Agustí de Canterbury

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Sant Agustí».
Infotaula de personasant Agustí de Canterbury
AgCant-esten.jpg
Brodat amb la figura del sant
Nom original(en) Augustine of Canterbury Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixements. VI (la tradició diu el 13 de novembre de 534, sense fonament)
Itàlia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 de maig de 604
Canterbury Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Sant Pere i Sant Pau (després de Sant Agustí) de Canterbury (restes profanades i perdudes al s. XVI) 
Angl-Canterbury-Arms.svg Arquebisbe de Canterbury
597 (Gregorià) – 604 (Gregorià)Llorenç de Canterbury →
Arquebisbe catòlic
596 – – Llorenç de Canterbury →
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióTeòleg, sacerdot catòlic, monjo, missioner, bisbe i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósbenedictins
ConsagracióVergilius of Arles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
monjo, bisbe, Apòstol dels anglesos
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana
Canonitzacióantiga
PelegrinatgeSt. Agustí de Canterbury
Festivitat27 de maig (Esg. Catòlica; abans de 1969, el 28 de maig), 26 de maig (Anglicana i Ortodoxa)
IconografiaCom a bisbe (bàcul i mitra); amb una icona de Crist a una mà o penjada al bàcul; predicant o batejant un rei (Etelbert)
Patró decopatró d'Anglaterra

Find a Grave: 21267038 Modifica els identificadors a Wikidata

Sant Agustí de Canterbury (Roma, ca. 534 - Canterbury, 26 de maig de 604), va ser un monjo benedictí que, enviat pel papa Gregori I a Anglaterra, en 597 convertí al cristianisme el rei de Kent i part dels seus súbdits i esdevingué el primer arquebisbe de Canterbury. Venerat com a sant, és conegut com a Apòstol d'Anglaterra.

Biografia[modifica]

Després de la invasió dels saxons, durant els segles V i VI, la idolatria i el paganisme havien suplantat el cristianisme a Anglaterra. Etelbert, rei de Kent, va casar-se amb Berta, filla del rei cristià de París. En arribar, ella portava un capellà, Liudhard, que edificà una església a Canterbury (o potser en restaurà una d'existent), dedicant-la a Sant Martí de Tours, patró de la família reial merovíngia. El rei es va mostrar tolerant i permeté a la seva dona el culte cristià. Així, va néixer una petita comunitat cristiana a Canterbury.

Etelbert, interessat en el nou culte, demanà al papa Gregori el Gran que enviés a l'illa missioners cristians. Gregori hi envià Agustí, prior del monestir benedictí de Sant Andreu del Celio, juntament amb 40 monjos. Partiren en 597, però en arribar a Lerinis (a la Provença, on van fer-hi una breu estada) espantats del que es comptava sobre el poble saxó, van tornar a Roma, refusant l'encàrrec. El papa aconseguí de tornar-los a convèncer i, finalment, Agustí arribà a l'illa de Thanet, on va trobar el rei.

Etelred va acompanyar els monjos a Canterbury, on Agustí es féu càrrec de la comunitat cristiana. En poc temps, el rei i milers dels seus súbdits (la llegenda diu que 10.000) van ser batejats. El 601 sant Melitó, sant Just i altres van anar a Canterbury des de Roma, portant missatges del papa, llibres litúrgics, algunes relíquies i el pal·li símbol de l'arquebisbat. Agustí esdevingué el primer bisbe, primat, de tot Anglaterra. Gregori I li indicà que nomenés dotze bisbes auxiliars i que n'enviés un a York. En 604 Agustí consagrà Melitó com a bisbe de Londres i Just com a bisbe de Rochester.

Va reconstruir l'església de Canterbury, que n'esdevingué catedral i hi va fundar un monestir, consagrat als sants Pere i Pau, i que serà després Abadia de Sant Agustí. La tradició diu que també va fundar el King's College de Canterbury, que seria l'escola més antiga del món en funcionament, però els documents més antics que la citen són del segle xvi i, segurament, no és cert.[1]

Agustí intentà, en va, que les comunitats monàstiques irlandeses antigues es posessin, com les més recents, sota el poder de Roma—només passarà al sínode de Whitby, el 664.

Va morir el 26 de maig de 604 i fou sebollit a l'entrada de l'església de l'abadia que havia fundat a Canterbury. Després, fou traslladat a l'interior i el nom de l'abadia canvià pel seu. Durant la reforma anglicana del segle XVI, l'abadia fou suprimida i arruïnada, i la sepultura profanada, desapareixent-ne les restes.

Fonts que narren la història del sant[modifica]

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustí de Canterbury
  1. «597 and all that: A Brief History of the King’s School, Canterbury». The King's School, Canterbury. [Consulta: 31 març 2008].