Director de fotografia
 | |
Tipus d'ocupació | operador de càmera, artista i cineasta  |
|---|---|
Camp de treball | film photography (en)  |
En cinema el o la director de fotografia és la persona responsable de com es veurà la pel·lícula. És a dir, és la responsable de coordinar la il·luminació, l'òptica a utilitzar, l'enquadrament, el color, la textura del film o l'ambient general d'una pel·lícula. També és la persona responsable des del punt de vista conceptual de determinar la tonalitat general de la imatge (tons càlids o freds, predominants en cada escena o seqüència i la seva alternança al llarg del metratge, així com, la seva concordança -o no- amb la temàtica del guió cinematogràfic), guiant-se amb la visió que tingui del film el director.[1] Les escenes enregistrades pel director de fotografia es passen a l'editor de pel·lícula per al muntatge.
Relació amb el director
[modifica]El director de fotografia és un subordinat del director, encarregat de captar una escena d'acord amb la visió d'aquest. Les relacions entre el director de fotografia i el director poden ser de diferents menes. En alguns casos, el director permetrà al director de fotografia una total independència, mentre que en d'altres, el director no en permet gaire o gens, fins i tot arribant a especificar la ubicació exacta de la càmera i la selecció de lents. Aquest nivell d'implicació és menys freqüent quan el director i el director de fotografia s'han trobat còmodes l'un amb l'altre en films anteriors, fins al punt que és habitual que un director faci servir el mateix director de fotografia, com ara és el cas de Christopher Nolan i Hoyte van Hoytema, o Wim Wenders i Robby Müller.[2]
El director generalment transmetrà al director de fotografia el que es vol d'una escena visualment i permetrà al director de fotografia la latitud per aconseguir aquest efecte. Habitualment el director i el director de fotografia acorden inicialment el tipus d'il·luminació que requereix la història i també en cada situació particular d'aquesta, en funció del to dramàtic, del gènere, etc.
Equip de fotografia
[modifica]
L'equip de fotografia està format per:
- Director de fotografia o primer operador: Cap de tot l'equip.
- Operador de càmera o segon operador: Porta la càmera i enquadra d'acord amb el que diu el cap de foto i el director.
- Ajudant de càmera o foquista: porta el focus i tot el relacionat amb la càmera.
- Auxiliar de càmera: controla que sigui correcte l'equip de càmera, carrega i descarrega els xassissos de pel·lícula.
- Meritori de càmera: fa tasques de suport a l'equip de càmera.
- Assistent de vídeo: fa anar i instal·la el vídeo, el corbo i els monitors.
- Cap d'elèctrics: Coordina l'equip d'elèctrics.
- Elèctrics: Col·loquen els elements d'il·luminació com i on diu el cap d'elèctrics.
- Cap de maquinistes: coordina els maquinistes que porten el tràveling, grua, charriot, etc.
- Maquinistes: són els encarregats de manipular dollys, grues i altres suports de càmera.
- Foto fixa: fa preses amb càmeres de fotos comunes, amb diversos propòsits: registre documental del rodatge, fotos amb finalitats publicitàries i com a ajuda a la continuïtat del film.
Història
[modifica]Als inicis de les pel·lícules, el director de fotografia normalment també era el director i la persona que manejava físicament la càmera. A mesura que la forma d'art i la tecnologia van evolucionar, va sorgir una separació entre el director i l'operador de càmera. Amb l'arribada de la il·luminació artificial i les pel·lícules més ràpides (més sensibles a la llum), a més dels avenços tecnològics en òptica, els aspectes tècnics de la cinematografia van requerir un especialista en aquesta àrea.
La cinematografia va ser clau durant l'era del cinema mut; sense so a part de la música de fons i sense diàlegs, les pel·lícules depenien de la il·luminació, l'actuació i l'escenari.
