Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Logo

L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) és una organització de les Nacions Unides que proporciona i atén el desenvolupament, l'educació, la salut, els serveis socials i l'ajuda d'emergència a més de quatre milions de refugiats palestins que viuen a Jordània, Líban i Síria, com així com a Cisjordània i la Franja de Gaza, sent-ne la principal organització compromesa.[1]

Es va establir després de la guerra araboisraeliana de 1948 per l'Assemblea General de Nacions Unides en virtut de la Resolució 302, de 8 de desembre de 1949. Aquesta resolució es va aprovar per unanimitat, amb el suport exprés d'Israel i els Estats àrabs, i amb l'abstenció dels països de l'Est i Sud-àfrica.[1]

Va entrar en funcions l'1 de maig de 1950, i l'Assemblea General ha renovat successivament el seu mandat.[1]

Refugiats[modifica]

A l'efecte del seu propi mandat, la UNRWA considera refugiats als qui ha d'atendre en totes les seves facetes als «palestins el lloc de residència habitual dels quals era l'antic Mandat Britànic de Palestina entre juny de 1946 i maig de 1948, i que van perdre la seva llar i els seus mitjans de subsistència amb la guerra araboisraeliana de 1948» i els seus descendents, en total més de 4 milions.[2] Així, l'organització atén 58 camps de refugiats palestins, on limita la seva participació en l'ajuda i la prestació de serveis, però no a les accions de govern o policia, que corresponen i són obligació del país amfitrió. De manera general, la situació dels quals habiten els camps de refugiats és de pobresa, amb una alta densitat de població i amb infraestructures bàsiques insuficients.[3]

Programes i serveis[modifica]

El 2008 la UNRWA tenia desplaçats un total de 23.5000 funcionaris (el 99% dels quals són refugiats palestins del conflicte de 1948 o els llurs descendents[4]) en més de 900 instal·lacions, pròpies o en les quals només col·labora.[5] L'àrea de treball a la qual es destinen més fons (el 50%), és la de l'educació, amb gairebé mig milió d'alumnes en més de 600 centres, pràcticament tots d'educació primària, encara que prop de 5.000 acudeixen a centres de formació professional. Manté 197 beques universitàries anuals i centres de formació per al professorat a Jordània, Líban i Cisjordània.[6] A l'àrea de la salut manté 122 centres mèdics, la majoria d'atenció primària, així com servei d'urgències i un hospital de 43 llits a Cisjordània, a més de diversos projectes de salut comunitària i mediambiental. Va col·laborar també en la creació, amb la Unió Europea, de l'Hospital Europeu de Gaza, amb capacitat per 232 llits prop de la ciutat de Khan Yunis, acabat en 1996, i lliurat a l'Autoritat Nacional Palestina en 1999. En 2002, la xifra de visites als centres fou de nou milions.[7][8] Les ajudes alimentàries directes arriben a unes 225.000 persones que no poden susbsistir als camps de refugiats. D'altra banda, a cadascun dels conflictes entre Israel i els països àrabs presta ajuda humanitària d'emergència, accentuada a Gaza i Cisjordània on es presta de forma contínua des de 2000.[9]

Polèmica del 7 d'octubre del 2023[modifica]

El 26 de gener de 2024, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) va anunciar que investigava les acusacions, presentades per Israel gairebé dues setmanes abans,[10] de la participació dels seus empleats en els atacs de Hamàs el 7 d'octubre contra Israel.[11]

Segons els informes d'intel·ligència israelians, que van dir que es basaven en mètodes que incloïen intel·ligència de senyals, seguiment de telèfons mòbils i interrogatoris, 4-12 empleats de l'UNRWA van participar en els atacs del 7 d'octubre. Aquests empleats, inclosos diversos professors d'escola, són acusats de participar en diverses capacitats, que van des de papers en la logística i l'adquisició d'armes fins al segrest i la participació directa en els atacs, inclosa la massacre de Be'eri.[12] Un informe d'intel·ligència israelià va al·legar que al voltant del deu per cent dels 13.000 empleats de l'UNRWA a la Franja de Gaza tenen connexions amb grups militants islamistes, principalment Hamàs i el Gihad Islàmic Palestí. L'informe va al·legar a més que 190 empleats de la UNRWA eren militants de Hamàs o del Gihad Islàmic mentre que també eren empleats de la UNRWA.[13]

Philippe Lazzarini, el comissari general de la UNRWA, va dir que l'organització havia acomiadat els empleats implicats i va iniciar una investigació, afegint que qualsevol personal que es trobés compromès en actes de terror s'enfrontaria a conseqüències.[14] El secretari general de l'ONU, António Guterres, va dir que nou empleats de l'UNRWA havien estat acomiadats, un va morir, i les identitats de dues persones més implicades en el cas es van aclarir.[15]

La controvèrsia va provocar la condemna internacional, liderant diversos països, inclosos els Estats Units,[16] Alemanya,[17] Japó,[18] França,[19] el Regne Unit,[20] Canadà,[16]Austràlia,[21] Itàlia,[16] Finlàndia,[22] Islàndia,[23] Països Baixos,[24] Suïssa,[25] Estònia,[26] Àustria,[27] Romania,[28] Nova Zelanda,[29] Letònia,[26] Lituània[26] i Suècia,[30] per aturar el finançament de la UNRWA pendent de nous desenvolupaments.[16] El 2022, aquestes nacions van proporcionar un total combinat de més de 913 milions de dòlars estatunidencs en finançament; el finançament total de l'UNRWA en aquell any va ser de 113 milions de dòlars.[31] Dels 20 països donants més importants del 2022, només Noruega, l'Aràbia Saudita, Turquia, Espanya, Bèlgica, Kuwait i Qatar van optar per no retallar el seu finançament.[32]

