Agustí Pons i Mir

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Agustí Pons)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAgustí Pons i Mir
Biografia
Naixement 1947 (71/72 anys)
Barcelona
  Director Revista de Catalunya

maig 2018 –
Activitat
Ocupació Periodista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és un periodista i escriptor català.[1]

Carrera professional[modifica]

Va estudiar periodisme (1964-1967) a l'Escola de Periodisme de l'Església a Barcelona i després va convalidar el títol a l'Escuela Oficial de Periodismo de Madrid (1973). L'any 1964 va entrar a treballar a El Noticiero Universal on va organitzar la secció de Catalunya i va crear el Suplement Literari. També va ser redactor de Destino i director d'Oriflama. El 1976 va formar part de l'equip fundador del diari Avui on va ser, successivament, cap de les seccions de Cultura i Opinió, responsable del Suplement Literari i, finalment, subdirector de les àrees d'Opinió, Cultura i Espectacles. Editorialista durant molts anys, la seva columna Figures, paisatges li va valer el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1991). Del 1981 al 1984 va exercir de Cap del Gabinet del conseller de Cultura Max Cahner en el primer govern Pujol. Com a escriptor, ha destacat en el camp de la biografia i del memorialisme. Des de maig del 2018 és director de la Revista de Catalunya.

El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya."[1]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Cossos i fets (1977)
  • Tractat de geografia (1980)
  • Signe i desig (1987)
  • Temps d'esbrotar (1989)
  • Metàfora ( 2009)

Biografies i assaig[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Xavier Duran i Escribà
L'esperit de la ciència
Francesc de Paula Burguera
És més simple encara, digueu-li Espanya
Premi Joan Fuster d'assaig
1991
Succeït per:
Xavier Antich i Valero
El rostre de l'altre: Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas