Ain (estrella)
Ain (Èpsilon del Taure / ε Tauri) és un estel situat a la constel·lació del Taure que pertany al cúmul obert de les Híades.[12] També és coneguda com a Oculus Borealus, que significa l'«ull». La seva magnitud aparent és +3,53.
Situada a 155 anys llum del sistema solar, Ain pertany al tipus espectral G9.5III i és una de les quatre gegants taronges de les Híades; les altres són Hyadum I (γ Tauri), Hyadum II (δ1 Tauri) i θ¹ Tauri. Té una lluminositat de 73 sols i el seu radi és 13 vegades major que el radi solar. La temperatura superficial d'aquest estel aconsegueix els 4925 K. Igual que altres estels del cúmul, el contingut de metalls d'Ain és un 40% major que en el Sol. La seva massa, unes 2,7 vegades la massa solar, permet estimar la seva edat així com la del conjunt de les Híades en uns 650 milions d'anys.[13]
Sistema planetari[modifica]
Al 2007 es va descobrir un planeta extrasolar massiu orbitant entorn d'Ain. El planeta Amateru (Èpsilon Tauri b) completa la seva òrbita —fins a cert punt excèntrica— cada 1,6 anys. Va ser el primer planeta descobert en un estel d'un cúmul obert.[14] Al costat de Pòl·lux (β Geminorum) és una de les dues gegants visualment brillants on es coneix l'existència de planetes.[13]
Referències[modifica]
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Gerard T. van Belle «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ 5,0 5,1 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ 6,0 6,1 Masahiro Ikoma «A Planetary Companion to the Hyades Giant ε Tauri» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 20-05-2007, pàg. 527–531. DOI: 10.1086/513503.
- ↑ «Hyades oxygen abundances from the {lambda}6300 [O I] line: the giant-dwarf oxygen discrepancy revisited». Astronomical Journal, 2006, pàg. 1057–1073. DOI: 10.1086/499103.
- ↑ Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2016, pàg. 98–98. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
- ↑ «Carbon, nitrogen, and oxygen abundances in G and K giants» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1981, pàg. 228–248. DOI: 10.1086/159147.
- ↑ «Epsilon Tauri» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ 13,0 13,1 «Ain» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «Epsilon Tau». The Extrasolar Planets Encyclopaedia. [Consulta: 2 setembre 2007].
