Akateks

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàAkatek
Tipus ètnia
Població total Guatemala Guatemala 39.370 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 10.100 (2010)[2]
Llengua Akatek, Espanyol
Religió Catolicisme, evangelisme, religió tradicional
Grups relacionats q'anjob'als, jakalteks, chujs
Regions amb poblacions significatives
Huehuetenango, Chiapas.
Modifica les dades a Wikidata

Els akateks són un grup ètnic d'origen maia, amb assentaments originals en el municipi de San Miguel Acatán, municipi del departament de Huehuetenango, Guatemala. També són presents a les comunitats La Gloria, Nueva Libertad i San Francisco Natsi, al municipi de La Trinitaria, a Chiapas, Mèxic.[3]

Dades històriques[modifica]

Època prehispànica[modifica]

La regió akatek es va caracteritzar per presentar un aspecte primerenc de la fase Q'anil quant a la seva arquitectura. Per exemple en el lloc de Tenam, s'utilitza la topografia natural per a elaborar espais de places intra-llocs.[4]

A Paiconob’ Grande trobem a un lloc de l'aspecte tardà de la fase Q'anil en terra freda de la regió akatek. És un centre cerimonial situat en el cim d'un turó.[4]

Història contemporània[modifica]

La història dels akateks comprèn principalment dos períodes de migració:

Migració Interna: A San Antonio Huista podem trobar immigrants akateks i mams doncs per circumstàncies com a migració interna, raons econòmiques i guerra interna han immigrat al territori Popt'i (jacalteco).[5]

Migració Externa: En la dècada dels anys 80 els chujs eemigraren (principalment afirmen que el sant patró Sant Miquel Arcàngel se sentia millor a l'actual San Miguel Acatán. És per això que els va ordenar que construïssin als Estats Units i al sud de Mèxic), a causa del conflicte armat guatemalenc, que va provocar una vida difícil per a la població en general.[6] Però els que més migraren van ser els akateks de San Miguel Acatán, influenciats per l'èxode dels chuj, doncs les seves comunitats eren veïnes. Els akateks van estar més involucrats amb la guerrilla. Quan van tornar als seus pobles natals portaven costums, tradicions i ideologia diferents de quan habitaven el seu país original.

Per aquest motiu és comú trobar-se akateks, q'anjob'als i chujs als EUA. També al llogaret Jo'om de San Sebastián Coatán es parla akatek.

Referències[modifica]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. «Pueblo Kanjobal». Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas. sepi.com.
  4. 4,0 4,1 Greg Borgstede. «Patrones de asentamiento y variación en las tierras altas occidentales, Guatemala». FAMSI.
  5. Instituto de Estudios Interétnicos de la Universidad de San Carlos de Guatemala. «INTERCULTURALIDAD Un enfoque Académico a una Realidad Social». Instituto de Estudios Interétnicos de la Universidad de San Carlos de Guatemala y la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Tromso, Noruega. Serviprensa, S.A., Abril 2002.
  6. Julieta Sandoval. «[http://www.prensalibre.com/pl/doming Según una leyenda con influenciaso/archivo/revistad/2005/junio05/120605/dfondo.shtml De la sal a los dólares]». Julieta Sandoval. D fondo, 12-06-2005.

Enllaços externs[modifica]