Agustí Colomines i Companys

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAgustí Colomines i Companys
Agustí Colomines, el 2014
Agustí Colomines, el 2014
Dades biogràfiques
Naixement Agustí Colomines i Companys
1957
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Director EAPC
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un historiador català, fill de Joan Colomines i Puig. És professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. Des de febrer de 2016 és el director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Especialista en història del nacionalisme i en historiografia. De jove va militar a la Bandera Roja[2] i a la Joventut Comunista de Catalunya del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El 1979 va participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra i durant la primera legislatura del Parlament de Catalunya va ser secretari parlamentari de Josep Benet.

Ha estat professor visitants a la University of East Anglia (Regne Unit, 1996) i a la Boston University (2015), a més de fer estades de recerca en altres universitats nord-americanes i europees. És membre de l'Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN) de la London School of Economics i de l'Association for the Study of Nationalities (ASN), radicada a la Universitat de Colúmbia (EUA). Des del mes de gener del 2004 fins al novembre del 2007 va ser director d'Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya,[3] i des del 6 de setembre de 2004 fins al setembre del 2008 fou també el president de l'Institut Linguapax.[4] Des del 28 d'octubre de 2008 fins al Juliol del 2011 va dirigir l'Àrea d'Estudis Nacionals i Identitaris, adscrita a l'IIP de la Universitat Oberta de Catalunya i el curs 2010-2011 va ser director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la mateixa UOC.[5]

Des del desembre del 2007 fins a l'1 d'abril de 2013 fou director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem), vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, des de la qual va pilotar el projecte anomenat Casa Gran del Catalanisme proposat per Artur Mas en la conferència del 20 de novembre del 2007.[6] El final d'aquesta etapa va estar precedida de la publicació d'un editorial al web de la fundació en la qual es criticava el paper d'ERC en el pacte de govern amb CiU per «no estar a l'altura de les circumstàncies i actuar amb un partidisme excessiu», tot i que Colomines va assegurar que Artur Mas sabia la seva decisió des de molt abans.[7]

Retornà a la vida acadèmica per dirigir la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats a la Universitat de Barcelona.[8][9][10] És l'investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC),[11] que és un grup de recerca emergent reconegut per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, els cursos 2011-12 i 2012-13 va impartir classes a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i en els inicis com a investigador va pertànyer al Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la UB. Des del novembre de 2013 és secretari de l'EuroMed Permanent University Forum (EPUF), una xarxa de 100 universitats i centres de recerca de l'àrea euromediterrània presidida pel rector de la Universitat de Barcelona.

L'octubre del 2014 va crear, juntament amb Lluís Juste de Nin, Ferran Mascarell, Mònica Sabata, Neus Aranda, Stefano Maria Cingolani, Ricard Domingo, Ada Ferrer-i-Carbonell, Jordi López Camps, Lourdes Mateu i Jordi Sellas, la plataforma Volem. Sobiranistes d'Esquerres.[12][13]

El 2 febrer de 2016 fou nomenat director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.[14]

Obra[modifica | modifica el codi]

Ha publicat els llibres:[15]

  • Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada (1987)
  • El catalanisme i l'Estat. La lluita parlamentària per l'autonomia, 1898-1917 (1993)
  • Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, amb J. Termes)
  • Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (1998, amb V. S. Olmos)
  • La resposta catalana a la crisi i la pèrdua de Cuba (1998)
  • Testimoni públic (2001)
  • Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, amb J.Termes)
  • Manual de sensacions (2004)
  • Pensar la contemporaneïtat: divuit entrevistes sobre la història (2005, amb V. S. Olmos)
  • Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1924 (2014, amb Aurora Madaula)
  • Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme (2014, amb Teresa Abelló)

I els poemaris:

  • Poemes de la néta del General (1993)
  • De formes i llegendes o la desproporció dels somnis (1997)
  • La ira dels dies (2000).

Escriu un article quinzenal al diari El Punt Avui i un altre de setmanal als diaris digitals EconomiaDigital i El Nacional. És col·laborador en diverses televisions i ràdios. Coedita la revista Afers. Fulls de recerca i pensament a través de l'Editorial Afers, de la qual és copropietari amb Vicent S. Olmos. El gener del 2015 va crear, conjuntament amb Aurora Madaula, A&A Traficants d'Idees, S.L., una empresa de gestió cultural. Ha estat membre del consell directiu d'Angle Editorial.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aguilera, Gemma «Agustí Colomines dirigirà la formació dels funcionaris de la República». Món Diari, 02-02-2016.
  2. Álvaro i Vidal, Francesc-Marc «Confessions d'un ex-bandera Roja». Domingo, 12-11-2005, p. 6-7 [Consulta: 14 febrer 2013].
  3. «El pedagog Miquel Àngel Essomba, nou director d'Unescocat». aldia.cat, 18-02-2008. [Consulta: 16 abril 2015].
  4. «Agustí Colomines, nou president de l'Institut Linguapax». 324.cat, 22-03-2013. [Consulta: 23 març 2013].
  5. «Agustí Colomines». El singular digital, 09-05-2011. [Consulta: 9 maig 2011].
  6. Mas i Gavarró, Artur. «El catalanisme, energia i esperança per a un país millor». CiU. [Consulta: 30 desembre 2015].
  7. Bou, Lluís «Agustí Colomines: "Tanco una etapa a la CatDem, m'allunyo de l'aspecte partidista"». El Món, 21-03-2013 [Consulta: 30 desembre 2015].
  8. «Agustí Colomines abandona la direcció de la fundació CatDem». Vilaweb, 22-03-2013. [Consulta: 23 març 2013].
  9. «Dimiteix el director de la fundació de CDC». El Punt Avui, 22-03-2013, p.6. B20.249-1976 [Consulta: Març 2013].
  10. «A reveure. Comiat d'Agustí Colomines». Fundació CatDem. [Consulta: 30 desembre 2015].
  11. «Nacionalitats» (en català). [Consulta: 26 novembre 2014].
  12. «Nesix la plataforma Volem» (en català). ACN, 24-10-2014. [Consulta: 26 novembre 2014].
  13. «VolemCatalunya.cat» (en català). [Consulta: 26 novembre 2014].
  14. Generalitat de Catalunya «Decret de nomenament». DOGC, 02-02-2016.
  15. «Agustí Colomines i Companys». AELC. [Consulta: 15 desembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]