Vés al contingut

Alà de Lilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlà de Lilla, o
de l'Illa

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Alain de Lille Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1116 ↔ 1117 Modifica el valor a Wikidata
Lilla (França) Modifica el valor a Wikidata
Mortp. 14 abril 1202 ↔ 5 abril 1203 Modifica el valor a Wikidata (75/85 anys)
Nuits-Saint-Georges (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Cîteaux 
Rector
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia, cristianisme i escolàstica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, poeta, escriptor, professor, filòsof, historiador Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGilbert de Poitiers, Bernard Silvestre, Pere Abelard i Thierry de Chartres Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRaoul de Longchamp Modifica el valor a Wikidata
Influències
Orde religiósCistercencs
Religiós
CelebracióEsglésia Catòlica Romana (culte local)
BeatificacióNo ha estat beatificat; inclòs als llibres litúrgics cistercencs i benedictins des del segle XV
Festivitat30 de gener
IconografiaHàbit cistercenc
Obra
Obres destacables

Descrit per la fontEnciclopèdia Catòlica, (sec:Alain de l'Isle)
Dictionary of National Biography (1885–1900)
Diccionari educatiu d'Otto Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 744ecae0-2787-46f4-8c1f-f61c610c7b73 Discogs: 4662075 Modifica els identificadors a Wikidata

Alà de Lilla o de l'Illa, en llatí Alanus ab Insulis o en francès, Alain de L'Isle o Alain de Lille (Lilla? 1128 - Abadia de Cîteaux, 1202) va ser un monjo i filòsof medieval francès pertanyent a l'Orde del Cister, anomenat ja en vida doctor universalis per la seva autoritat intel·lectual. La família benedictina el va incloure en els seus llibres litúrgics com a beat.

Biografia

[modifica]

Se'n sap poc de la vida: que es formà a l'escola catedralícia de Chartres, que va ser professor a París i Montpeller (també se'l va anomenar Alà de Montpeller Alanus de Montepessulano) i potser va participar en el tercer Concili de Laterà l'any 1179.

Se l'anomenava Doctor universalis per la gran quantitat de coneixements que tenia. Es va retirar a l'abadia de Cîteaux, on es va fer monjo cistercenc i morí en 1202.

Obres

[modifica]
  • De planctu naturae, poema al·legòric en llatí, una sàtira contra els vicis de la humanitat.
  • Anticlaudianus, poemes morals que per la forma recorden el text de Claudi Claudià contra Rufí.
  • Quoniam homines, que destaca per la seva teologia negativa i les exhortacions morals
  • Règles de théologie i Ars catholicae fidei, escrits on intenta argumentar els principis bàsics de la teologia usant les matemàtiques
  • Contra haereticos, apologia del cristianisme contra musulmans, jueus i heretges
  • Liber poenitenitalis, llibre de penitències associades als pecats, i considera els pitjors la sodomia i l'homicidi

Alà de Lilla ha estat confós amb altres personatges com l'arquebisbe Alà d'Auxerre, l'abat Alà de Tewkesbury, Alain de Podio, etc. Això ha fet que sovint es trobin a la seva vida fets corresponent a la d'algun d'aquests altres, com també algunes obres atribuïdes. La vida de Sant Bernat és obra d'Alà d'Auxerre i el Comentari sobre Merlín d'Alà de Tewkesbury. Tampoc no és l'autor del Memoriale rerum difficilium, que es publicà amb el seu nom, ni de l'Apocalypse satirique de Golias.

Pensament

[modifica]

Tot i reconèixer que la raó és l'instrument més poderós per assolir el coneixement, afirma que determinades veritats només poden entendre's amb la fe. És seguidor del misticisme monàstic i les seves obres conrea la gramàtica especulativa i l'ètica, especialment per alertar contra els pecats sexuals. En la línia de la filosofia grega de Parmènides, distingeix entre aparença i realitat, essent la primera pròpia dels sentits.

Les seves obres han estat publicades per Jacques Paul Migne a la Patrologia Latina.[1]

Referències

[modifica]
  1. The Encyclopaedia Britannica : a dictionary of arts, sciences, literature and general information: vol. I. Nova York: Encyclopaedia Britannica Co, 1911, p. 467-468.