Ajina-Tepa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Assentament humà i jaciment arqueològic  | |||
| ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 9 novembre 1999 | |||
| Identificador | 1382 | |||
Ajina-Tepa o Ajina Tepe (en tadjik: Аҷинатеппа) és un monestir budista (sarighārāma) dels segles VII i VIII, situat a 12 km a l'est de la ciutat de Qurghonteppa (abans Kurgan-Tjube), la capital de la província de Khatlon, al Tadjikistan.[1]
Ajina Tepe representa les restes d'un conjunt que comprèn les instal·lacions del temple i els habitatges dels monjos d'un monestir budista.[2]
Història[modifica]
.jpg)
El 1959, els arqueòlegs van començar a estudiar el monument per primera vegada. Ajina-Tepa estava situada en l'antiga Ruta de la Seda i era un important lloc de comerç entre la Xina, Europa i Àsia central, així com els ports marítims de l'Índia. Les excavacions arqueològiques van començar el 1961. Les activitats de recerca, que van durar fins a 1975, van ser dirigides per l'historiador i arqueòleg Boris Litvinskiy, membre de l'Acadèmia de Ciències del Tadjikistan i el seu ajudant T. I. Zeĭmal i va comptar amb la col·laboració de l'Hermitage de Sant Petersburg.[3][4][2] Les excavacions van revelar parts d'edificis que van ser catalogats com a pertanyents a un monestir budista. Avui dia, aquest monument ha estat completament excavat, però va quedar molt danyat per l'abandonament de la labor de conservació durant les dècades de la colonització russa, posteriorment la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan i, finalment, l'autonomia del Tadjikistan.
Una de les troballes més rellevants de les excavacions fou una estatua de Buda jacent de 12 metres de llarg. Després que els talibans fessin explotar les estàtues de Budes de Bamian a l'Afganistan al març de 2001, aquesta es va esdevenir la major estàtua de Buda preislàmica conservada a Àsia central. Actualment, l'estatua es troba al Museu Nacional d'Antiguitats del Tadjikistan des de l'any 2001.[5]
Patrimoni de la Humanitat[modifica]
L'11 de setembre de 1999, el govern tadjik va presentar aquest lloc en la categoria cultural de la llista del Patrimoni de la Humanitat d'UNESCO de llocs que tenen un "valor universal excepcional" per al món i va ser afegit en la llista provisional. Des de llavors, es manté com a candidat.[6]
Bibliografia[modifica]
- Boris A. Litvinsky, Outline History of Buddhism in Central Asia, Moskau, 1968 (en anglès).
- M. Taddei, A Note on the Parinirvana Buddha at Тара Sardar (Ghazni, Afghanistan) // South Asian Archaeology, 1973. Leiden, 1974 (en anglès).
- Idem, Archaeology in Tajikistan under Soviet Rule, East and West 18/1-2, 1968 (en rus).
- Boris A. Litvinskiĭ and T. I. Zeĭmal, Adzhina-Tepa. Zhivopis', Skulptura, Arkhitektura, Moscow, 1971 (en rus amb resum en anglès).
Referències[modifica]
- ↑ «Реставрационная реконструкция монументальной глиняной статуи будды в нирване из Аджина-тепа (Таджикистан)» (en rus). Arxivat de l'original el 2017-07-09. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «AJINA TEPE – Encyclopaedia Iranica». [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ T. I. Zeĭmal war sein Stellvertreter
- ↑ «Adzhina Tepe» (en anglès). DOI: 10.1093/gao/9781884446054.001.0001/oao-9781884446054-e-7000000539. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ Naridyev, Elkhom. «Unlike Taliban, Tajik Museum Restores Huge Buddha Statue» (en anglès). Washington Post, 22-04-2001. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Buddhistic cloister of Ajina-Tepa» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2020].