Al·loclasita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAl·loclasita
Fórmula químicaCo1-xFexAsS
Epònimaltres i exfoliació Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Elizabeth, Oraviţa, monts Banat, Caraş-Severin, Romania
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EB.10b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.10b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.22 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.6.2
Heys3.10.16
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 4,661Å; b = 5,602Å; c = 3,411Å; β = 90,03°
Simetria2 - esfenoide
Colorgris acer a plata
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagairebé negre
Diafanitatopaca
Densitat5,95 g/cm3 (mesurada); 6,188 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Impureses comunesNi
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1866
Referències[1]

L'al·loclasita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la löllingita. Rep el seu nom del grec άλλος ("allos"), altra, i κλάσις ("klasis"), trencar, perquè es creia que la seva exfoliació era diferent a la de la marcassita.

Característiques[modifica]

L'al·loclasita és un sulfur de fórmula química Co1-xFexAsS. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són prismàtics, paral·lels a [010], de fins a 5 mil·límetres, en agregats columnars o radials; comunament massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És un mineral dimorf del glaucodot.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·loclasita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i rheniïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en filons de calcita o de quars de baixa temperatura, d'origen hidrotermal. També en roca metamòrfica recristal·litzada i silicificada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or, plata, glaucodot, cobaltita, arsenopirita, emplectita, bismutinita, esfalerita, calcita i quars.[2] Va ser descoberta l'any 1866 a la mina Elizabeth, a Oraviţa, al comtat de Caraş-Severin (Romania).

Referències[modifica]

  1. «Alloclasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Alloclasite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 juliol 2016].