Airco DH.2

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'aeronauAirco DH.2
Airco D.H.2 ExCC.jpg
Tipus Caça
Fabricant Airco
Dissenyat per Geoffrey de Havilland
Primer vol Juliol de 1915
Introduït 1916
Ús Caça de superioritat aèria
Usuari Regne Unit Regne Unit Royal Flying Corps
Propulsor Gnome Monosoupape i Le Rhône 9C
Gestor/operador Royal Flying Corps
Construïts 453[1]
Modifica dades a Wikidata

L'Airco DH.2 va ser un caça biplà britànic amb propulsor posterior utilitzat durant la Primera Guerra Mundial. Va ser el segon disseny amb motor i hèlice posterior (configuració de "propulsor") realitzat per Geoffrey de Havilland. Aquest era una evolució de l'anterior caça biplaça Airco DH.1. Aquest va ser el primer caça britànic capaç de contrarestar els dissenys avançats alemanys que tenien la superioritat aèria a finals de 1915.

Història[modifica | modifica el codi]

El DH.2 va realitzar el seu primer vol el juliol de 1915.[2] El model es va utilitzar per equipar l'esquadró número 24 i va aconseguir la seva primera victòria el 2 d'abril de 1916. A partir d'aquest moment l'esquadró 24 va anar sumant enemics abatuts, 17 al juny, 15 al agost, 15 al setembre i 10 al novembre, fins que, el 23 de novembre el comandant L.G. Hawker va ser abatut per el pilot alemany Manfred von Richthofen.[3]

Després de servir al front occidental molts DH.2 van ser enviats a Orient Mitjà per prestar servei a Palestina i Macedònia. Al seu país d'origen prop de 100 unitats van ser reconvertits en avions d'entrenament, sent finalment retirats la tardor de 1918.[3]

Disseny[modifica | modifica el codi]

Els DH.2 estaven armats amb una sola metralladora Lewis de (calibre 7,7 mm) que originalment es podia situar, mitjançant una muntura flexible, en 3 posicions diferents des de la cabina de vol. Més tard s'arribà a la conclusió que la millor manera d'impactar en els avions enemics era apuntat amb el mateix avió (i no movent l'arma) i llavors es va fixar l'arma en la posició frontal.[4]

La majoria dels DH.2 estaven equipats amb motors ratatius Gnome Monosoupape de 100 cavalls (75 kW). Tot i això els últims models foren potenciats amb motors Le Rhône 9J de 110 cavalls (82 kW) .[5]

Operadors[modifica | modifica el codi]

Regne Unit Regne Unit

Especificacions (DH.2)[modifica | modifica el codi]

Dades de Warplanes of the First World War - Fighters Volume One[6]

Característiques generals

  • Tripulació: 1 pilot
  • Longitud: 7,69 m
  • Envergadura: 8,61 m
  • Alçada: 2,91 m
  • Superfície de l'ala 23,13 m²
  • Pes buit: 428 kg
  • Pes màxim d'enlairament: 654 kg
  • Motors:motor rotatiu Gnome Monosoupape, 100 hp

Rendiment

  • Abast: 400 km
  • Sostre de servei: 4.265 m
  • Ràtio d'ascens: 166 m/min
  • Càrrega alar: 28,3 kg/m²
  • Potència/pes: 110 W/kg
  • Autonomia 2 hores i 45 minuts
  • Trepada fins a 1500 m 24 minuts i 45 segons

Armament

1 × metralladora Lewis de calibre 7,7 mm amb carregadors de tambó de 47 cartutxs

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes
  1. Airco DH-2
  2. Mason 1992, p. 42.
  3. 3,0 3,1 Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en espanyol). Edimat Libros, S.A., 2014, p. 29-30. ISBN 9788497941983. 
  4. Goulding 1986, p. 11.
  5. Sharpe 2000, p.20.
  6. Bruce 1965, p. 128.
Bibliografia
  • Bruce, J.M. Warplanes of the First World War - Fighters Volume One. London: MacDonald & Co., 1965.
  • Cheesman, E.F., ed. Fighter Aircraft of the 1914-1918 War. Herts, UK: Harleyford, 1960.
  • Goulding, James. Interceptor: RAF Single Seat Multi-Gun Fighters. London: Ian Allen Ltd., 1986. ISBN 0-7110-1583-X.
  • Guttman, Jon. Pusher Aces of World War 1. Jon Guttman. Osprey Pub Co, 2009. ISBN 1-84603-417-5, 9781846034176.
  • Jackson, A.J. De Havilland Aircraft since 1909. London: Putnam, Third edition, 1987. ISBN 0-85177-802-X.
  • Mason, Francis K. The British Fighter since 1912. Annapolis, Maryland: Naval Institute Press, 1992. ISBN 1-55750-082-7.
  • Raleigh, Walter. The War In The Air: Being the Story of the part played in the Great War by the Royal Air Force, Vol I. Oxford, UK: Clarendon Press, First edition 1922, 2002 (reprint). ISBN 978-1-84342-412-3.
  • Sharpe, Michael. Biplanes, Triplanes, and Seaplanes. London: Friedman/Fairfax Books, 2000. ISBN 1-58663-300-7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Airco DH.2 Modifica l'enllaç a Wikidata