Vés al contingut

Agustí Altisent Altisent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAgustí Altisent Altisent
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Lluís Altisent Altisent Modifica el valor a Wikidata
18 març 1923 Modifica el valor a Wikidata
Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Monestir de Poblet
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Medalla 35)
6 desembre 1979 – 20 abril 2004
← Josep Vives i Gatell – Alexandre Masoliver i Masoliver → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola La Salle Bonanova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot i historiador
OcupadorUniversitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1979–)
Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1975–)
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Família
MareLluïsa Altisent i Ceardi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, 18 de març de 1923 - Poblet, 20 d'abril de 2004) fou monjo de Poblet, historiador i escriptor.[1]

Biografia

[modifica]

La seva família procedia d'Anglesola (Urgell). Orfe de ben petit, la seva mare era la pintora Lluïsa Altisent i Ceardi, que va morir en el part el 18 de març de 1923, i el seu pare el farmacèutic Ramon Altisent i Bosch, que morí el1928.[2] El noi es va criar amb la seva tia Dolors, germana de la mare, i s'integrà en la seva família, resident a Barcelona, on tingué germanes i oncles i un fort arrelament cultural. Va estudiar als germans de La Salle de la Bonanova, a Barcelona, i es graduà després com a pèrit mercantil.[3][1][4]

El 1946 ingressà al monestir de Poblet, on li fou imposat el nom d'Agustí; professà com a monjo el 1948. Cursats els estudis de filosofia i teologia, fou ordenat de prevere el 1952. Es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg (Suïssa) el 1953. Al monestir exercí els càrrecs d'arxiver i de director de la impremta. El 1965 es llicencià en Filosofia i Lletres (secció d'Història) per la Universitat de Barcelona, i obtingué el doctorat el 1974. De 1977 a 1988 va ser professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que el 2003 l'homenatjà amb un volum miscel·lani i li concedí la Medalla d'Or.[1][3]

Era membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual accedí el 1979, i corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va fundar iel Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, que va presidir durant deu anys, entre el 1978 i el 1988.[1][3][4]

Publicacions

[modifica]

S'especialitzà en l'estudi de la història medieval, sobretot la relacionada amb el seu monestir de Poblet, amb l'Orde cistercenc en general i en la Catalunya Nova. A Poblet va crear i dirigir la col·lecció Scriptorium Populeti. Al 1969 publicà L’almoina reial a la cort de Pere el Cerimoniós. El fruit més eminent del seu treball històric, a banda d'innombrables articles i treballs de recerca, és la Història de Poblet (Poblet 1974), i el primer volum del Diplomatari de Santa Maria de Poblet (Barcelona 1993).[3][4]

Els seus articles de pensament i d'espiritualitat, apareguts durant molts anys a La Vanguardia i al Full Diocesà de Tarragona, Vic i Solsona, foren recollits i editats en els volums Reflexiones de un monje (Ediciones Sígueme, Salamanca 1990), Al caer de la tarde. Reflexiones de un monje II (Ediciones Sígueme, Salamanca 1996), i en català al volum Reflexions d'un monjo (Columna, Barcelona, 1996).[3][4]

Reconeixement

[modifica]

Amb l'estudi Les granges de Poblet al segle XV obtingué el premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans 1969, i per L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200 (1966) el premi Enric de Larratea de l’IEC de 1969.[1]

El 1975 se li va concedir el premi Ciutat de Barcelona de les Lletres. L'any 1984, els articles de La Vanguardia li foren guardonats amb el Premi Ramon Godó Lallana de Periodisme. El 1997 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.[1][3]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 «Agustí Altisent i Altisent | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 gener 2026].
  2. ↑ «esquela». Sagarra Nacionalista (1922-1923), 25-03-1923, p. 3.
  3. 1 2 3 4 5 6 Pladevall i Font, Antoni «Recordant el pare Agustí Altisent i Altisent, monjo de Poblet». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. XVIII, 2004, p. 333-335.
  4. 1 2 3 4 Gonzalvo i Bou, Gener «El pare Agustí Altisent, historiador de la Conca de Barberà». Aplec de treballs, 21, 2003, p. 5–10. ISSN: 2013-9314.

Bibliografia

[modifica]
  • A. Masoliver Masoliver El pare Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (1923-2004) "Serra d'Or" 537 (2004) 6-7
  • Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1998

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agustí_Altisent_Altisent&oldid=36734366»