Akerbeltz

No s'ha de confondre amb Aker.

Akerbeltz

Tipus	esperit animal sagrat entitat mitològica cabra
Context
Mitologia	mitologia basca, mitologia aragonesa i bruixeria
Dades
Gènere	mascle
Altres
Equivalent	dimoni

Akerbeltz (del basc aker 'boc' i beltz 'negre'), sovint escurçat com a aker ('boc'), és un esperit propi de la mitologia basca. Viu a l'interior de la terra, té molts esperits menors com a serfs i és capaç de desencadenar tempestes. El boc també va ser adorat en altres països europeus a banda del País Basc i l'Alt Aragó (on el buco juga també un paper destacat dins la mitologia aragonesa).

Algunes creences sobre aquesta criatura mitològica han durat fins als nostres dies, tot i que, un cop el cristianisme es va imposar a l'antic paganisme pirinenc, i especialment al tombant de l'edat mitjana, Akerbeltz va ser identificat amb el diable, el dimoni que presidia els akelarres (d'aker 'boc' i larre 'prat') o reunions de les bruixes. Avui dia, en canvi, es pensa que Akerbeltz era una antiga deïtat protectora dels animals i una representació de la fertilitat. En opinió de José Miguel de Barandiarán, Akerbeltz era similar a Mari, amb qui compartia algunes característiques. Altres folkloristes diuen que Akerbeltz recorda a algunes deïtats antigues com ara els grecs Dionís (pels seus d'excessos) i Pan (per l'activitat sexual).

Falsos amics

Tot i que l'Aker basc té un aparent cognat en el déu egipci Aker, es tracta d'una mera coincidència. L'Aker egipci, déu de la terra i de l'inframon i protector dels horitzons, se solia representar per mitjà de dos lleons que miren en direccions oposades, mentre que aker vol dir 'boc' en basc. Tanmateix, algunes coincidències entre ambdós, com ara el fet que totes dues divinitats són ctòniques i estan relacionades amb l'inframon, han dut alguns estudiosos a apuntar la possibilitat (tot i que sense cap base documental) que l'Aker egipci original hagués viatjat des de l'antic Egipte als Pirineus passant per Cartago i els ibers.

Creences

Vegeu també: Sorgin

Antigament, als Pirineus (si més no, des del País Basc a l'Aragó), el boc s'associava amb nocions de poder i protecció sobre el bestiar. A moltes cases es criava un boc negre (Akerbeltz) per a garantir la protecció de tot el bestiar. A més dels seus trets generals, compartits per Mari, Akerbeltz posseeix poders guaridors i una influència beneficiosa sobre els animals confiats a la seva protecció i cura. Cada boc negre es considera un símbol mortal. Per tant, moltes cases que volen evitar que el seu bestiar sigui atacat per alguna malaltia, tenen un boc mascle a l'estable, que ha de ser negre.

El boc presidint un akelarre, segons la descripció de Pierre de Lancre al seu Tableau de l'inconstance des mauvais anges et demons (1613)

La bruixeria, que va tenir tanta ressonància al País Basc als segles xvi i xvii, va donar una notorietat particular a aquesta antiga representació del numen d'Akerbeltz: el boc era venerat (o es creia que ho era) a l'Akelarre per les bruixes i bruixots els dilluns, dimecres i divendres al vespre. La gent aplegada ballava i oferia pa, ous i diners al seu numen. A jutjar per la descripció d'aquelles reunions, responien a un moviment clandestí, arrelat en creences antigues, en oposició a la religió cristiana i potser, més subreptíciament, a l'estat social.

Es registren més de quinze llocs associats a aquesta mena de culte a les terres basques: el seu nom més conegut és Akelarre, tot i que també se'ls anomenava Sorginzelaia ('camp de bruixes') o Eperlanda ('erm de perdius'). El de Zugarramurdi, famós arran del judici de Logronyo de 1610, és una esplanada situada davant de l'entrada d'una cova. Segons la tradició i documents del segle xvii, en aquest lloc i dins la cova s'hi reunien bruixots i bruixes i Aker era el mestre de cerimònies d'aquestes vetllades orgiàstiques. Els principals judicis de bruixeria que van tenir lloc als segles xvi i xvii a Lapurdi i Logronyo van ajudar a definir i, fins a cert punt, crear, les condicions per al culte real o suposat d'Akerbeltz.

