Akhnaten

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Musical note nicu bucule 01.svgAkhenaten
Pharaoh Akhenaten.jpg
Estàtua d'Akhenaten
Compositor Philip Glass
Llibretista Philip Glass en col·laboració amb Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins
Llengua original anglès
Font literària El faraó Akhenaton
Època composició 1975-1983
Gènere Història
Actes tres
Estrena absoluta
Data estrena 24 de març de 1984
Escenari Teatre de l'Estat de Württemberg
Personatges i creadors
  • Akhenaten (Contratenor)
  • Nofretete, la seva esposa Contralt)
  • Teina Teje, la seva mare (soprano)
  • Haremhab, general i futur faraó (Baríton)
  • Aye, pare de Nofretete i conseller del rei (Baríton)
  • Gran sacerdot d'Amón (Tenor)
  • Les sis filles d'Akhenaten (sis dones PR)
  • Narrador (Personatge parlat)
  • En el paper d'Amenofis (el fill d'Hapu), l'escriba i el guia turístic, assistents al funeral. poble de Tebas (Cor)
Modifica dades a Wikidata

Akhnaten és una òpera en tres actes composta per Philip Glass el 1983, sobre un llibret del mateix compositor en col·laboració amb Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins.

Segons el compositor, aquesta obra és la culminació de les seves altres dues òperes biogràfiques, Einstein on the Beach (sobre Albert Einstein) i Satyagraha (sobre Mohandas Gandhi). Aquests tres personatges —AkhenatonEinstein i Gandhi— estaven guiats per una visió interior que va alterar l'època en què van viure: Akhenaton en la religió, Einstein en la ciència i Gandhi en la política.

Lloc i època[modifica | modifica el codi]

Tebes i Akhet-Aton, vers el 1365-1348 aC. i en l'actualitat.

Argument[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

Tebes, el primer any del regnat d'Akhenaten. La comitiva del funeral del faraó Amenofis III es dirigeix a Ra. Puja al tron Akhenaten, fill del faraó finat.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Tebes i Akhetaton, entre els anys 5 i 15 del regnat d'Akhenaten. Akhenaten enderroca la totpoderosa casta dels sacerdots, servidors d'una multitud de déus, i concedeix el poder sagrat a l'única divinitat, Aton. Per al culte del Déu el faraó construeix un temple i una ciutat: Akhet-Aton.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Akhet-Aton, en l'any 17 del regnat d'Akhenaten i en l'actualitat. Consagrat a Déu i a l'amor de l'esposa Nefertiti i la mare Tiy, Akhenaton deixa de banda el govern de les coses terrenals, per la qual cosa acaba sent destronat.

En les ruïnes d'Akhet-Aton (actual Amarna) un grup de turistes indiferents fa veure que para atenció a les explicacions sobre Akhenaten que va donant un guia turístic indiferent. El cadàver d'Akhenaton s'incorpora a la marxa fúnebre del seu pare.

Akhenaton: un home modern[modifica | modifica el codi]

Akhenaton, un heretge en el tron dels faraons, en l'òpera de Glass no és una simple figura històrica llegendària, sinó que a parer de l'autor es tracta «d'un home modern assegut en un tron antic».

En comparació amb les dues òperes anteriors, en aquesta el so s'ha tornat més dur, accentuat pels ritmes mecànics. En el muntatge d'Achim i Iliona Freyer, el faraó heretge portava la llum a l'escenari.

Per la seva banda, a l'estrena americana de l'òpera a Houston (1984), David Free el presentà com un caprici hermafrodita.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]