Agustín Rubín de Ceballos
 Retrat de Agustín Rubín de Ceballos a la sagristia de Santa María de Dueñas  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juliol 1724 Dueñas |
| Mort | 8 febrer 1793 (68 anys) Madrid |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| 23 gener 1784 – 8 febrer 1793 ← Felip Bertran – Manuel Abad y Lasierra → | |
| Bisbe de Jaén | |
| 18 setembre 1780 – 8 febrer 1793 ← Antonio Gómez de la Torre y Jarabeitia – Pedro Rubio-Benedicto Herrero → Diòcesi: bisbat de Jaén | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Consagració | Felip Bertran |
Agustín Rubín de Ceballos (Dueñas, 24 de juliol de 1724 - Madrid, 8 de febrer de 1793) va ser un religiós castellà, que va ser bisbe de Jaén (1780-1793) i inquisidor general (1784-1793), on va destacar per la seva activitat contra la censura i les idees de la revolució francesa.
Primers anys[modifica]
Va néixer a Dueñas, el 9 de juliol de 1724.[1] Va estudiar ambdós drets, Canònic i Civil. En l'àmbit eclesiàstic, primer va ser canonge de la catedral de Palència i, després, de la catedral de Conca.[2]
Bisbe de Jaén[modifica]
Va ser nomenat bisbe de Jaén l'11 de setembre de 1780,[3] i va prendre possessió del càrrec el 9 de novembre del mateix any. Durant el seu mandat a la diòcesi, va embellir la catedral amb obres com la capella de Sant Eufrasi o el tabernacle de l'altar major.[2] A més, va iniciar un procés de reorganització de parròquies a la diòcesi, que va ser continuada pel seu successor, el frare agustí Diego de Melo de Portugal.[4]
Inquisidor general[modifica]
Va ser designat inquisidor general d'Espanya el 23 de gener de 1784, en substitució de Felip Bertran, i va prendre possessió del càrrec el 7 de juny del mateix any.[5] Segons Juan Antonio Llorente, durant el seu mandat no van haver persones cremades en persona o estàtua, van haver catorze penitenciats en públic, tanmateix, afirma que van haver molts altres en secret.[6] També destaca la seva activitat censora de la premsa i altres obres escrites. El 1792 va encarregar, malgrat l'oposició del Consell Suprem de la Inquisició, la redacció d'un nou índex inquisitorial d'obres prohibides a Joaquín Castellot, religiós de l'Encarnació de Madrid.[7] A petició del comte de Floridablanca, també es va publicar un edicte per prohibir la circulació d'idees revolucionàries procedents de França.[2]
Mort[modifica]
Va ocupar el dos càrrecs, el de bisbe i inquisidor, fins a la seva mort, el 8 de febrer de 1793 a Madrid.[5][1] Per petició expressa del difunt, va ser sebollit a la capella que havia fundat dedicada a Sant Eufrasi, a la catedral de Jaén.[2]
Distincions[modifica]
Va ser distingit com a cavaller i Gran Creu de l'orde de Carles III.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 López, Mateo. Memorias históricas de Cuenca y su obispado (en castellà). vol. 1. Madrid: CSIC i Ayuntamiento de Cuenca, 1949, p. 274.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gómez del Val, Fernando. «Agustín Rubín de Ceballos» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ Muñoz Soliva, Trifón. Noticias de todos los ilmos. señores obispos que han regido la diócesis de Cuenca (en castellà). Conca: Imprenta de Francisco Gómez e hijo, 1860, p. 247.
- ↑ Moliner Prada, Antonio. Episcopado y secularización en la España del siglo XIX (en castellà). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, p. 58.
- ↑ 5,0 5,1 Lea, Henry Charles. Historia de la Inquisición española (en castellà). 2a edició. Madrid: Fundación Universitaria Española i Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 2020. ISBN 978-84-340-2644-5.
- ↑ 6,0 6,1 Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (en castellà). Barcelona: Imprenta de Oliva, 1836, p. 116, 222-223.
- ↑ Larriba, Elisabel. El público de la prensa en España a finales del siglo XVIII (1781-1808) (en castellà). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 2013, p. 133. ISBN 978-84-15770-06-0.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustín Rubín de Ceballos |