Aixot IV Bagratuní

De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Aixot IV Bagratuní (desambiguació)».
Infotaula de personaAixot IV Bagratuní
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort826 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrince of princes of Armenia (en) Tradueix (790 (Gregorià)–826 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
FillsHripsimè BagratuníSembat I AblabasBagrat I Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
PareSembat III Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
GermansXapuh Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

Bagrotouni.svg Modifica el valor a Wikidata

Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides. Era fill de Sembat III Bagratuní, patrici i sparapet (cap militar) d'Armènia fins al 772.

Després de la batalla de Bagrevand del 772 on va morir el seu pare, va adquirir els territoris dels Mamikonian al Taron, que havien quedat sense príncep.[1] Després va comprar als Kamsarakan (amb la plata d'unes mines dels seu territori ancestral) el Xirak i Arxarunik, territoris on es va establir. Va fixar la seva residència a Bagaran a la confluència del riu Akhurean amb l'Araxes, abandonant la seva capital tradicional de Dariunq. A diferència de cap qaisita Djahap (també anomenat Djahhaf en alguns textos) que s'oposava al califat i buscava la independència, Aixot va seguir una política d'entesa amb el califat, cosa que li va permetre adquirir alguns districtes sense oposició. A Xirak i Arxarunik se li va oposar Djahap, però el va derrotar cada vegada. Djahap, en no poder aconseguir d'establir-se en cap districte de manera permanent, es va dedicar al saqueig i junt amb el seu fill Abd al-Aziz ben Djahap van atacar i ocupar Dvin, que van saquejar.[2]

El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Artsruní de Vaspurakan, va nomenar Aixot príncep d'Armènia, encara que supeditat a l'ostikan de Dvin.

Va encapçalar, com a tasca primordial, la lluita contra l'emir qaisita Djahap al-Qaisi. Aixot li va prendre la part de l'Arxarunik que posseïa com marit de la darrera princesa Mamikonian l'any 772. Després va ocupar el districte d'Aixots, el Taiq oriental (on va construir la fortalesa de Kalmakh a la riba del riu Tixorokh), i Taron on va fundar la fortalesa d'Audz. Al Taiq (Taoklardjètia en georgià, i poblada per georgians i armenis) hi va establir molts colons armenis que van configurar la majoria de la població.[1]

Per obtenir la bona voluntat dels Artsruní va donar la mà de la seva filla, Rhipsima, al príncep de Vaspurakan. A l'emir àrab d'Arzen, Musa ben Zorara, també li va donar la mà d'una altra filla o potser d'una neta.

El 809 l'emir àrab de Tbilissi a Geòrgia es va revoltar i el Califa va encarregar a la branca bagràtida de Klardjètia o Taoklardjètia, probablement dirigida per Adarnases (fill de Vassak Bagratuní) la seva submissió. Després del 810 Aixot Bagratuní, fill d'Adarnases, va ser reconegut pel califa com a príncep de Geòrgia, i els romans d'Orient el van confirmar per la seva banda com a curopalata de Kartli. Això va reforçar l'altra branca bagràtida a Armènia.[3]

El 813 va ser enderrocat el califa Al-Amin per son germà Al-Mamun. Al-Mamun va enviar el seu lloctinent Tahir ben Muhammad per portar al seu bàndol als caps d'Armènia. Les forces armènies de l'ostikan Xixak ibn Sulaiman (lleial a Al-Amin) el van assetjar a Bardaa, però les forces de l'ostikan es van passar finalment al costat d'Al-Mamum. En canvi l'emir de Manazkert Djahap es va declarar contrari a Al-Mamun, i va marxar a Dvin que va ocupar. Va morir poc després i el va succeir el seu fill Abd al-Malik ben Djahap, al que el califa va nomenar ostikan, però no va tardar en deposar-lo i llavors Abd al-Malik es va revoltar potser el 813 o el 814 i va provar d'ocupar Bardaa, feu dels partidaris d'Al-Mamun, però va fracassar i es va sotmetre, a canvi de la seva seguretat.[3]

Establert sòlidament a Dvin, Abd al-Malik va reunir un exercit de cinc mil homes, segurament àrabs, per conquerir Taron a Aixot, però el rei el va derrotar i va matar uns tres mil enemics, obtenint molt de botí.

Va enviar al seu germà Xapuh Bagratuní contra Abd al-Malik i va saquejar la regió de Dvin, i quan tornava els àrabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en què els àrabs residents a la ciutat es van revoltar. Segons l'historiador Vardan, Abd al-Malik va morir a mans dels rebels (després del 820) però el mateix historiador en un altre paràgraf diu que la mort de l'emir va ser obra del mateix Aixot.

El 824 Aixot i son germà Xapuh Bagratuní van atacar el nou emir qaisita de Manazkert, Sevada, i Ixapuh va morir a la batalla.

Durant el seu govern el clergue sirià Epikuros o Abuqara (conegut per Theodoricos Pugla), bisbe d'Haran, va intentar moure el país cap a les doctrines del concili de Calcedònia però Abu Raita (conegut per Buret), patriarca jacobita de Tekrit va enviar a l'ardiaca Elian (conegut per Nanos) per defensar el monofisisme, i finalment Epikuros va ser expulsat.[1][2]

Va morir cap a l'any 826 i el va succeir el seu fill Sembat I Ablabas, mentre que un altre fill Bagrat I Bagratuní va ser més tard príncep de Khoy, Sassun i Taron, i el seu nebot Aixot (fill d'Ixapuh) va ser príncep de Sper.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Laurent, H. L'Arménie entre Byzance et l'Islam depuis la conquête arabe jusqu'en 886. París: De Boccard, 1919, p. 94, 98-99, 104-105. 
  2. 2,0 2,1 Dadoyan, Seta B. The Armenians in the Medieval Islamic World : the Arab Period in Armnyahseventh to Eleventh Centuries. Londres: Taylor and Francis, 2017, p. 85-86. ISBN 9781315131030. 
  3. 3,0 3,1 Ter-Ghewondyan, Aram; Nina G. Garsoian. The Arab Emirates in Bagratid Armenia. Lisboa: Fundaçâo Calouste Gulbenkian, 1976, p. 33-36. 
  4. Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs : les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: De Boccard, 2007, p. 624. ISBN 9782701802268.