Aina Garcia-Carbó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAina Garcia-Carbó
Biografia
Naixement4 novembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Jaume I
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, columnista, escriptora, poetessa, crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Twitter (X): AinaGarciaC Modifica el valor a Wikidata

Aina Garcia-Carbó (Castelló de la Plana, 4 de novembre de 1993) és una poeta i crítica literària especialitzada en literatura infantil i juvenil. És mestra, graduada en Magisteri Infantil per la Universitat Jaume I, té un màster sobre Literatura Infantil, Juvenil i Llibres de la Universitat Autònoma de Barcelona i col·labora amb diferents revistes i publicacions com a critica literària. És filla del també poeta i mestre Manel Garcia i Grau.[1]

D'ençà del 2019 és la presidenta d'El Pont Cooperativa de Lletres, l'associació que acull als i les escriptores que escriuen en català a les comarques de Castelló.[2]

Trajectòria[modifica]

Aina Garcia-Carbó començà a escriure «en secret» amb 12 anys, arran de la mort del seu pare, i el 2015 aquells poemes eixiren a la llum en forma de recull amb el títol de Rere la paraula.

L'any 2017 participà en el llibre col·lectiu Nosaltres les fusterianes, un recull de reflexions femenines sobre l'obra de l'intel·lectual de Sueca.[3] L'any 2018 publicà Les detectives i el banquet de carxofa, una novel·la curta que explica les aventures de tres xiques que han de realitzar un treball per a l'institut que consisteix en l'elaboració d'una recepta de cuina amb la carxofa amb denominació d'origen del municipi. Amb aquesta premissa les tres protagonistes comencen a investigar diferents espais de Benicarló, com ara les cooperatives, restaurants i a les seves pròpies famílies per tal d'aconseguir crear un plat perfecte.[4]

El 2019 guanyà el premi València Nova de Poesia de la Institució Alfons el Magnànim amb El cor heretge, un poemari transversal que és un clam pel feminisme i en contra de les múltiples agressions o discriminacions que puguen arribar a patir les dones o qualsevol altre tipus d'injustícia cap algú.

L'any 2020 publicà el seu tercer poemari, Crònica de la cadència, amb què va guanyar el Premi Teodor Llorente de Poesia. Un poemari que parteix de la reflexió filosòfica suggerida per les tesis de pensadores i pensadors com David Hume, Michel de Montaigne o Hannah Arendt. El 2021, guanyà el Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí amb Malifetes satisfetes.[5]

El 2023 va compilar la primera antologia poètica d'Isabel Clara-Simó, El desig és foc i és gel, que aplega poemes dels tres poemaris publicats de l'autora alcoiana, així com poemes inèdits i alguns de dispersos en reculls o publicacions periòdiques.[6]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Aina Garcia Carbó | llibresvalencians.com». Arxivat de l'original el 2021-06-19. [Consulta: 1r octubre 2020].
  2. «Aina Garcia Carbó és la nova presidenta d’El Pont Cooperativa de Lletres» (en castellà), 09-06-2019. [Consulta: 17 octubre 2023].
  3. Maceda, Víctor. «Totes les dones de Joan Fuster». El Temps, 23-10-2017. [Consulta: 1r octubre 2020].
  4. «Benicarló presenta el llibres “Les detectives i el banquet de carxofa” de l'autoria Aina Garcia», 04-02-2019. [Consulta: 1r octubre 2020].
  5. «Elisabet Roig i Aina Garcia-Carbó guanyen els Premis Algemesí de Literatura Infantil», 17-04-2021. [Consulta: 3 maig 2021].
  6. «El desig és foc i és gel. Antologia poètica d'Isabel Clara Simó». [Consulta: 17 octubre 2023].
  7. «Alfons el Magnànim anuncia els Premis València i València Nova 2019». À Punt Ràdio, 27-06-2019. [Consulta: 1r octubre 2020].
  8. «Jeròni Muñoz Soler i Aina Garcia-Carbó guanyadors dels premis Literaris Teodor Llorente en un acte per videoconferència», 23-04-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  9. «Aina Garcia-Carbó i Silvestre Vilaplana, Premis literaris Ciutat d’Elx» (en catalan), 10-06-2023. [Consulta: 17 octubre 2023].