Agustí Colomines i Companys

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAgustí Colomines i Companys
Agustí Colomines (2016).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1957 (59/60 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador i professor
Ocupador Universitat de Barcelona

Twitter: AgustiColomines
Modifica dades a Wikidata

Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 11 de desembre de 1957) és un historiador català, fill de Joan Colomines i Puig. És professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. Des de febrer de 2016 és el director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.[1]

Biografia[modifica]

Especialista en història del nacionalisme i en historiografia. De jove va militar a la Bandera Roja[2] i a la Joventut Comunista de Catalunya del Partit Socialista Unificat de Catalunya.[3][4] El 1979 va participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra i durant la primera legislatura del Parlament de Catalunya va ser secretari parlamentari de Josep Benet.

Ha estat professor visitants a la University of East Anglia (Regne Unit, 1996) i a la Boston University (2015), a més de fer estades de recerca en altres universitats nord-americanes i europees. És membre de l'Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN) de la London School of Economics i de l'Association for the Study of Nationalities (ASN), radicada a la Universitat de Colúmbia (EUA). Pertany al consell assessor internacional de la revista Nations and Nationalism.[5] Deixeble de l'historiador Josep Termes i Ardèvol, per bé que també ha treballat amb la sociòloga i professora Liah Greenfeld, Colomines ha desenvolupat la perspectiva historiogràfica de Termes sobre les arrels populars de catalanisme. Seguint la cronologia establerta per Antoni Rovira i Virgili al seu Resum d'història del catalanisme, llibre publicat el 1936,Termes i Colomines van escriure algunes obres conjuntament per fer palès el seu punt de vista sobre la importància de les classes populars en la configuració del moviment catalanista, que va ser anterior al gir catalanesc que van fer les classes dominants del país a principis del segle XX.[6]

Des del mes de gener del 2004 fins al novembre del 2007 va ser director d'Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya,[7] i des del 6 de setembre de 2004 fins al setembre del 2008 fou també el president de l'Institut Linguapax.[8] Des del 28 d'octubre de 2008 fins al Juliol del 2011 va dirigir l'Àrea d'Estudis Nacionals i Identitaris, adscrita a l'IIP de la Universitat Oberta de Catalunya i el curs 2010-2011 va ser director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la mateixa UOC.[9]

Des del desembre del 2007 fins a l'1 d'abril de 2013 fou director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem), vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, des de la qual va pilotar el projecte anomenat Casa Gran del Catalanisme proposat per Artur Mas en la conferència del 20 de novembre del 2007.[10] El final d'aquesta etapa va estar precedida de la publicació d'un editorial al web de la fundació en la qual es criticava el paper d'ERC en el pacte de govern amb CiU per «no estar a l'altura de les circumstàncies i actuar amb un partidisme excessiu», tot i que Colomines va assegurar que Artur Mas sabia la seva decisió des de molt abans.[11]

Retornà a la vida acadèmica per dirigir la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats a la Universitat de Barcelona.[12][13][14] És l'investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC),[15] que és un grup de recerca emergent reconegut per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, els cursos 2011-12 i 2012-13 va impartir classes a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i en els inicis com a investigador va pertànyer al Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la UB. Des del novembre de 2013 és secretari de l'EuroMed Permanent University Forum (EPUF), una xarxa de 100 universitats i centres de recerca de l'àrea euromediterrània presidida pel rector de la Universitat de Barcelona.

L'octubre del 2014 va crear, juntament amb Lluís Juste de Nin, Ferran Mascarell, Mònica Sabata, Neus Aranda, Stefano Maria Cingolani, Ricard Domingo, Ada Ferrer-i-Carbonell, Jordi López Camps, Lourdes Mateu i Jordi Sellas, la plataforma Volem. Sobiranistes d'Esquerres.[16][17]

El 2 febrer de 2016 fou nomenat director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.[18] Dirigeix la revista digital European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service.[19]

Obra[modifica]

Ha publicat els llibres:[20]

  • Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada (1987)
  • El catalanisme i l'Estat. La lluita parlamentària per l'autonomia, 1898-1917 (1993)
  • Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, amb J. Termes)
  • Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (1998, amb V. S. Olmos)
  • La resposta catalana a la crisi i la pèrdua de Cuba (1998)
  • Testimoni públic (2001)
  • Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, amb J.Termes)
  • Manual de sensacions (2004)
  • Pensar la contemporaneïtat: divuit entrevistes sobre la història (2005, amb V. S. Olmos)
  • Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1924 (2014, amb Aurora Madaula)
  • Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme (2014, amb Teresa Abelló)
  • "Liah Greenfeld. Una vida disidente", introducció, escrita amb Aurora Madaula, del llibre de Liah Greenfeld Pensar con libertad. La humanidad y la nación en todos sus estados (2016).

