Alès Adamòvitx

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlès Adamòvitx
Ales Adamovich 100 Anniversary Cover of Belarusan Post 2002.jpg
Postal commemorativa del centenari d'Alès Adamòvitx
Dades biogràfiques
Naixement 3 de setembre de 1927
Hluixa, óblast de Minsk, Bielorússia, URSS
Mort 26 de gener de 1994(1994-01-26) (als 66 anys)
Moscou
Nacionalitat Unió Soviètica
Bielorússia
Alma mater Universitat Estatal de Bielorússia
Universitat Estatal de Moscou
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Ocupador Universitat Estatal de Bielorússia
Q17047420 Tradueix
Universitat Estatal de Moscou
Obra
Obres destacades Khatínskaia apòvests [«La història de Khatyn»]
Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»]
Altres dades
Membre de
Premis i reconeixements

IMDB: nm0010696
Modifica dades a Wikidata

Alès Adamòvitx (en bielorús, Алесь Адамовіч; en rus, Алесь Адамович; nom complet: Александр Михайлович Адамович; Hluixa, óblast de Minsk, Bielorússia, URSS, 3 de setembre de 1927Moscou, Rússia, 26 de gener de 1994) fou un escriptor i crític literari soviètic bielorús. Doctor en filosofia i filologia, va ser professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Bielorússia. També va ser membre del Soviet Suprem entre 1989 i 1992. Va escriure tant en rus com en bielorús.

Conegut pels seus llibres Khatínskaia apòvests [literalment, «La història de Khatyn»] i Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»], està molt ben considerat per la seva austera però profunda postura humana contra la guerra, el coratge moral i l'honestedat sense compromisos.

Biografia[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial Alès Adamòvitx, encara un escolar, es va convertir en membre d'una unitat partisana entre 1942 i 1943. Durant aquest temps, els nazis van incendiar sistemàticament centenars de llogarets bielorussos i exterminar els seus habitants. Més tard, va escriure una de les seves obres més reconegudes, Khatínskaia apòvests, i el guió de la pel·lícula Idí i smotrí, que es va basar en les seves experiències com a missatger i guerriller durant la guerra.

A partir de 1944, va reprendre la seva educació. Després de la guerra, va entrar a la Universitat Estatal de Bielorússia, on va estudiar en el departament de filologia i on va completar el postgrau; va estudiar, més tard, als Cursos Superiors de Guionistes i a la Universitat Estatal de Moscou. A partir de la dècada de 1950, va treballar a Minsk en el camp de la filologia i la crítica literària; més tard també es va dedicar al cinema. Va ser membre de la Unió d'Escriptors Soviètics des de 1957. El 1976 va ser guardonat amb el Premi Estatal Bielorús Iakub Kolas de literatura per Khatínskaia apòvests. Va viure i treballar a Moscou des de 1986 i va ser membre actiu de la comunitat bielorussa d'aquesta ciutat.

Després de l'accident de Txernòbil de 1986, que va afectar Bielorússia més que qualsevol altre país, Adamòvitx va començar a conscienciar activament de la catàstrofe entre l'elit governant soviètica.[1][2]

A finals de la dècada de 1980, Alès Adamòvitx va recolzar la creació del Front Popular de Bielorússia, però no va ser-ne membre. El 1989 Adamòvitx es va convertir en un dels primers membres del Centre PEN de Bielorússia. El 1994 el Centre PEN de Bielorússia va instituir el Premi Literari Alès Adamòvitx, un premi literari per reconèixer els millors escriptors i periodistes. El premi s'atorga anualment el 3 de setembre, l'aniversari d'Alès Adamòvitx, que coincideix amb una conferència anual internacional.

L'octubre de 1993 va signar la Carta dels Quaranta-dos.[3]

Les obres d'Alès Adamòvitx s'han traduït a més de vint llengües. Svetlana Aleksiévitx, guanyadora bielorussa del Premi Nobel de Literatura 2015, es refereix a Adamòvitx com el seu "principal mestre, que em va ajudar a trobar el meu camí".

Premis i reconeixements[modifica]

El 1997 Alès Adamòvitx va ser reconegut a títol pòstum amb el Premi Honor i la Dignitat del Talent. També van ser premiats Dmitri Likhatxov, Víktor Astàfiev, Txinguiz Aitmàtov, Vassil Bíkau, Fazil Iskander, Borís Slutski i Bulat Okudjava.

Selecció d'obres[modifica]

Novel·les i relats
  • Partizani [«Els partisans»] (1960-1963)
  • Khatínskaia apòvests [«La història de Khatyn»] (1976)[4]
  • Ia iz ognennoi derévni [«Fora del foc»], amb Janka Bril i Vladímir Kolésnik (1977)
  • Karàteli [«Castigadors»] 1980.
  • Blokàdnaia kniga [«El llibre del bloqueig»], amb Daniïl Granin (1977-1981)
Crítica
Guions

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alès Adamòvitx Modifica l'enllaç a Wikidata