Agustí Sardà i Llaveria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAgustí Sardà i Llaveria
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
6 de juny de 1873 – 4 de gener de 1874
Circumscripció Falset
 Senador per Tarragona
Escudo del Senado de España.svg
10 de maig de 1903 – 5 de març de 1913
Dades biogràfiques
Naixement 19 de setembre de 1836
Catalunya Mont-roig del Camp
Mort 5 de març de 1913(1913-03-05) (als 76 anys)
Madrid
Sepultura Cementiri Civil de Madrid
Activitat professional
Ocupació Pedagog, advocat i polític
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Democràtic Federal
Modifica dades a Wikidata

Agustí Sardà i Llaveria (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 19 de setembre de 1836 - Madrid, 5 de març de 1913) fou un pedagog, advocat i polític català.

La seva família vivia a Reus, i es va traslladar a Madrid per qüestions de treball. Es llicencià en dret i magisteri a Madrid i fou secretari d'Estanislau Figueras, amb qui va destacar en la defensa de la causa obrera. El 1865 fou nomenat catedràtic de l'Escola Normal de Pamplona però en fou separat durant la Restauració borbònica.

Milità en les files republicanes, amb les quals fou escollit diputat a les Corts espanyoles a les eleccions de 1873 per la circumscripció de Falset, fou seguidor de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressaria a Unió Republicana. Es va vincular a la Institución Libre de Enseñanza, des de la qual volia estimular els mestres en l'aplicació de les noves metodologies i pràctiques educatives. Posteriorment fou catedràtic de l'Escola Normal de Madrid el 1898 i director de l'Escola Superior de Magisteri el 1909. També fou senador per la província de Tarragona el 1903, 1905, 1907 (amb Solidaritat Catalana) i el 1910, i des del seu càrrec fomentà l'establiment d'escoles noves a la seva comarca.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Las Islas Filipinas (1881)
  • La isla de Puerto Rico (1889)
  • Estudios pedagógicos (1892), un recull d'articles publicats en revistes especialitzades.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 598. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]