Aja (llengua)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaAja
Altres noms Adja, ajagbe, Hwè
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
512.000 (ethnologue)[1] 679.000 (joshuaproject)[2] principalment a departament de Kouffo a Benín i regió dels Altiplans a Togo
Parlants nadius 781.000
Parlat a Togo, Benín
Autòcton de Mono, Zou, Regió Marítima i regió dels Altiplans
Classificació lingüística

Níger-Congo
  Atlantic-Congo
   Volta-Congo
    Benue-Congo
      Llengües kwa
       Llengües kwa orientals
        Llengües gbes

         Aja
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-3 ajg
SIL ajg
Glottolog ajab1235
Ethnologue.com ajg
IETF ajg
Modifica les dades a Wikidata

L'aja (o ajagbe, o hwè)[1] és una llengua gbe que parlen els aja de Benín i Togo i els hwes de Togo.[2] El seu codi ISO 639-3 és ajg i el seu codi al glottolog és ajab1235.[3] El seu alfabet es compon de 42 lletres; 30 consonants i 12 vocals entre les quals hi trobem vocals llargues que funcionen com a ideòfon.

Família lingüística[modifica]

L'aja és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[4] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el gbe, xwla oriental, el gbe, gbesi, el gbe, kotafon, el gbe, saxwe, el gbe, waci, el gbe, xwela occidental, el gbe, xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, gbe, ayizo, gbe, defi, gbe, tofin, gbe, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[4] Segons el glottolog, és l'única llengua gbe que no forma part ni de les llengües gbes orientals ni de les llengües gbes occidentals.[3]

Població i situació geogràfica[modifica]

Segons l'ethnologue hi ha 512.500 aja[1] i segons el joshuaproject hi ha 679.000 parlants d'aja entre Togo i Benín.[2]

Aja a Benín[modifica]

A Benín el 2006 hi havia 360.000 parlants d'aja[1] (segons el joshuaproject n'hi ha 481.000).[2] El seu territori està situat al sud-oest del riu Mono, als municipis d'Aplahoué, Djakotomé, Dogbo, Klouékanmè, Lalo i Tovinklin, al departament de Kouffo, als municipis d'Ahiémè i Houéyogbé, al departament de Mono, i als municipis de Djidja i d'Agbangnizoun, al departament de Zou. A banda, també es parla a la ciutat de Cotonou i a altres ciutats multilingües del sud de Benín.[1]

A Benín hi ha dos territoris aja: El més petit està al nord-oest del departament de Mono i limita amb Togo, a l'oest, amb watxis, al sud, amb els saxwes, a l'est i amb els kotafons, al nord. El segon, és molt més extens i està als departaments de Kouffo i de Zou. Aquest limita a l'oest amb Togo, al sud té com a veïns els kotafons i els saxwes, els cis i els fon, a l'est i els agunes al nord.[5]

Aja a Togo[modifica]

A Togo el 2002 hi havia 152.500 parlants d'aja.[1] Segons el joshuaproject hi ha 190.000 aja i 8.100 hwes que parlen la llengua aja a Togo.[2] El seu territori està situat a les prefectures d'Haho, Mono MItjà i Ogou a l'extrem sud-est de la regió dels Altiplans, a la riba del riu Mono, al sud-est de la ciutat d'Atakpame i a les prefectures de Baix Mono i de Yoto, a l'est del riu Mono, a la Regió Marítima.[1]

A Togo també es parla l'aja en dos territoris diferents. El primer és una petita zona de la regió Marítima que està a la riba occidental del riu Mono i fa frontera amb els aja de Benín a l'est i amb els watxis al nord, oest i sud. El segon és un extens territori a les dues ribes del riu Mono que té a l'est l'estat de Benín. Els watxis viuen al sud d'aquest territori, a l'oest hi viuen els lames, els kabiyès, els ewes i els fons i al nord tenen com a veïns els agunes.[6]

Dialectes i comparació amb altres llengües[modifica]

Els dialectes de l'aja són el dogbo, el dogo (de Benín), el hwe, el sikpi, el tado (de Benín) i el tala (de Benín).[3] L'aja és semblant a nivell lèxic amb el dialecte hwe-sikpi (92%), amb els dialectes hwe-dogbo, hwe-tado i hwe-tala(89%).[1]

D'altra banda, l'aja manté diferències accentuals i de vocabulari amb el Kotafon i els seus parlants han reportat a vegades dificultats per entendre paraules fora de context, però es poden entendre utilitzant cadascú la seva varietat de parla. A Hounkpon, solen parlar en aja quan parlen amb els veïns d'aja, mentre que pels habitants de Possotomé, l'aja és una de les llengües de la regió que més difícil se'ls fa d'entendre.[7]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