Els funcionaris dels Estats Units diuen que el finançament dependrà d'una recerca creïble i reconeixen que no hi ha una alternativa real al OOPS. El portaveu del Consell Nacional de Seguretat de la Casa Blanca, John Kirby, va dir que "no impugnem la bona feina de tota una agència a causa de la possible mala acció d'un petit nombre".[33]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Establishment of UNRWA, pàgina oficial de la UNRWA.
  2. ↑ Who is a palestine refugee? Pàgina oficial de la UNRWA
  3. ↑ Where do the refugees live?. Pàgina oficial de la UNRWA
  4. ↑ «Les Palestiniens plus nombreux que les Juifs en Israël: quelles conséquences ?» (en francès). [Consulta: 2 agost 2021].
  5. ↑ Serveis de l'UNRWA als refugiats palestins, pàgina oficial de l'UNRWA.
  6. ↑ Educació, pàgina oficial de l'UNRWA.
  7. ↑ Salut, pàgina oficial de l'UMNRWA.
  8. ↑ Programes especials, pàgina oficial de la UNRWA
  9. ↑ Ajuda d'emergència, pàgina oficial de l'UNRWA.
  10. ↑ Kingsley, Patrick; Bergman, Ronen «U.N. Agency for Palestinians Imperiled by Terrorism Charges» (en anglès). The New York Times, 29-01-2024. ISSN: 0362-4331.
  11. ↑ «Israel Hamas: UN to investigate claim employees participated in October 7 attack». [Consulta: 5 febrer 2024].
  12. ↑ «Israeli intelligence report claims four UNRWA staff in Gaza involved in Hamas kidnappings» (en anglès). [Consulta: 5 febrer 2024].
  13. ↑ «Israel accuses 190 UN staff of being 'hardened' militants» (en anglès).
  14. ↑ Burke, Jason «UN agency investigates staff suspected of role in 7 October attack on Israel» (en anglès). The Guardian, 26-01-2024. ISSN: 0261-3077.
  15. ↑ «UN chief urges countries not to pull funding over Israel attack allegations». [Consulta: 5 febrer 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «EU countries halt UNRWA funding over alleged October 7 involvement» (en anglès), 26-01-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  17. ↑ Presse, AFP-Agence France. «Germany Says Suspending Funding To UN Agency In Gaza» (en anglès americà). [Consulta: 5 febrer 2024].
  18. ↑ «Estonia, Japan join nine other nations in suspending UNRWA funds» (en anglès americà), 28-01-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  19. ↑ «France is latest to suspend UNRWA funding amid ‘exceptionally serious’ Oct. 7 allegations» (en anglès).
  20. ↑ «UNRWA claims: UK halts aid to UN agency over allegation staff helped Hamas attack» (en anglès). BBC, 26-01-2024.
  21. ↑ Taylor, Josh; Beazley, Jordyn «Australia pauses UN agency funding as staff investigated for suspected role in 7 October attack on Israel» (en anglès). The Guardian, 27-01-2024. ISSN: 0261-3077.
  22. ↑ «Finland to suspend its funding to UNRWA» (en anglès americà). [Consulta: 5 febrer 2024].
  23. ↑ Abdulrahim, Raja; Barnes, Julian E.; Boxerman, Aaron; Kingsley, Patrick «Major Donors Pause Funding for U.N. Agency as Scandal Widens» (en anglès). The New York Times, 27-01-2024. ISSN: 0362-4331.
  24. ↑ Pascoe, Robin. «The Netherlands halts financial support for UNRWA» (en anglès britànic), 27-01-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  25. ↑ McKernan, Bethan «UK, US and other countries to pause funding for key UN aid agency for Palestinian refugees» (en anglès). The Observer, 28-01-2024. ISSN: 0029-7712.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Los países bálticos también suspenden la financiación a UNRWA» (en castellà), 29-01-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  27. ↑ «Austria joins suspension of UNRWA funds amid October 7 probe» (en anglès americà), 29-01-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  28. ↑ «Gaza aid agency UNRWA ‘extremely desperate’ as more countries cut funding» (en anglès), 29-01-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  29. ↑ «NZ halts funding for beleaguered UN aid agency | RNZ News», 29-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-01-29. [Consulta: 5 febrer 2024].
  30. ↑ «Sweden pauses funding for UNRWA amid charges staff involved in Oct. 7 attack» (en anglès).
  31. ↑ «[https://www.unrwa.org/sites/default/files/overall_donor_ranking_2022.pdf 2022 Pledges to UNRWA's Programmes (Cash and In-kind) - Overall Donor Ranking as 31 Dec 2022]».
  32. ↑ «[https://www.unrwa.org/sites/default/files/top_20_donors_2022_overall_ranking.pdf 2022 Pledges to UNRWA's Programmes (Cash and In-kind) - TOP 20 Donors as 31 December 2022]».
  33. ↑ «UNRWA: Key UN Gaza aid agency runs into diplomatic storm» (en anglès). BBC, 28-01-2024.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agència_de_les_Nacions_Unides_per_als_Refugiats_de_Palestina_al_Pròxim_Orient&oldid=33215788»