Aixecament austriacista de Menorca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarAixecament austriacista de Menorca
Guerra de Successió Espanyola
Aixecament austriacista de Menorca (Espanya)
Aixecament austriacista de Menorca
Aixecament austriacista de Menorca
Aixecament austriacista de Menorca
Coord.: 39° 53′ 0″ N, 4° 3′ 0″ E / 39.88333°N,4.05000°E / 39.88333; 4.05000
Tipus batalla
Data 20 d'octubre de 1706
a 12 de gener de 1707
Coordenades 39° 53′ 00″ N, 4° 03′ 00″ E / 39.8833°N,4.05°E / 39.8833; 4.05
Lloc Menorca
Resultat Decisiva victòria Borbònica
Bàndols
Escut Felip V Monarquia Hispànica
Pavelló reial del Regne de França Regne de França
Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Comandants en cap
Escut Felip V Diego Leonardo Dávila Corona d'Aragó Joan Miquel Saura
Modifica les dades a Wikidata

L'Aixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Antecedents[modifica]

L'agost del 1705, poc després del setge de Gibraltar, amb l'ajut de l'estol anglès, els austracistes conqueriren Dénia i altres places com ara Alzira; quan Joan Baptista Basset desembarcà a Altea, on l'arxiduc fou proclamat rei de València[1] i començà la revolta dels maulets, i Basset via Dénia, Gandia i Alzira, va cavalcar fins a València, que va obrir les portes a l'exèrcit maulet sense resistència i l'entusiasme popular fou immens.

Mentrestant, encoratjats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc, formada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austriacs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Al regne de València arribaven notícies de l'alçament austracista al Principat, i això ajudà a escampar la revolta des de Vinaròs i Benicarló a Vila-real i Castelló, on els maulets es feren forts.

Davant del setge dels austracistes, les autoritats barcelonines es mantingueren fidels a Felip d'Anjou i proposaren formar la Coronela, mentre la població vacil·là; mentrestant, els vigatans s'alçaren i en baixaren uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, que a la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien la ciutat. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el virrei Baltasar Cristóbal de Hixar signà la capitulació.[2]

Mentrestant, un exèrcit austriacista provinent de Portugal va prendre Madrid el 29 de juny, però fou represa per Felip el 4 d'octubre, mentre Carles es replegava cap a València.

L'aixecament[modifica]

A Menorca, abassegada per la forta guarnició espanyola que ocupava l'illa, es produí l'aixecament austriacista de Menorca el 20 d'octubre de 1706,[3] sent nomenat Joan Miquel Saura com a governador austriacista el 28 de novembre.[4]

La lluita entre carlistes i filipistes durà tres mesos, fins que el gener de 1707, Felip V de Castella envia un batalló de reforç al governador Diego Leonardo Dávila procedent de Toló, que tornà a controlar l'illa el 12 de gener de 1707.[5]

La Conquesta dels Anglesos[modifica]

Anglaterra no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània, i James Stanhope va salpar de Barcelona amb 600 anglesos, 600 portuguesos i 500 espanyols des de Barcelona,[6] als que es van sumar a Mallorca 300 homes comandats per Joan Miquel Saura Morell, arribant a Maó el 13 de setembre de 1708, on John Leake feia una setmana que esperava reconeixent el terreny. Les tropes van desembarcar a Alcaufar el 14 de setembre i van trigar uns quants dies a arribar al Castell de Sant Felip per la manca de camins, on la guarnició de 1000 homes, comandada pel capità francès La Jonquière i Diego Leonardo Dávila es va rendir per evitar una massacre entre les dones i els nens refugiats.[6]

Referències[modifica]

  1. Regidoría de Cultura de Dénia, L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició commemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).
  2. Juan Vidal, Enrique; Martínez Ruiz, Josep. Política interior y exterior de los Borbones (en castellà). Ediciones AKAL, 2001, p.73. ISBN 8470904108. 
  3. Casasnovas Camps, Miquel Àngel. Biblioteques, llibres i lectors: la cultura a Menorca entre la contrareforma. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.192. ISBN 8484152545. 
  4. Ramis i Ramis, Joan. Serie cronológica de los gobernadores de menorca desde 1287 hasta 1818 inclusive (en castellà). Pedro Antonio Serra, 1820, p.298. 
  5. Juan Vidal, Josep; Martínez Ruiz, Enrique. Política interior y exterior de los Borbones (en castellà). Ediciones AKAL, 2001, p.74. ISBN 8470904108. 
  6. 6,0 6,1 Gregory, Desmond. Minorca, the illusory prize: a history of the British occupations of Minorca (en anglès). Associated University Presse, 1990, p.24-25. ISBN 0838633897.