Aisha Abd al-Rahman
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1913  Damiata (Egipte) | ||
| Mort | 1r desembre 1998 (85 anys) El Caire (Egipte) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Nacionalitat | Egípcia | ||
| Formació | Universitat del Caire | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, assagista, periodista, mufàssir, poetessa, acadèmica | ||
| Ocupador | Universitat Ain Shams (1962–1970) Universitat Al Quaraouyine | ||
| Alumnes | Maryam al-Baghdadi | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Sadeq Naihoum | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Amīn Khūlī | ||
| Premis | |||
Aisha Abd al-Rahman (àrab: عائشة عبد الرحمن, ʿĀʾixa ʿAbd ar-Raḥmān) (Damiata, 18 de novembre de 1913 - el Caire, 1 de desembre de 1998) fou una escriptora i professora de literatura egípcia que publicava amb el pseudònim de Bint al-Shaṭiʾ (àrab: بنت الشاطئ, Bint ax-Xāṭiʾ, ‘la Xiqueta de la Riba’).
Vida i carrera
[modifica]Nasqué el 18 de novembre de 1913 a la ciutat egípcia de Damiata, en la governació homònima, on son pare feia classes en un institut religiós.[1] Quan tenia deu anys, la seva mare, tot i ser analfabeta, la incrigué en una escola mentre son pare estava de viatge. Encara que son pare s'hi oposava, sa mare envià Aisha a Mansura per continuar estudiant. Més tard Aisha estudià Àrab a la Universitat del Caire i s'hi graduà al 1939; hi feu un màster al 1941.
Al 1942, Aisha treballa com a inspectora d'educació de literatura àrab per al Ministeri d'Educació d'Egipte. Es doctorà amb honors el 1950 i treballà de professora de literatura àrab en la facultat de dones de la Universitat Ain Shams.[2]
Escrigué ficció i biografies de les primeres dones musulmanes, entre les quals s'incloïen la mare, les esposes i les filles del profeta Mahoma, també es dedicà a la crítica literària.[3] Fou la segona dona de l'era moderna a realitzar una exegesi de l'Alcorà. No es considerava feminista, però la seua obra reflecteix la creença que les autores són més capaces que els homes d'analitzar les històries de vida de dones, ja que ells «ignoren l'instint femení».
Es casà amb Amin el-Khouli, professor seu en la Universitat del Caire durant els seus estudis de grau. Donà tots els seus llibres per a finalitats de recerca; al 1985 s'aixecà una estàtua en el seu honor al Caire. Morí l'1 de desembre de 1998 d'un infart, als 85 anys.[4]
Bibliografia selecta
[modifica]Autora de «més de quaranta llibres i cent articles», entre les seues publicacions més importants hi ha:[5]
- الريف المصري, Al-rīf al-miṣrī, El camp egipci (1936)
- El problema del llaurador (1938)
- El secret de la platja i l'amo de la hisenda: història d'una dona pecadora (1942)
- بطلة كربلاء : زينب بنت الزهراء, Baṭalat Karbalāʾ: Zaynab bint az-Zahrāʾ, L'heroïna de Karbala: Zàynab bint az-Zahrà (1951)
- قيم جديدة للأدب العربي, Qiyam jadīda li-l-adab al-ʿarabī, Nous valors en la literatura àrab (1961)
- الشاعرة العربية المعاصرة, Ax-xāʿira al-ʿarabiyya al-muʿāṣira, La poeta àrab contemporània (1963)
- نساء النبي, Nisāʾ an-nabī, Les femmes du Prophète (1963)
Referències
[modifica]- ↑ Darwish, Adel «Obituary: Aisha Abdul-Rahman» (en anglès). The Independent, 15-12-1998 [Consulta: 17 setembre 2019].
- ↑ Parry, Melanie. Larousse Dictionary of Women (en anglés). Houghton Mifflin Harcourt, 1996. ISBN 9780752300153.[Enllaç no actiu]
- ↑ Zeidan, Joseph T. Arab Women Novelists: The Formative Years and Beyond (en anglés). SUNY Press, 1995. ISBN 9781438424767.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Islamic Writer Abdul-Rahman Dies» (en anglès). Associated Press, 02-12-1998 [Consulta: 17 setembre 2019]. Arxivat 2020-01-16 a Wayback Machine.
- ↑ Mattar, Philip. Encyclopedia of the Modern Middle East & North Africa: A-C (en anglés). Macmillan Reference USA, 2004, p. 475. ISBN 9780028657707.[Enllaç no actiu]