Aiguaviva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Aiguaviva (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaAiguaviva
Escut d'Aiguaviva
Escut d'Aiguaviva
Plaça de la Constitució (Aiguaviva).JPG

Localització
Localització d'Aiguaviva respecte del Gironès.svg
 41° 56′ 19″ N, 2° 45′ 44″ E / 41.938536°N,2.76235°E / 41.938536; 2.76235
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaGironès

Capital Aiguaviva
Població
Total 767 (2018)
• Densitat 55,18 hab/km²
Llar 43 (1553)
Geografia
Superfície 13,9 km²
Altitud 169 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Josep Pinsach i Riera (15 juny 2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 17181
Fus horari
Codi de municipi INE 17002
Codi territorial IDESCAT 170025
Modifica les dades a Wikidata

Aiguaviva és un municipi català de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona. També s'anomena Aiguaviva de la Selva per diferenciar-la d'Aiguaviva de Bergantes al Matarranya, tot i que el IEC defensa la forma Aiguaviva de Gironès (que alguns consideren artificial i sense fonaments històrics).[1]

El terme[modifica]

El terme municipal d'Aiguaviva, en part pla i en part accidentat, s'estén al sud-oest del pla de Girona i pels turons que limiten aquest pla. D'una extensió de 13,91 km², limita a l'oest amb el terme de Bescanó, al nord amb el de Vilablareix i a l'est amb el de Fornells de la Selva, municipis tots del Gironès. Al sud afronta amb els termes de Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar, ambdós de la comarca de la Selva.

El poblament és disseminat i repartit en veïnats d'Aiguaviva de Dalt, Aiguaiva de Baix, Güell, Masrocs i Puigtorrat, i, a més, comprèn l'antic terme de Vilademany. Dins el municipi hi ha nombroses masies.

Comunicacions[modifica]

Travessa la part septentrional del terme la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners. A més, hi ha tota una xarxa de carreteres menors que comuniquen els diferents veïnats i masies d'Aiguaviva entre si i amb els municipis i pobles de la rodalia, principalment amb Fornells, Riudellots, Vilobí i Salitja, dins el terme de Vilobí. Rega la part septentrional del terme el riu Güell i la resta el torrent de Masrocs i el rec de la Torre.

Economia[modifica]

Una part del sector més accidentat és boscada: alzines, alzines sureres, pins i roures. Els recursos econòmics es basen, sobretot, en l'agricultura, principalment de secà, on es conreen cereals, llegums i melons. Les explotacions agrícoles són en la seva majoria inferiors a les 5 ha, encara que també n'hi ha moltes que ocupen entre 5 ha i 50 ha; nomes ni ha una que sobrepassa les 50 ha. Toot i aquest repartiment, nomes la meitat de la seva superfície és explotada en administració directe; la resta, un 60% ho és en parceria i un 40% en arrendament. Algunes teuleries i una ramaderia d'escassa entitat complementen l'economia.

Història[modifica]

Al nucli antic d'Aiguaviva (169 alt.), a la part septentrional del terme, vora la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, hi ha la parròquia de Sant Joan, de l'ardiaconat de la Selva, que pertanyia antigament al monestir de Breda. Aquesta església apareix mencionada en la butlla d'Innocenci IV, de 1246, que confirma els béns del monestir de Sant Salvador de Breda. El 1365 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció d'Aiguaviva a la ciutat de Girona. L'any 1698 figura aquest poble com a lloc reial.

En l'època romana sembla que a Aiguaviva hi havia un petit assentament de tipus agrícola. S'han trobat, també, restes d'una torre sepulcral romana, construïda amb pedra i morter. Prop del límit amb Vilablareix hi ha l'antiga casa dels templers anomenada, a causa de la capella adjunta, el Temple de Santa Magdalena, edificació del segle XVI feta sobre una altra d'anterior del segle XIII, amb escuts medievals a la façana, força interessants. El domini dels templers a Aiguaviva fou iniciat vers el 1190 i prengué categoria de comanda d'Aiguaviva el 1209. Quan el 1317 es va suprimir l'orde dels templers totes les seves possessions passaren als hospitalers, que en tingueren cura fins al 1804; havia estat el centre de l'anomenada quadra de Sant Joan. Per un document de les darreries del segle XVIII sabem que la comanda d'Aiguaviva era formada per unes altres quatre comandes: la del temple d'Aiguaviva, la del temple de la vila de Castelló d'Empúries, la d'Avinyonet i la de Sant Llorenç de les Arenes. Les rendes, que es recaptaven a diferents pobles del bisbat de Girona, provenien, en la seva majoria, de censos per domini directe. Des d'Aiguaviva s'administraven els béns dels templers del Gironès.

