Aigua tònica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula begudaAigua tònica
Aigua tònica, a la dreta lluu sota la llum ultraviolada per les propietats fluorescents de la quinina Modifica el valor a Wikidata
Tipusrefresc Modifica el valor a Wikidata
Ingredientsaigua amb gas i quinina Modifica el valor a Wikidata

La tònica o aigua tònica és un refresc carbonatat lleugerament amargant fet amb aigua amb gas i quinina.[1] Al principi, tenia una funció medicinal per a combatre el paludisme (durant l'etapa colonial europea en els països tropicals) i, per tant, contenia prou de quinina per a ser efectiva; actualment, però, la quantitat de quinina és per sota del llindar terapèutic. És molt usada sola o en combinacions amb begudes alcohòliques, especialment amb ginebra, barreja anomenada popularment gin tònic.

La beguda va obtenir el nom pels efectes medicinals del seu sabor amarg. La quinina s'afegia a la beguda com un profilàctic contra la malària, ja que inicialment estava destinada per al consum a les zones tropicals del sud de l'Àsia i Àfrica, on aquesta malaltia és endèmica. El còctel gintònic es va originar a l'Índia colonial britànica, per a la població britànica, i barrejava les propietats medicinals de la quinina tònica amb el gin perquè fos més acceptable.

Història[modifica]

Ja al segle XVII, els espanyols utilitzaven quinina de l'escorça dels arbres de quina per tractar la malària després d'aprendre el remei dels pobles indígenes del Perú, Bolívia i Equador.[2]

A principis del segle xix a l'Índia i altres llocs tropicals de l'Imperi Britànic, es recomanava quinina medicinal als oficials i soldats britànics per prevenir la malària,[3] on es barrejava amb refresc i sucre per emmascarar el seu sabor amarg, creant l'aigua tònica.

La primera aigua tònica comercial es va produir l'any 1858 quan va ser patentada pel propietari de Pitt & Co., Erasmus Bond.[4][5] El còctel anomenat gintònic també es va originar a l'Índia colonial britànica, quan els britànics van barrejar la seva tònica de quinina medicinal amb ginebra i altres ingredients per fer que la medicina amarga fos més agradable.[6] Als soldats de l'Índia ja se'ls donava una ració de ginebra, de manera que la barreja dolça era fàcil de fer.[7] L'any 1868 per primera vegada va descriure el Gin & Tonic. Va ser a la revista "Oriental Sporting Magazine" i es va definir com un còctel refrescant per als espectadors de les curses de cavalls, no com una medicina.[8]

Contingut de quinina[modifica]

L'aigua tònica medicinal originalment contenia només aigua carbonatada i una gran quantitat de quinina; la majoria de les aigües tòniques modernes contenen comparativament menys quinina, i sovint es milloren amb sabors cítrics. Com a resultat del menor contingut de quinina, l'aigua tònica és menys amarga i també se sol endolcir, sovint amb l'addició de xarop de blat de moro o sucre d'alta fructosa. Alguns fabricants també produeixen aigua tònica dietètica (o "slimline"), que pot contenir edulcorants artificials com l'aspartam. L'aigua tònica d'estil tradicional amb gairebé exclusivament quinina i aigua carbonatada és menys habitual, però pot ser la preferida pels qui desitgen el sabor amarg.

Als Estats Units, la Food and Drug Administration (FDA) dels EUA limita el contingut de quinina a l'aigua tònica a 93 mg per litre,[9] mentre que la dosi terapèutica diària de quinina està entre 500 i 1.000 mg,[10] i 10 mg/kg cada vuit hores per a una prevenció efectiva de la malària (2100 mg al dia per 70 kg.[11] Sovint es recomana com a alleujament dels rampes a les cames, però la investigació mèdica suggereix que cal tenir cura en el control de les dosis.[12] A causa dels riscos de la quinina, la FDA adverteix als consumidors que no utilitzin medicaments amb quinina que no estiguin correctament etiquetats per tractar les rampes a les cames.[13]

Ús[modifica]

Gin Tonic amb Hendrick's Gin i Fentimans Tonic Water

L'aigua tònica s'utilitza sovint com a mixer de begudes per a còctels, especialment el gintònic. El vodka tonic és una altra possibilitat. L'aigua tònica amb llimona o suc de llimona dolça afegit es coneix com a llimona amarga o llima amarga, respectivament. És popular pel seu sabor amarg però dolç. Un altre ús de l'aigua tònica és al cafè. L' espresso & tonic es va crear a Helsingborg, Suècia, a Koppi Roasters després d'una festa del personal on van barrejar aigua tònica, xarop i un espresso. Des del 2007, la beguda ha crescut en popularitat a Escandinàvia, Europa i els Estats Units.[14]

Efectes negatius[modifica]

