Akhmat Kadírov

Akhmat Kadírov

(2002)
Biografia
Naixement	23 agost 1951 Qarağandy (Kazakhstan)
Mort	9 maig 2004 (52 anys) Grozni (Rússia)
Causa de mort	atemptat, mina terrestre
Sepultura	Akhmat-Iurt
President de la República de Txetxènia
5 octubre 2003 – 9 maig 2004 – Sergei Abramov (en)  →
Muftí
1995 – 2000
Dades personals
Religió	Sunnisme, sufisme, musulmà i qadiriyya
Formació	Institut Islàmic de Taixkent Universitat Islàmica de Taixkent madrassa Mir-i-Arab
Activitat
Ocupació	polític, muftí, teòleg, economista
Professors	Vyacheslav Kuznetsov (en)
Carrera militar
Conflicte	primera guerra de Txetxènia segona guerra de Txetxènia
Orde religiós	Qadiriyya
Participà en
Família
Família	Kadyrov family (en)
Cònjuge	Aimani Kadírova
Fills	Zelimkhan Kadyrov, Ramzan Kadírov
Premis
(10 maig 2004)  Heroi de la Federació de Rússia  medalla per la distinció en servei  Medalla pel valor militar  Medalla al Mèrit de la República Txetxena  Medalla a la cooperació militar  Orde del Coratge  medalla pel valor en servei  Orde de l'Amistat  Medalla per enfortir la cooperació militar

Akhmat Abdulkhamídovitx Kadírov (en rus: Ахмат Абдулхамидович Кадыров), (23 d'agost de 1951 - 9 de maig de 2004), va ser President de Txetxènia els anys 2003 i 2004, fins que va ser assassinat per rebels txetxens en un atemptat a Grozni. Membre d'una família txetxena víctima de les deportacions de Stalin, Akhmat Kadírov va néixer durant l'exili al Kazakhstan. Va poder tornar a Tsenteroi, localitat originària, l'any 1957. Amb la fi de la Unió Soviètica i l'inici de les hostilitats russo-txetxenes, Kadírov es convertí en cabdill militar i religiós, defensant posicions independentistes. Posteriorment, va optar per donar suport al govern federal i es convertí en aliat de Vladímir Putin a Txetxènia, i va ser elegit president el 5 d'octubre de 2003 després d'unes eleccions no reconegudes per l'OSCE. L'espectacular atemptat que li va costar la vida el 9 de maig de 2004, succeí a l'estadi de Grozni, en una desfilada militar que commemorava la fi de la Segona Guerra Mundial. Una mina terrestre col·locada sota la tribuna que presidia va matar-lo a ell, dos dels seus guardaespatlles, el president del Consell d'Estat Txetxè, un nen i un periodista de Reuters. Entre els més de 56 ferits hi hagué Valeri Baranov, comandant de les forces russes a Txetxènia. Després de la seva mort, va ser nomenat president Serguei Abràmov. Un dels seus quatre fills, Ramzan Kadírov, fou nomenat President de Txetxènia l'any 2007.