Agustín de Foxá

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAgustín de Foxá
Foixà1.JPG
Castell de Foixà (Baix Empordà)
Biografia
Naixement Agustín de Foxá Torroba
28 de febrer de 1903
Madrid
Mort 30 de juny de 1959
Madrid
Lloc d'enterrament cementiri de San Isidro 40° 24′ 01″ N, 3° 43′ 47″ O / 40.400247222222°N,3.7297694444444°O / 40.400247222222; -3.7297694444444
Nacionalitat Espanya
Formació Colegio Nuestra Señora del Pilar
Es coneix per Escriptor i poeta
Activitat
Ocupació Diplomàtic.
Gènere Poesia
Altres
Títol Comte
Pares Q67180067 TradueixMaría de las Candelas Torroba y Goicoechea
Germans Jaime de Foxá i Ignacio de Foxá y Torroba
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Agustin de Foxá Torroba (Madrid, 28 de febrer de 1903 - 30 de juny de 1959) fou un diplomàtic, escriptor i poeta espanyol.

Després d'acabar la carrera de Lleis, el 1930 ingressà en el cos diplomàtic, activitats que li oferien, en el terreny professional, el millor horitzó pel seu afany viatger i els seus gustos d'aristòcrata de vell encuny. La seva personalitat humana i literària, en conseqüència restaria marcada per les dues vessants de la seva inquietud cosmopolita, d'una banda, i els records d'una infància bressada en el luxe de les altes esferes, amb el teló de fons del Madrid castís.

Viatges per França, Anglaterra, Grècia, Bulgària, Finlàndia i quasi totes les repúbliques americanes van anar forjant la seva personalitat mundana i sensual; i també els seus passeigs pel vell Madrid, en companyia d'altres joves poetes que cercaven, amb estil un si és no és decadent, l'emoció del passat pels antics racons, en actes i cerimònies que nomenaven, molt gràficament, «crepuscles» i «visites als cementiris». Era paradoxalment, habitant d'un món del qual no pogué ser-ne contemporani.

Barroc tant en la seva vida com en la seva obra, malgrat unes certes contaminacions avantguardistes (García Lorca i Rafael Alberti, entre d'altres), era la seva estètica, mutatis mutandis, parent més o menys llunyà de l'esplendor ensems bàrbar i culte dels escriptors que ja brillaven amb anterioritat a la primera guerra mundial. Així, jerarquies estètiques a banda, Villaespesa, Gabriele d'Annunzio, Rubén Darío, Rostand, el Valle-Inclán de les Sonates.

No deixa d'ésser interessant que Curzio Malaparte, en el fons també descendent del mateix món, el presentés com un dels principals personatges de la sensacionalista novel·la-reportatge-pamflet titulada Kaputt.

Escriptor que tal vegada no arriba a consumir totes les seves possibilitats en la literatura pel continu malbaratament del seu temps en la vida social, deixà amb les seves col·laboracions en la premsa, assajos escrits amb mirada penetrant i pols poètic, la mostra possiblement més inequívoca de la seva intel·ligència i sensibilitat.

A més, són innegables l'interès de les seves obres teatrals i la seva inspiració de poeta fàcil i sonor, amb atractiu per a un ampli cercle de lectors que molt pocs poetes del segle XX assoliren. Darrere la mascara de la seva frivolitat, com José María Pemán assenyala amb molt encert, s'endevina més d'una vegada, entre la pedreria no massa autèntica d'un cosmopolitisme un xic passat de moda, el drama que defineix els més reals valors literaris espanyols: la fúria desemparada i magnifica del celtiber insatisfet.

Obra poètica[modifica]

  • La niña del caracol (1933)
  • El toro, la muerte y el agua (1936)
  • El almendro y la espada (1940)
  • El gallo y la muerte (1949).

Teatre i d'altres[modifica]

El 1948 va aparèixer la seva Antología poética, que incloïa la seva obra fins al (1933). Del seu teatre, Cui-Ping-Ping, estrenada el (1939), Baile en Capitanía, Gente que pasa, obra premiada per la Real Academia Española, El beso a la bella durmiente i Otoño del 3006.

Una recopilació de part dels seus treballs com a escriptor viatger i cronista és Un mundo sin melodía (1949). Sense que després tornés a insistir en el gènere, publicà una novel·la titulada Madrid, de corte a cheka (1938).

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Agustín González de Amezúa y Mayo
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira Z

1959
Succeït per:
Salvador Fernández Ramírez