Aiguabarreig Segre-Cinca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaAiguabarreig Segre-Cinca
Cinca Massalcoreig 1.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusConfluència Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativala Granja d'Escarp (Segrià) i Mequinensa (Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 42″ N, 0° 20′ 59″ E / 41.428329°N,0.349734°E / 41.428329; 0.349734
Dades i xifres
Superfície361,63 ha
Espècies conservadesBoscos de ribera de salzedes de vimetera, albereda amb granza i tamarigars, canyissars. Cigonya blanca, Corriol petit, Camesllargues, Esplugabous, Martinet blanc, Bernat pescaire, Milà negre, Cabusset, Agró roig, Boscarla mostatxuda
Llúdriga
Peixos mediterranis.
Activitat
Gestor/operadorConsell Comarcal del Segrià

La confluència del Segre i Cinca constitueix l’Aiguabarreig, un paratge de gran riquesa natural. Està delimitat pel curs del riu Cinca en el límit de la comarca del Baix Cinca, pel curs del riu Segre entre el pont de Seròs, la Granja d’Escarp, al Segrià i Mequinensa (Baix Cinca). L’àmplia làmina d’aigua de l'Aiguabarreig, amb freqüents illetes i canyissars que la poblen, és l’hàbitat idoni per a multitud d'ocells, tant sedentaris com migratoris.[1] Una mica més avall d'aquesta confluència, es situa a Mequinensa un altre Aiguabarreig de similars característiques amb els rius Segre (que ha rebut prèviament les aigües del Cinca) amb l'Ebre conformant la més gran confluència fluvial de la península ibèrica.

Fauna[modifica]

Pel que fa a la fauna, els ocells són el grup més destacat, ja que acull des de colònies de martinets o tota mena d’ocells rapinyaires fins a les aus dels ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. S'afegeixen, notòriament, els rèptils, amfibis i els mamífers com muricecs (ratpenats), una abundant població de cérvol i més escassament la llúdriga i la cabra salvatge.[2]

Flora[modifica]

Combina vegetació de ribera i terres conreades, principalment de fruiters de fruita dolça: pomeres, presseguers, pereres i moltes altres. En aquest paisatge també sovintegen les plantacions de xops, farratges (alfals) i cereals d’estiu (panís), per bé que els horts són actualment minoritaris.[3]

Imatges[modifica]

Rutes[modifica]

  1. Aquesta ruta, ens porta entre camps de fruiters fins a arribar al riu Segre, passant pel costat de les restes del monestir de Santa Maria d'Escarp, es segueix el final d'aquest riu fins a trobar el Cinca.
    L'itinerari comença a Massalcoreig. Es surt pel camí en direcció a la Granja d'Escarp, el camí és asfaltat. Es segueix durant uns 800 metres fins a trobar una cruïlla i es gira cap a la dreta deixant el camí asfaltat, en arribar a la riba, llavors es gira a l'esquerra i es segueix el camí durant una mica menys de 2 kilòmetres fins que tornarem a trobar el camí asfaltat. Continua en direcció a la Granja d'Escarp fins a trobar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria d'Escarp, es creua la carretera vella i es passa per darrere del monestir seguint el camí i passant pel davall del pont vell. En aquest punt, es segueix el tram final del riu Segre abans que es trobi amb el Cinca.
    En arribar a la confluència dels dos rius seguirem el camí, pujant ara pel costat del riu Cinca. Es segueix el camí fins a arribar al lloc on hem deixat el camí asfaltat, pel que es torna cap a Massalcoreig.
    Depenent de l'època de l'any, es recomana portar un repel·lent per als mosquits així com a protecció solar i aigua per veure.[4]
  2. Prenent com a punt de partida la població de Seròs, amb un itinerari d'anada i tornada es visita, primer, el bosc de ribera del Segre i els extensos conreus de fruita i hortalissa de la plana d'Avinganya; en un segon tram es va de Seròs a la Granja d'Escarp passant pel monestir d'Avinganya, es visita l'Aiguabarreig i es recorre un tram de la riba esquerra del Cinca passant per Massalcoreig, on hi ha l'Oficina d'Informació i Interpretació de l'Aiguabarreig. Part d'aquest entorn ha estat protegit per l'Espai d'Interès Natural de l'Aiguabarrreig Segre-Cinca, que abasta un total de 450 hectàrees.[5]
  3. Passarel·la de fusta que travessa l'albereda de Sant Jaume.

Caminades[modifica]

Els ajuntaments d’Aitona, la Granja d’Escarp i Massalcoreig han organitzat un programa de caminades durant l’any per tal de promocionar l’esport i alhora donar a conèixer una gran diversitat de paisatges i rutes d’aquesta zona, sota la marca Baix Segrià camina.

  • Marxa Senderista de la Granja d’Escarp
  • Caminada d’Aitona
  • Caminada Popular de Massalcoreig

Museus[modifica]

Façana del Museu de la Història de Mequinensa.

A la part baixa de l'Aiguabarreig es poden trobar els Museus de Mequinensa que ofereixen un recorregut cultural pels paisatges de l'Aiguabarreig, pel patrimoni industrial miner de la conca carbonifera de Mequinensa i per l'antic poble vell enderrocat i anegat sota les aigües del riu Ebre per la construcció de l'embassament de Riba-roja.

  • Museu de la Mina: ofereix un recorregut per una galeria minera real excavada en la qual es pot conèixer el treball dels miners a la conca carbonífera de Mequinensa durant els últims 150 anys. Compta amb una gran i variada col·lecció de maquinària real procedent de diverses explotacions mineres de la zona.
  • Museu de la Història de Mequinensa: presenta un viatge a través de la història de la localitat i la seva vinculació amb els seus tres rius (l'Ebre, el Segre i el Cinca), així com la importància estratègica de la localitat i el seu castell. Compta amb una part dedicada a l'abandó i trasllat del Poble Vell a la nova Mequinensa després de la construcció de l'embassament de Riba-roja, i un espai dedicat al patrimoni literari, fotogràfic i pictòric de l'escriptor mequinensà Jesús Moncada conegut per la seva novel·la "Camí de Sirga".

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 41° 21′ 42″ N, 0° 18′ 14″ E / 41.361768°N,0.303936°E / 41.361768; 0.303936

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguabarreig Segre-Cinca