Aikinita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralAikinita
Aikinite.jpg
Cristalls d'aikinita de la mina Kara, Tasmània
Fórmula química PbCuBiS3
Epònim Arthur Aikin
Localitat tipus Dipòsit d'or de Berezovskoe
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 02.HB.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.HB.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.30
Dana 3.4.5.1
Propietats
Hàbit cristal·lí acicular, massiu
Estructura cristal·lina a = 11,297 Å, b = 11,654 Å, c = 4,061 Å, Z = 4
Simetria ortoròmbica – dipiramidal, simbol H-M (2/m 2/m 2/m). Grup espacial Pbnm
Massa molar 575.92 g
Color gris plom, negre grisenc, marró vermellós
Exfoliació {010}
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla negre grisenc
Diafanitat opaca
Gravetat específica 6,1 a 6,8, mitjana = 6,44
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

L'aikinita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Va ser descoberta en 1843 prop de Ekaterimburg als Urals (Rússia), sent nomenada així en honor a Arthur Aikin, geòleg anglès.[3] Sinònims poc usats són: aciculita, aikenita o patrinita.

Característiques[modifica]

És una sulfosal de coure, plom i bismut A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa la plata. Forma una sèrie de solució sòlida amb la bismutinita (Bi2S3), en la qual la substitució gradual del coure i el plom per bismut va donant els diferents minerals de la sèrie.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aikinita pertany a "02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb" juntament amb els següents minerals: friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral inusual que es forma en vetes per alteració hidrotermal. Sol trobar-se associada a altres minerals com: l'or, la pirita, la galena, la tennantita, la bismutinita, l'enargita, la calcopirita o el quars.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aikinita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Aikinite. Webmineral
  2. Aikinite. Mindat.org
  3. Chapman, E.J. «Aikenite» (en anglès). Practical Mineralogy, Hippolyte Bailliere, Publisher (London), 1843, pàg. 127-127.
  4. Mumme, W.G. «Crystal chemistry and proposed nomenclature for sulfosalts intermediate in the system bismuthinite-aikinite (Bi2S3-CuPbBiS3)» (en anglès). American Mineralogist, 61, 1976, pàg. 15-20.