L'any 1305 era comanador Guerau de Regàs, durant els anys 1348/61 ho va ser Ramon de Vilademany i el 1610 el comanador era Felip d'Oms, que també ho era d'Avinyonet. Posteriorment, el 1780 el comanador nomes tenia jurisdicció de les cases i terres que posseïa a Aiguaviva, mentre que antigament havia tingut la jurisdicció civil i criminal dels pobles d'Avinyonet, Fontanilles i Sant Jordi Desvalls. Els templers de la comanda d'Aiguaviva havien posseït, també, béns a Salt, en el terme de la parròquia de Sant Cugat, concretament un molí que comprà Berenguer d'Arbós a Berenguer de Salt.

La guerra del francès va portar greus danys a Aiguaviva. Pel maig de 1809 les tropes de la divisió italiana comandades pel general Lechi, que veia de Vic amb la intenció de col·laborar en el setge de Girona, van cremar el poble i assaltaren la majoria de les masies de la rodalia. Durant el curt temps de dominació napoleònica, el poble d'Aiguaviva formava part del cantó de Girona i donava el seu nom a un dels subcantons juntament amb Vilablareix i Estanyol.

L'antic castell de Vilademany era situat a l'indret de l'actual mas del Forroll, vora el límit amb Vilobí d'Onyar, per on s'estenia també el seu terme. Resta la capella, adossada al mas, del segle XII modificada 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany. Actualment s'utilitza com a magatzem agrícola, (Els arrendataris van fer una neteja i recuperació de la pedra de l'ermita cap al 1986). No gaire lluny prop de l'Aeroport de Girona - Costa Brava, hi ha la capella de Santa Maria de Vilademany, romànica, existent ja el 1116. El topònim de Vilademany és documentat des del 948. Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, feudataris dels vescomtes de Cabrera, coneguts des del segle XI, que al llarg dels segles XIV i XV esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany i en aquesta època posseïen els castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners. Són dits varvassors del comtat d'Osona a partir de 1356, per tal com hi posseïen l'extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons.

Fills il·lustres[modifica]

Com a fill il·lustre d'Aiguaviva es pot esmentar Joan Vidal i Noguera (1751-1808), que fou beneficiat de la catedral de Girona, d'on passà a Llançà i finalment a l'Església de Sant Feliu de Girona. Va morir el juny del 1808 en un dels primers setges que els francesos posaren a la ciutat de Girona i enterrat a la parròquia esmentada de Sant Feliu.

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants (2017)
Aiguaviva 359
Can Jordi 64
Güell 57
Mas Aliu 112
Masrocs 11
Migdia 68
Puigtorrat 61
Rajoleries 47
Font: Idescat
Vista des de la Pedra Dalmaua

El municipi d'Aiguaviva tenia 33 focs l'any 1365, repartits de la manera següent: 26 eclesiàstics, 3 de ciutadans, 2 de cavallers (Vilademany) i 2 de la Quadra de Sant Joan (del comte d'Osona), mentre que en el fogatjament del 1553 la població havia augmentat fins a assolir 43 focs. No trobem més dades demogràfiques fins al segle XVIII, moment en què Aiguaviva dobla amb escreix el seu nombre d'habitants passant de 166 h. el 1718 a 377 l'any 1787. El 1860 tenia 673 h.; 560 el 1900 i 679 el 1930. A partir d'aquesta data la població anirà minvant fins a les primeries del segle XXI que va tornar a remuntar i ara (2018) sembla tornar a retrocedir, encara que molt a poc a poc. La minva de finals de segle XX s'explica pel fet que Aiguaviva va esdevenir un centre eminentment agrícola en detriment de qualsevol activitat industrial. També cal avaluar la seva proximitat a la ciutat de Girona, que atreu a la majoria del jovent, que cerca el seu treball fora del sector agrícola i ramader.

Evolució demogràfica
14971515155317871887190019201950197020102018
334243377585560659635472727767
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Llocs d'interès[modifica]

Referències[modifica]

  • Gran Geografia Comarcal de Catalunya v. III, pàg. 92/94. (ISBN|84-85194-19-5)
  1. «Aiguaviva». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2010].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguaviva Modifica l'enllaç a Wikidata