Se sap que l'aigua tònica provoca exantema, que és un tipus de reacció de la pell a les drogues,[15] a causa del contingut de quinina. Diverses revistes científiques han informat que la ingesta repetida d'aigua tònica pot causar aquests efectes amb una gravetat variable, i també s'ha reportat com a causa de l'aparició de la síndrome de Stevens-Johnson.[16] Els casos d'exantema es van observar després que els pacients beguessin aigua tònica, sola o barrejada amb ginebra. Alguns símptomes d'aquesta reacció de la pell inclouen màcules pigmentades, febre alta, plaques eritematoses i bulloses.[17][18] La reacció és més probable en persones que tenen un ritme cardíac anormal o sucre en sang baix, estan embarassades o tenen malalties renals o hepàtiques.[19]

Fluorescència[modifica]

La quinina de l'aigua tònica genera fluorescència sota la llum ultraviolada. De fet, la quinina és fluorescent a la llum solar directa sobre un fons fosc.[20] Les molècules de quinina alliberen energia com a llum en lloc de calor, que és més habitual. L'estat no és estable i les molècules finalment tornen a l'estat fonamental i deixen de brillar.[21]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Aigua tònica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Achan, Jane; Talisuna, Ambrose O; Erhart, Annette; Yeka, Adoke; Tibenderana, James K Malaria Journal, 10, 24-05-2011, pàg. 144. DOI: 10.1186/1475-2875-10-144. ISSN: 1475-2875. PMC: 3121651. PMID: 21609473.
  3. ↑ «The Hidden Ingredient In Tonic Water You Should Know About» (en anglès). mindbodygreen, 05-07-2018. [Consulta: 21 gener 2022].
  4. ↑ Raustiala, Kal. «The Imperial Cocktail». Slate. The Slate Group, 28-08-2013. [Consulta: 30 agost 2013].
  5. ↑ «Just the tonic: A natural history of tonic water | Kew». www.kew.org. [Consulta: 21 gener 2022].
  6. ↑ Tonic water: sweet, bitter medicine. Retrieved 30 December 2009.
  7. ↑ Raustiala, Kal. «Gin and tonic kept the British Empire healthy: The drink's quinine powder was vital for stopping the spread of malaria». Slate.com, 28-08-2013. [Consulta: 25 juny 2014].
  8. ↑ Keel, Toby. «Curious Questions: Who invented the gin and tonic?» (en anglès). Country Life, 19-10-2019. [Consulta: 4 febrer 2022].
  9. ↑ «21 CFR §172.575 Quinine.». gpo.gov. [Consulta: 15 December 2008].
  10. ↑ «Quinine». Tropical Plant Database. Raintree Nutrition. [Consulta: 10 juliol 2011].
  11. ↑ Achan, J Malaria Journal, 10, 144, 2011, pàg. 1–12. DOI: 10.1186/1475-2875-10-144. PMC: 3121651. PMID: 21609473.
  12. ↑ Brasić, JR Psychol Rep, 84, 2, 1999, pàg. 355–67. DOI: 10.2466/pr0.1999.84.2.355. PMID: 10335049.
  13. ↑ «FDA Orders Unapproved Quinine Drugs from the Market and Cautions Consumers About Off-Label Quinine to Treat Leg Cramps». United States Food and Drug Administration, 11 December 2006. Arxivat de l'original el 13 January 2017. [Consulta: 26 abril 2017].
  14. ↑ «Espresso&Tonic: The Story of the Famous Coffee Drink» (en anglès britànic). European Coffee Trip, 03-08-2018. [Consulta: 9 febrer 2022].
  15. ↑ Shiohara, Tetsuo. «Fixed Drug Eruption». Up To Date. [Consulta: 21 gener 2022].
  16. ↑ Wada Journal of the European Academy of Dermatology and Venereology, 35, 10, 20-05-2021, pàg. e662–e663. DOI: 10.1111/jdv.17368. PMID: 34014581 [Consulta: 21 gener 2022].
  17. ↑ Bel, Blandine Contact Dermatitis, 61, 4, 12-10-2009, pàg. 242–244. DOI: 10.1111/j.1600-0536.2009.01617.x. PMID: 19825101 [Consulta: 21 gener 2022].
  18. ↑ Ohira, Aoi The Journal of Dermatology, 40, 8, 03-06-2013, pàg. 629–631. DOI: 10.1111/1346-8138.12195. PMID: 23724855 [Consulta: 21 gener 2022].
  19. ↑ «Quinine in Tonic Water: Is It Safe and What Are the Side Effects?» (en anglès). Healthline, 03-01-2018. [Consulta: 9 febrer 2022].
  20. ↑ Steve Fentress. «The Blue Glow Of Quinine». indianapublicmedia.org, 09-08-2011. [Consulta: 16 febrer 2020].
  21. ↑ «Shining Science: Explore Glow-in-the-Dark Water!» (en anglès). Scientific American. [Consulta: 4 febrer 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua tònica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aigua_tònica&oldid=31349589»