I els poemaris:

  • Poemes de la néta del General (1993)
  • De formes i llegendes o la desproporció dels somnis (1997)
  • La ira dels dies (2000).

Escriu un article quinzenal al diari El Punt Avui i un altre de setmanal al diari digital El Nacional. També escrivia setmanalment a EconomiaDigital, fins que a finals d'agost del 2017 els editors van decidir prescindir de la seva col·laboració.[21] Recull els seus articles i pensaments al blog El passat que no passa.[22] És col·laborador en diverses televisions i ràdios. Coedita la revista Afers. Fulls de recerca i pensament a través de l'Editorial Afers, de la qual és copropietari amb Vicent S. Olmos. El gener del 2015 va crear, conjuntament amb Aurora Madaula, que n'és l'administradora única, A&A Traficants d'Idees, una empresa de gestió cultural.[23] Ha estat membre del consell directiu d'Angle Editorial.

Referències[modifica]

  1. Aguilera, Gemma «Agustí Colomines dirigirà la formació dels funcionaris de la República». Món Diari, 02-02-2016.
  2. Álvaro i Vidal, Francesc-Marc «Confessions d'un ex-bandera Roja». Domingo, 12-11-2005, p. 6-7 [Consulta: 14 febrer 2013].
  3. «Temps d'interseccions: La Joventut Comunista de Catalunya (1970-1980) - Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia» (en ca-es). Fundació Ferrer i Guàrdia.
  4. Colomines, Agustí. «El pes de la culpa» (en català). [Consulta: 7 desembre 2017].
  5. «Nations and Nationalism - Editorial Board - Wiley Online Library» (en en). Nations and Nationalism. DOI: 10.1111/(issn)1469-8129/homepage/editorialboard.html.
  6. Izquierdo, Santiago. «Fonaments socials i culturals del primer catalanisme» (en català). Caràcters, 2003. [Consulta: 7 desembre 2017].
  7. «El pedagog Miquel Àngel Essomba, nou director d'Unescocat». aldia.cat, 18-02-2008. [Consulta: 16 abril 2015].
  8. «Agustí Colomines, nou president de l'Institut Linguapax». 324.cat, 22-03-2013. [Consulta: 23 març 2013].
  9. «Agustí Colomines». El singular digital, 09-05-2011. [Consulta: 9 maig 2011].
  10. Mas i Gavarró, Artur. «El catalanisme, energia i esperança per a un país millor». CiU. [Consulta: 30 desembre 2015].
  11. Bou, Lluís «Agustí Colomines: "Tanco una etapa a la CatDem, m'allunyo de l'aspecte partidista"». El Món, 21-03-2013 [Consulta: 30 desembre 2015].
  12. «Agustí Colomines abandona la direcció de la fundació CatDem». Vilaweb, 22-03-2013. [Consulta: 23 març 2013].
  13. «Dimiteix el director de la fundació de CDC». El Punt Avui, 22-03-2013, p.6. B20.249-1976 [Consulta: Març 2013].
  14. «A reveure. Comiat d'Agustí Colomines». Fundació CatDem. [Consulta: 30 desembre 2015].
  15. «Nacionalitats». [Consulta: 26 novembre 2014].
  16. «Nesix la plataforma Volem». ACN, 24-10-2014. [Consulta: 26 novembre 2014].
  17. «VolemCatalunya.cat». [Consulta: 26 novembre 2014].
  18. Generalitat de Catalunya «Decret de nomenament». DOGC, 02-02-2016.
  19. «European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service» (en en-gb). [Consulta: 25 novembre 2017].
  20. «Agustí Colomines i Companys». AELC. [Consulta: 15 desembre 2013].
  21. «'Economia Digital' prescindeix dels seus dos únics columnistes indepes». [Consulta: 5 setembre 2017].
  22. «EL PASSAT QUE NO PASSA» (en ca-es). [Consulta: 25 novembre 2017].
  23. «Información de A&a-traficants D'idees Sl. | Guía Empresas». [Consulta: 5 setembre 2017].

Enllaços externs[modifica]