L'aja és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): És utilitzat per persones de totes les edats i està estandarditzada i té literatura, tot i que no és del tot sostenible.[8] És utilitzat a la llar i en l'entorn social i laboral i gaudeix d'actituds positives. Els aja també parlen l'ewe, el gen i el francès. S'utilitza en mitjans de comunicació escrits, en la ràdio, té gramàtica i hi ha fragments de la Bíblia traduïts (2010). S'escriu en alfabet llatí.[1]

Gramàtica[modifica]

L'entonació[modifica]

L'aja és una llengua tonal; depenent de la intenció que es tingui cal entonar d'una manera o altra, i a més a cada regió s'entona d'una manera diferent a les altres. Per exemple: depèn de com s'entoni la paraula «edɔ» pot voler dir «feina» o «malaltia». Per això en l'aja escrit, s'indiquen els tons alts en les paraules monosil·làbiques amb un accent [´] (tret de l'article definit «lɔ»); així s'evita omplir els texts amb massa accents.

La forma plural[modifica]

Per formar el plural de les paraules s'insereix la partícula «-wo» darrere de la paraula de la qual vulguem formar el plural. Tot i això, hi ha casos en els que tal partícula cal situar-la darrere una altra paraula, com es veu a la taula següent:[9]

Paraula + Article Paraula + Adjectiu Paraula + Article + Adjectiu
Frase original Koklo {{{1}}} Amɛ dɔndɔn Gɔdi gangan
Traducció El pollastre Persona salvatge La pinya grossa
Plural Koklo wo Amɛ dɔndɔnwo Gɔdi gangan wo
Traducció Els pollastres Les persones salvatges Les pinyes grosses

Partícules temporals[modifica]

Els verbs en forma de futur porten una «a» davant el verb. Quan es parla dels hàbits s'utilitza el sufix «-nɔ» al darrere del verb. Per parlar dels esdeveniments que es donen en el moment en el qual es parla s'utilitzen els sufixos «-kɔ» o «-gɔ» darrere el verb.

Quan un verb en aja és seguit per un complement directe en tercera persona singular (normalment amb una «i») la vocal del verb a vegades canvia donat aquest objecte. Per exemple, si al verb "explicar"; «lɔ», hi sumem el complement directe «i», caldrà escriure «lɔɛ», i situat en la frase seria «É lɔɛ», és a dir, "Ell/ella ho explica". La primera vocal del verb representaria la vocal del verb i la segona el complement directe.

La negació, els pronoms i els adjectius possessius[modifica]

La manera més senzilla d'expressar una negació és inserir «de» davant el verb, tot i que molts parlants també posen una «o» al final de la frase negativa. Cal tenir en compte que si ens referim a la segona persona o a la tercera, la partícula «de» haurà de ser accentuada igual que el pronom (dè, tu; dé, ell/ella). A vegades, l'única diferència entre dos pronoms és l'entonació amb la qual es pronuncien. D'aquesta manera, quan s'escriu en aja cal marcar amb un accent si el to és ascendent o descendent. 

ŋ Jo ŋ, enyɛ me, em anyi meu, meva, meus
è Tu eo, eɔ te, et ao teu, teva, teus
é Ell, ella i, eyi, eyɛ el, la yi seu, seva, seus
Nosaltres mì, mìwo nos mìwo nostre, nostres
Vosaltres mí, míwo vos míwo vostre, vostres
wo Ells, elles wo, wowo els, les wowo seu, seus

La negació en el temps futur[modifica]

En el cas del futur, senzillament cal canviar la vocal de la partícula de negació «de» i utilitzar la «a». De la mateixa manera, si estem parlant de la segona o la tercera persona del singular, caldrà accentuar la vocal de la partícula de negació segons s'accentuí el pronom (dà, tu; dá, ell/ella).

Formes possessives: l'apòstrof[modifica]

En l'aja, moltes paraules comencen per la vocal «e» o «a». Quan el subjecte acaba en vocal i la següent paraula comença per «e» o «a» i és un objecte posseït pel subjecte, es substitueix tal vocal per un apòstrof. Per exemple: «eta» vol dir cap (és a dir, la part del cos). Si volguéssim dir «el cap d'en Kofi, no seria «Kofi eta», sinó «Kofi 'ta». Així, l'apòstrof senyala l'absència de la vocal que normalment hauria de ser. D'altra banda, «el colze d'en Kofi», és a dir, «Kofi logo» no s'apostrofa perquè com es pot comprovar, colze («logo») no comença amb vocal.

Preposicions[modifica]

Hi ha dues preposicions molt utilitzades en l'aja; «nɔ» («a», «per» i «des de») i «koɖo» («amb»), tot i que alguns parlants el pronuncien «kodo». Pot haver-hi variacions, com quan les preposicions són seguides d'una tercera persona singular; llavors l'última vocal canvia a «i», i s'hi suma el pronom «i» a la preposició.

Per exemple: «É sɛɛ nɔ Kofi», és a dir, «Ell ho va vendre a en Kofi», s'escriuria «É sɛɛ nii», és a dir «Ell l'hi va vendre». Amb la preposició «koɖo» succeiria el mateix; «É va koɖo Kofi» («Ell va venir amb en Kofi») passaria a ser «É va koɖii» («Ell va venir amb ell»).

