Ajuntaments franquistes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'expressió "ajuntaments franquistes" respon a l'etapa que va patir la institució municipal a Espanya sota el règim franquista. Després d'acabada la Guerra Civil i amb la instauració de la dictadura franquista, el règim es va anar institucionalitzant a poc a poc. En el camp de l'administració local, la Ley de Bases de Régimen Local de 1945 va disposar que els regidors (concejales) havien de ser designats per terceres parts (tercios) d'aquesta manera:[1]

  1. Per elecció entre els veïns que fossin caps de família (pràcticament tots els homes, i també les dones vídues), el que va donar lloc al terç familiar.
  2. Per elecció del Sindicat Vertical del municipi, és a dir el terç sindical.
  3. Per elecció entre les entitats econòmiques, culturals i professionals del municipi, amb una llista de candidats que proposava el governador civil a l'ajuntament, cosa que seria el terç d'entitats.

Tot i que hi va haver algunes variacions al llarg del temps en el sistema d'elecció, sempre es va mantenir aquesta configuració dels ajuntaments fins que la nova legislació electoral derivada de la Constitució del 1978 va restablir l'elecció dels ajuntaments per sufragi universal entre les candidatures presentades pels partits polítics o agrupacions d'electors.[2]

Malgrat que el règim de designació de regidors del franquisme a través d'aquests tres terços estava pensat per poder controlar fèrriament els ajuntaments, a partir dels anys seixanta, mitjançant el terç familiar i també del sindical, van arribar a ocupar el càrrec persones no vinculades al règim, i, fins i tot, membres de l'oposició democràtica, cosa que va contribuir a l'èxit de la Transició democràtica espanyola. Cal tenir en compte que els sindicats clandestins, principalment Comissions Obreres, van optar per infiltrar-se dins de l'organització sindical franquista, el Sindicat vertical, per utilitzar-lo contra el mateix règim.

Per extensió, també s'anomenaven terços sindical i familiar el conjunt dels procuradors de les Corts espanyoles que eren elegits en representació de l'organització sindical i dels caps de família, respectivament, tot i que en realitat no constituïen la tercera part de la cambra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ley de Bases del Régimen Local» (en castellà). El País, 20-06-2010. [Consulta: 27 desembre 2012].
  2. «Capítulo segundo. De la Administración Local» (en castellà). Título VIII. De la Organización Territorial del Estado. Constitució Espanyola de 1978. [Consulta: 27 desembre 2012].