Aikinita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralAikinita
Aikinite.jpg
Cristalls d'aikinita de la mina Kara, Tasmània
Fórmula química PbCuBiS3
Epònim Arthur Aikin
Localitat tipus Dipòsit d'or de Berezovskoe
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 02.HB.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.HB.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.30
Dana 3.4.5.1
Propietats
Hàbit cristal·lí acicular, massiu
Estructura cristal·lina a = 11,297 Å, b = 11,654 Å, c = 4,061 Å, Z = 4
Simetria ortoròmbica – dipiramidal, simbol H-M (2/m 2/m 2/m). Grup espacial Pbnm
Massa molar 575.92 g
Color gris plom, negre grisenc, marró vermellós
Exfoliació {010}
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla negre grisenc
Diafanitat opaca
Gravetat específica 6,1 a 6,8, mitjana = 6,44
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

L'aikinita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Va ser descoberta en 1843 prop de Ekaterimburg als Urals (Rússia), sent nomenada així en honor a Arthur Aikin, geòleg anglès.[3] Sinònims poc usats són: aciculita, aikenita o patrinita.

Característiques[modifica]

És una sulfosal de coure, plom i bismut A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa la plata. Forma una sèrie de solució sòlida amb la bismutinita (Bi2S3), en la qual la substitució gradual del coure i el plom per bismut va donant els diferents minerals de la sèrie.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aikinita pertany a "02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb" juntament amb els següents minerals: friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral inusual que es forma en vetes per alteració hidrotermal. Sol trobar-se associada a altres minerals com: l'or, la pirita, la galena, la tennantita, la bismutinita, l'enargita, la calcopirita o el quars.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aikinita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Aikinite. Webmineral
  2. Aikinite. Mindat.org
  3. Chapman, E.J. «Aikenite» (en anglès). Practical Mineralogy, Hippolyte Bailliere, Publisher (London), 1843, pàg. 127-127.
  4. Mumme, W.G. «Crystal chemistry and proposed nomenclature for sulfosalts intermediate in the system bismuthinite-aikinite (Bi2S3-CuPbBiS3)» (en anglès). American Mineralogist, 61, 1976, pàg. 15-20.