Agustina d'Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agustina d'Aragó, per Goya.

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó (Barcelona, Reus[1] o Fulleda,[2] 6 de març[2] del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857),[3] és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.[3] quan va viure en terres de parla castellana, va signar com Agustina Zaragoza.[4]

Es discuteix el seu lloc de naixement, un d'ells se situa a Barcelona, a la Placeta de Montcada, al Barri de la Ribera i batejada a l'església de Santa Maria del Mar.[5] Tanmateix, abundant bibliografia aragonesa recent ubica el seu naixement el 1786 a Reus.[6] Tampoc no queda clar que el seu origen sigui una d'aquestes dues ciutats. El seu pare era Pere Joan Saragossa i la seva mare, Raimunda Domènec, tots dos de Fulleda.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Agustina d'Aragó, en estampa de Juan Gálvez i Fernando Brambila (1812/1813).

Agustina Saragossa i Domènech, també coneguda com «Agustina de Aragón», va néixer el 6 de març del 1786 al carrer Mirallers o Sombrers de Barcelona. Filla de Pere Joan Saragossa i Raimunda Domènech i Gassull, naturals de Fulleda (Lleida).[7]

El 16 d'abril de 1803 es va casar a Barcelona amb el militar Juan Roca Vilaseca, caporal d'artilleria que va participar des d'un bon principi en la Guerra del Francès. Poc després naixeria el seu primer fill. Amb l’avanç de les tropes napoleòniques al 1808 va partir cap a Saragossa.[7]

A la ciutat de Saragossa, que patia el primer setge pels francesos dins del context de la Guerra del Francès (1808-1814), Agustina era voluntària junt amb altres dones fent la feina de la reraguarda. Enmig de la resistència una granada va fer explotar la munició i matà els artillers, fet que va possibilitar que els francesos es poguessin aproximar. Agustina va decidir disparar el canó i aquests es van retirar. Per aquest fet va rebre una insígnia, una pensió de trenta rals diaris, el rang d'alferes d'artilleria i dos escuts d'honor pels seus interessants serveis; començà així la llegenda i el mite de l'Artillera del Portillo.[7]

Algunes versions descriuen que va ser l'1 de juliol de 1808, quan mentre portava vitualles pel seu marit, Agustina va posar topall a un canó a punt de ser detonat però amb l'assistent ferit amb la metxa encara a la mà. Va agafar la metxa i va encendre el canó, que apuntava a la porta del Portillo. No se'n sap res de les conseqüències reals d'aquesta acció en la batalla, però el general Palafox va descriure la seva acció com èpica.

Durant al segon Setge de Saragossa, es diu que va confiscar dos fusells que lliurà de pròpia mà al general Palafox. Va caure malalta de febre tifoide junt amb el seu fill mentre la ciutat de Saragossa es rendia. Agustina volia fugir, però algú la va delatar i la feren presonera. Malalta va marxar cap a França amb el seu fill i tots els presoners. El 25 de març moria el seu fill.[7]

Agustina apareix a Terol sol·licitant la seva reincorporació a l'exèrcit. A Sevilla, el 30 d'agost de 1809 li van concedir el grau de sotstinent d'infanteria. Comenten que en el seu honor es van celebrar cursa de braus, banquets i que el duc de Wellington li regalà un parell de pistoles amb incrustacions de plata i marfil. Ell mateix va presentar-li al poeta Lord Byron, qui va dedicar-li un vers al poema: Les peregrinacions de Childe Harold. Segons Ronald Fraser, Byron mai va comentar que l'hagués coneguda.[7]

Va ser destinada a l’exèrcit d'Aragó participant del setge a Tortosa i fou detinguda i conduïda a Saragossa d’on es va poder escapar. Va participar en nombroses accions guerrilleres i a la batalla de Vitòria, on els francesos van ser derrotats definitivament.[7]

En 1814 es va retrobar amb el seu marit i van marxar cap a Madrid. Agustina va ser rebuda pel rei Ferran i fou honrada amb molts homenatges. Es va instal·lar a Barcelona amb el marit, que estava malalt de tuberculosi. L’onze de gener de 1814 va néixer el seu segon fill. Finalment el seu marit mor el 2 d'agost de 1823. És llavors quan es va traslladar a València i es casa amb un metge d'Almeria l’any 1824 i un any més tard, el 13 de juliol de 1825, va néixer la seva filla. El 1853 Agustina deixa el marit i s'instal·la a Ceuta, a la casa de la filla.[7]

Agustina d'Aragó va morir a Ceuta, el 29 de maig de 1857, als 71 anys. Fou amortallada amb la casaca d'artillera, complint el seu desig. La plaça de Ceuta li va retre honors fúnebres. El 1865, les seues restes mortals van ser traslladades a Saragossa a la Basílica del Pilar. En 1908 es van traslladar les restes a l'Església de Nostra Senyora del Portillo, on s'erigí un mausoleu que recorda els setges i totes les dones que hi van participar. L’any 1986 es va inaugurar un monument en el seu honor a Fulleda.[7]

És considerada com un dels símbols més representatius de la resistència espanyola contra els invasors napoleònics. Aquesta guerrillera va rebre el títol de Defensora de Saragossa i la condecoració de Recompensa al Valor i al Patriotisme, seguint les ordres del general Palafox, i va arribar a aconseguir el rang de capità de l'exèrcit. Va ser cantada per Lord Byron en el seu Childe Harold.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Aquesta dona ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Agustina de Aragón». Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 30-xi-2014].
  2. 2,0 2,1 Agustina de Saragossa va néixer s Fulleda, les Garrigues, Lleida(castellà)
  3. 3,0 3,1 «Agustina Saragossa i Domènec». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Article de Josep Maria Albaigès, octubre del 2007
  5. Nomenclàtor, Bcn.cat, extret del llibre Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, 1996, Ajuntament de Barcelona, compilat per Jesús Portavella i Isidoro
  6. Beltrán, M.; Beltrán, A.; Fatás, G. (dir. y coord.) Aragoneses Ilustres Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada, 1983. pàg. 9-10
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «Agustina Saragossa Doménech». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  8. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustina d'Aragó Modifica l'enllaç a Wikidata