

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- 841 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Història[modifica]

Vista lateral de l'església

El territori del municipi d'Agullana ja era habitat a la prehistòria. N'és reflex la presència de quatre monuments megalítics, dos dòlmens, dos menhirs i la Necròpoli de can Bec de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i està datada entre els segles IX i VII aC. La primera referència documental d'Agullana es troba l'any 1019, amb el nom d'Aguliana, en un document en què el bisbe Pere Rotger cedeix l'Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona.

Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí. A mitjan segle xviii s'hi va començar a desenvolupar la indústria del suro. En el moment de màxima esplendor, a principis del segle xx, la vila comptava amb 40 fàbriques que s'hi dedicaven. Avui només en resta una. Mostra del desenvolupament d'Agullana a l'època és tota una sèrie d'edificis modernistes, obra gairebé tots de l'arquitecte Josep Azemar i Pont, com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l'escola, l'asil Gomis o el cafè la Concòrdia.[1]

Llocs d'interès[modifica]

creu frontera n° 559
Dolmen de la pedra nova d'Agullana (1891-11-27)

Entre d'altres, a Agullana es pot visitar l'església de Santa Maria i la sala d'Exposicions de la Necròpoli de Can Bech de Baix.[2]

L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle XII o començaments del XIII. L'esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'art romànic a Catalunya. És un temple d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.

El coll de la Manrella, monument a Lluís Companys. Encara que se situï en el territori del municipi d'Agullana, aquest coll és a França.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gurri, 1992, p. 23.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica]

  • Gurri, Francesc. Pobles de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 8478263268. 

Enllaços externs[modifica]