L'American Society of Cinematographers (ASC) es va formar l'any 1919 a Hollywood i va ser la primera societat comercial per a directors de fotografia. En altres països es van formar societats similars. Per exemple, la British Society of Cinematographers (BSC). Els seus objectius inclouen el reconeixement de la contribució del director de fotografia a l'art i la ciència de la producció cinematogràfica. [3]
Fonaments tècnics i estilístics
[modifica]El treball del director de fotografia es basa en la combinació tant de elements estètics com de coneixements tècnics. S'han d'encarregar de configurar i establir l'aspecte visual d'una peça audiovisual, pensant en el to, la atmòsfera i la narració visual desitjada. Els elements més importants serien: la il·luminació, la composició i l'ús de l'equip òptic.[4]
Il·luminació
[modifica]La il·luminació de l'escena modula el contrast, la profunditat i la textura de cada imatge. Es fan utilitzar tècniques bases com la il·luminació de tres punts (llum principal, de farciment i contrallum), amb la que es poden controlar ombres i punts de llum per crear un profunditat concreta. Així, dirigir la visió de l'espectadors als elements de la imatge desitjats. Aquest punt és important, ja que genera una sensació tridimensional dins de la bidimensionalitat de la pantalla.[5]
Composició
[modifica]La composició treballa sobre els elements que s'inclouran en el pla i la seva disposició. Es fan utilitzar diferents recursos com la regla dels terços, líneas conductores i equilibris formals per crear imatges rellevants. És l'element que guia la visió de l'espectador, ajudant a la transimissió de significats emocional i narratius.[6]
Equip òptic
[modifica]Lents i obertura de diafragma
[modifica]L'elecció dels lents i obertura es fonamental per la generació de la profunditat de camp i la percepció de l'espais dins de la imatge. Les lents amb obertures grans i focals llargues tendeixen a produir una profunditat de camp reduïda, de manera que aïlla el subjecte del fons. De manera contrària, les lents amb obertures petites de focals curta son les mantenen la imatge gairabé enfocada.[7]
Color i temperatura de color
[modifica]A partir de la selecció de gels de color, per acompañar a les fonts de llum, o la utilització d'edició i ajustos de color en postproducció, el director de fotografia pot modificar l'atmosfera emocional i general de l'escena.[8]
Moviment de càmera
[modifica]Els moviments de càmera, com panoràmiques, seguiments (tràvellings) o l'ús de grua aporten diferents tipus de dinamisme. D'aquesta manera, modulen l'experiència narrativa, ja que interactuen amb la composició i la il·luminació.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.170. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Wim Wenders' Perfect Days: The Beauty of the Now».
- ↑ The ASC Vision Committee
- ↑ «¿Qué hace un director de fotografía? | UNIR» (en castellà). UNIR. Arxivat de l'original el 2025-09-09.
- ↑ «Cinematography | Critical TV Studies Class Notes» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ «La composición en la fotografía y sus reglas» (en castellà). Arxivat de l'original el 2025-09-10. [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ Kasefilters, Team. «Apertura del Diafragma en Fotografía: ¿Qué es y Cómo Funciona?» (en espanyol europeu). [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ Pro, Avisual. «Temperatura de color: aspectos fundamentales» (en espanyol europeu), 20-07-2018. [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ «Els moviments de càmera al cinema | El Guaitador, blog de cinema». [Consulta: 18 desembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Gutiérrez San Miguel (Coord), Begoña; Parra, Alfonso. «La dirección de Fotografía. (A.Parra)». A: Oficios de Cine (en castellà). Ocho y Medio, Libros de Cine, S., 2004. ISBN 9788495839732.
Enllaços externs
[modifica]
- «"D'ombres", un documental homenatge al director de fotografia Tomàs Pladevall». TV3, 12-01-2023. [Consulta: 2 juny 2023].
- Ràdio. «Memento - Néstor Almendros, per Josep Maria Civit: llum natural». Catalunya, 06-06-2019. [Consulta: 2 juny 2023].
Oficis del cinema industrial | |
|---|---|
| Preproducció i producció | |
| Producció | |
| Fotografia | |
| So i música | |
| Postproducció | |