Puntuació[modifica]

Cada frase es comença amb una majúscula, es posa el punt al final de les frases i un signe d'exclamació o d'interrogació segons la naturalesa de la frase. En les oracions interrogatives es situen unes partícules al final de les oracions; «a» i «ɔ», i en el cas que siguin interrogacions per negació s'utilitzarien «ba» i «go».

Els numerals cardinals[modifica]

El sistema tradicional és utilitzar el quaranta com a base.

1 eɖe/ɖeka 11 wiɖeka 21 ewi vɔnɖeka 31 egban hoɖeka
2 eve/amɛve 12 wive 22 ewi vɔnve 32 egban hove
3 etɔn/amɛtɔn 13 witɔn 23 ewi vɔntɔn 33 egban hotɔn
4 enɛ/amɛnɛ 14 winɛ 24 ewi vɔnnɛ 34 egban honɛ
5 atɔn/amatɔn 15 wiatɔn 25 ewi vɔn-atɔn 35 egban hoatɔn
6 adɛn/amadɛn 16 wiadɛn 26 ewi vɔn-adɛn 36 egban hoadɛn
7 adrɛ/amadrɛ 17 wiadrɛ 27 ewi vɔn-adrɛ 37 egban hoadrɛ
8 enyi/amɛnyi 18 winyi/vetolemiwɛ 28 ewi vɔnnyi/vetolegbanmɛ 38 egban honyi/vetolekamɛ
9 nyiɖe/amashiɖekɛ 19 wiashiɖekɛ/ɖekatolemiwɛ 29 ewi vɔn-ashiɖekɛ/ɖekatolegbanmɛ 39 egban hoashiɖekɛ/ɖekatolekamɛ
10 ewo/amɛwo 20 ewi 30 egban 40 eka

Bibliografia[modifica]

  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1987. Renaissance du gbe (une langue de l'Afrique occidentals): réflexions critiques et constructives sur l'eve, le fon, le gen, l'aja, le gun. Hamburg: Helmut Buske Verlag. 256pp. (Publicació sobre la tesi 'Renaissance de gbe, une langue de l'Afrique occidentals: étude critique sur les langues ajatado', Institut National des Sciences de l'Education, Université du Benin-Lomé, 1986.)
  • Capo, Hounkpati B. Christophe. 1986. Renaissance de gbe, une langue de l'Afrique occidentals. Etude critique sur les langues ajatado: l'eve, le fon, le gen, l'aja, le gun. (Etudes et documents de sciences humaines, série A, 13.) Lomé: Inst. National des Sciences de l'Education, Universitat de Benín.
  • Bertho, [Révérend] [Père] J. 1947. Parenté de la langue Yoruba de la Nigéria du Sud et de la Adja de la région côtière du dahomey et du Togo. A: Notes africaines: bulletin d'information et de correspondance 35. 10-11.
  • Tchitchi, Toussaint Yauvi. 1984. Systématique de l'Ajagbe. Universitat de la Sorbonne Nouvelle (Paris 3). París: Univ. 441pp. (Paris 3).
  • Morley, Eric A. 2010. A Grammar of Ajagbe. (Languages of the World/Materials, 480.) Múnic: Lincom. 128pp.
  • Capo, Hounkpati B. C. 1989. The neolanguage approach to orthography: The case of Gbe. A: Bergman, Ted G. (ed.), Proceedings of the round table on assuring the feasibility of standardization within dialect chains, Noordwijkerhout, The Netherlands, Septembre de 1988, 31-62. Nairobi: Summer Institute of Linguistics.
  • Agbekponou, C. 1984. Etude descriptive d'un parler aja: phonologie du ajagbe d'Akonana. Université Nationale du Bénin. viii+148pp.
  • 2007. Lire et écrire l'ajagbe (Guide pratique pour ceux qui savent lire le français).
  • 2007. Shidadɔ: lehanci yí wo a ze nii dó ɔ?.
  • Kluge, Angela and Tompkins, Barbara. 2002. Sociolinguistic survey of the Aja language area. SIL Electronic Survey Reports 2002-020. 94. SIL International.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Aja, A language of Benin». ethnologue. [Consulta: 13 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Language: Aja». joshuaproject. [Consulta: 13 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Language: Aja». glottolog. [Consulta: 13 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Benín. L'aja és el número 32.». ethnologue. [Consulta: 14 febrer 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Togo. Els ajas són el número 31». ethnologue. [Consulta: 14 febrer 2015].
  7. H. Hatfield, Henson i McHenry, Deborah, Bonnie J. i Michel M. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo Volume 3 Kotafon language area, 2011, pàg. 12.
  8. «Aja in the Language Cloud». ethnologue. [Consulta: 14 febrer 2015].
  9. «Lire et écrire l'ajadge (Guide pratique pour ceux qui savent lire le français)» (en francès).