Aida Fernández Ríos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAida Fernández Ríos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1947 Modifica el valor a Wikidata
Vigo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Moaña (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga marina, climatòloga Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Aida Fernández Ríos (Vigo, 4 de març de 1947 - Moaña, 22 de desembre de 2015) va ser una científica, doctora en biologia i oceanògrafa espanyola.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer en el si d'una família treballadora, en el barri de Peniche (Vigo). Va començar els estudis a l'Escola de Comerç de Vigo, però per qüestions familiars va haver de posar-se a treballar en una impremta. No obstant això, el seu entorn la va animar a prosseguir els estudis de Peritatge Mercantil, que va concloure acudint a classes de reforç a l'Aliança Francesa.[2] Allí va conèixer una investigadora en espècies marines de l'Instituto de Investigaciones Pesqueras (IIP, actualment Instituto de Investigaciones Marinas IIM-CSIC) i Fernández Ríos va quedar impressionada amb la seva feina. L'experta la va animar a presentar-se a les oposicions per a ajudant dins de l'organisme pertanyent al Centro de Investigaciones Científicas (CSIC). Va aprovar l'examen i el 1972 va començar a treballar com a auxiliar de laboratori, a l'IIP, a Vigo.[3]

Va compaginar la feina amb els estudis de Biologia, que va iniciar a la Universitat de Vigo i va continuar a la de Santiago de Compostel·la. Va rebre el grau de doctora en Biologia el 1992 per la Universitat de Santiago de Compostel·la[2][3] amb la tesi El fitoplancton en la ria de Vigo y sus condicions ambientals, dirigida per Fernando Fraga.[4]

Sempre es va mantenir molt vinculada a la seva ciutat natal, participant en diversos cercles i associacions locals, com la creada per a l'impuls i dinamització de la zona, o en causes solidàries i socials.[5][2] Va morir en un accident automobilístic a Moaña el 22 de desembre de 2015.[3][6][7]

Trajectòria i recerques[modifica]

Fernández Ríos va participar en més de cinquanta projectes de recerca a tot el món, realitzant estades en reconeguts centres. A Europa, en el James Rennell Center for Ocean Circulation de Southampton i en el Laboratoire de Physique des Océans (CRNR-IFREMER-Université) a Brest, i als Estats Units, en el Brookhaven National Laboratory Associated Universities a Long Island, entre altres. Va participar en trenta campanyes oceanogràfiques en els oceans Atlàntic i Índic i a l'Antàrtida, en cinc de les quals va ser cap científica.[8]

Va ser considerada «una de les expertes principals d'Europa» en la relació entre les emissions de diòxid de carboni d'origen antropogènic i l'augment de l'acidesa en l'aigua de la mar, principalment a l'Oceà Atlàntic.[7]

També va investigar sobre la profunditat de l'oceà i els canvis en pH que s'hi esdevenen.[9] A través del seu treball, Fernández Ríos va sostenir i argumentar que les observacions de l'acidesa augmentada en l'oceà Atlàntic s'expliquen pels canvis en l'acumulació del diòxid de carboni produït per l'activitat humana més que per les fonts naturals.[10][9][11]

Va publicar més d'un centenar de treballs de recerca en revistes internacionals, 92 en revistes del SCI (Scientific Citation Index) amb més de 3.000 cites, a més de les publicacions en la revista Science.[3] També va ser revisora de moltes publicacions científiques i va participar en més de 50 conferències internacionals.[8]

Va ser la primera dona directora de l'Institut de Recerques Marines (IMM) i va promocionar fins al grau més alt en el CSIC, el de professora de Recerca.[7]

De 2006 a 2011 va ser directora del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i també va presidir el comitè espanyol pertanyent al Comitè Internacional Geosfera de Programa de la Biosfera, estudiant el canvi climàtic de 2005 a 2011.[12][13]

Va ser la tercera dona a ingressar en la Reial Acadèmia Gallega de Ciències (RAGC) el 18 de juny de 2015, any en què la institució va començar una nova etapa, promovent la presència de les dones investigadores, històricament relegades en aquella acadèmia.[14][8][15] Fernández Ríos hi va dictar el seu discurs inaugural sobre l'acidesa creixent de l'Oceà Atlàntic a causa del diòxid de carboni, «Acidificación del Mar: Unha conseqüència das emisións de CO₂».[16][17]