A començaments del segle xvii, Pierre de Lancre, un inquisidor gascó d'origen basc que va anar a la recerca de suposades bruixes a Lapurdi i a la Baixa Navarra, va escriure un llibre anomenat Tableau de l'inconstance des mauvais anges et demons, on va recollir el testimoni d'una suposada bruixa en què aquesta assegurava que: «Akerbeltz té la cara d'un home gran i aterridor». Una altra bruixa també va dir que aquesta deïtat tenia dues cares: «una al davant i l'altra al darrere».

En paraules d'altres inquisidors, Akerbeltz era similar a un enorme gos o un bou gros, malèvol i mentider. Aquest últim cas podria estar relacionat amb el mite de l'Aatxe (un altre ésser mitològic basc). Segons els inquisidors, la missa negra, que estava presidida per Aker, era una paròdia de la missa catòlica durant la qual els devots li oferien ous, pa i diners al boc. Durant aquesta missa, a més, Aker feia un sermó en què incitava les bruixes i els bruixots a la maldat i després s'organitzava una bacanal en què se servia carn humana. Continuant la celebració, Aker i els seus seguidors ballaven a el so d'un txistu i finalment, les bruixes feien els seus encanteris.

En la mitologia aragonesa

Vegeu també: Mitologia aragonesa § El Buco

L'Aquelarre (1798), obra de Goya

En la mitologia aragonesa, el buco (nom més comú del boc en aragonès, al costat de boc, boque, bosc, box, crabon o cabrón) és la representació d'una deïtat masculina semblant a l'Akerbeltz basc. El Buco és un déu de la natura i de la fertilitat, una mena de guardià dels boscos, els prats i els animals. També és un símbol de la força, el poder vital i la virilitat i, per això, la figura del Buco és protagonista en moltes festes populars, com és el cas de les Trangas al Carnaval de Bielsa.

Segons la tradició aragonesa, idèntica a la basca, el Buco té poders sobre altres esperits, pot provocar tempestes i té dots curatius i benèfics sobre animals, persones i altres éssers vius. Per això, antigament era costum a moltes cases criar un boc negre en representació d'aquesta divinitat, per tal d'impedir que el bestiar fos atacat per malalties o el maldau ('mal dat', maledicció) de les bruixes.

Igual que es feia al País Basc amb l'Akerbeltz, el Buco solia ser invocat per les bruixes, que li feien ofrenes d'ous i pa per tal que aquests béns no faltessin a les cases. El lloc on es feien aquests rituals era un prat que, en aragonès, es coneixia com a Lanna del Boc (lanna o landa val per 'erm, camp abandonat'). També com al País basc, en imposar-se el cristianisme, a l'Aragó es va començar a identificar el Buco i els bocs en general amb les forces malèfiques i el diable.

En la cultura popular

Akerbeltz és una de les diverses criatures mitològiques que apareixen a la pel·lícula de Paul Urkijo Gaua (2025), al costat de Gaueko, Inguma, nombroses sorginak i altres.

Bibliografia

• Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519. 
• Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549. 
• Barandiarán, José Miguel de. José Miguel de Barandiarán, obras completas (en castellà). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1976. 
• Marliave, Olivier de. Pequeño Diccionario de mitología vasca y pirenaica (en castellà). Palma: José J. de Olañeta, Editor, 1995 (Alejandría). ISBN 978-84-7651-232-6. 
• Marliave, Olivier de; Pertuzé, Jean-Claude. Panthéon Pyrénéen (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Loubatières, 1990. 

Vegeu també

• Aquelarre
• Judici de les bruixes de Zugarramurdi