Honors i premis[modifica]

La Reial Acadèmia Gallega de Ciències i la Diputació de Pontevedra van organitzar el 2020 la 1a Edició del Cicle de Conferències Aida Fernández Ríos, per a difondre la ciència i la tecnologia i promocionar la labor científica feta a Galícia.[18]

El 2016, la Universitat d'Alacant va establir el Premi Aida Fernández Ríos en honor seu, per a concedir a la millor presentació oral feta en el Simposi Internacional de Ciències del Mar SIQUIMAR.[19]

El 2001 va ser guardonada amb el premi Galega Destacada per tota la seva carrera científica.[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ Fernández, Eva. «O Pazo Provincial de Pontevedra acolleu o 3 de xuño unha charla semipresencial sobre o papel das mulleres na ciencia dentro do ciclo Aida Fernández Ríos» (en gallec). Real Academia Galega de Ciencias, 15-06-2021. [Consulta: 4 febrer 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Una investigadora reconocida y aún en activo y una maestra jubilada que eran como hermanas» (en castellà). La Voz de Galicia, 24-12-2015. [Consulta: 26 desembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Los científicos lloran la pérdida de la bióloga Aída Fernández» (en castellà). Atlántico, 24-12-2015. [Consulta: 4 febrer 2022].
  4. ↑ «El fitoplancton en la ría de Vigo y sus condiciones ambientales. Tesis doctoral de Aida Fernández Ríos».
  5. ↑ «Vigueses Distinguidos | Quiénes somos». fundacionviguesesdistinguidos.com. [Consulta: 26 desembre 2020].
  6. ↑ «Luto en el CSIC vigués y en el colegio Rosalía de Castro por el atropello de Meira» (en castellà). VigoÉ, 23-12-2015. [Consulta: 26 desembre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Aida Fernández Ríos y los azares de la vida» (en castellà). oceanicas.ieo.es, 03-03-2021. [Consulta: 23 desembre 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Redacción. «Unha bióloga, terceira muller en incorporarse á Academia Galega de Ciencias» (en gallec). GCiencia, 18-06-2015. [Consulta: 26 desembre 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Acidificación oceánica, el alto precio de mitigar el cambio climático» (en castellà). , 25-09-2015 [Consulta: 2 gener 2016].
  10. ↑ «La acidificación del Atlántico ha aumentado en las últimas dos décadas» (en castellà). , 09-09-2015 [Consulta: 2 gener 2016].
  11. ↑ Redacción. «Científicos de Vigo confirman que o océano Atlántico vólvese ácido» (en gallec). GCiencia, 09-09-2015. [Consulta: 26 desembre 2020].
  12. ↑ «Aida Fernández, tercera mujer que ingresa en un año en la Academia Galega de Ciencias» (en castellà). , 15-06-2015 [Consulta: 2 gener 2016].
  13. ↑ «Gone in 2015: Commemorating 10 Outstanding Women in Science». Scientific American, 30-12-2015. [Consulta: 2 gener 2016].
  14. ↑ Atlántico. «Aída Fernández ingresa en la Real Academia de Ciencias» (en castellà), 19-06-2015. [Consulta: 4 febrer 2022].
  15. ↑ Pontevedra, Diario de. «María José Alonso y Ángel Carracedo participarán en el I Ciclo Aida Fernández Ríos» (en castellà). Diario de Pontevedra, 06-03-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
  16. ↑ «La profesora Aida Fernández entra en la Academia de Ciencias» (en castellà). Faro de Vigo, 19-06-2015. [Consulta: 4 febrer 2022].
  17. ↑ «Ingreso de Aída Fernández Ríos | ragc» (en gallec). [Consulta: 26 desembre 2020].
  18. ↑ «Ciclo de Conferencias Aida Fernández Ríos» (en espanyol europeu). www.depo.gal. [Consulta: 26 desembre 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Premio “Aida Fernández Ríos”» (en castellà). V Simposio CCMAR, 22-07-2016. Arxivat de l'original el 17 de novembre de 2016. [Consulta: 17 novembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aida_Fernández_Ríos&oldid=32844395»