Alícia a l'Espanya de les meravelles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAlícia a l'Espanya de les meravelles
Alicia en la Espana de las maravillas.jpg
Fitxa
Direcció Jordi Feliu i Nicolau
Producció Isabel Fabra
Jordi Feliu i Nicolau
Guió Jesús Borràs
Antoni Colomer
Jordi Feliu
Música Joan Pineda
Fotografia Raúl Pérez Cubero
Muntatge Teresa Alcocer
Guillermo S. Maldonado
Productora Roda Cinematogràfica Produccions
Característiques
País d'origen Espanya
Data d'estrena 1979
Durada 86 min
Idioma original castellà/català
Descripció
Gènere drama - fantàstic
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 8.4/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Alícia a l'Espanya de les meravelles és una pel·lícula catalana rodada per Jordi Feliu entre 1977 i 1978, i estrenada el 18 de gener del 1979. Es tracta d'una adaptació lliure del conte Alícia en terra de meravelles, de l'escriptor victorià Lewis Carroll, utilitzada per a denunciar el règim franquista. La pel·lícula es va estrenar en castellà i al cap de vuit anys va mostrar-se'n la versió catalana, que és la que s'havia previst d'antuvi.[1] La pel·lícula va fer un important recorregut internacional: va ser seleccionada per la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes, a Sitges i a São Paulo, on va ser premiada, també a París, Nova York i Porto, entre altres.[2]

Argument[modifica]

El film comença amb una Alícia profundament adormida en una tarda estiuenca a la vora d'un riu. Quan la protagonista creu despertar, es troba amb una eròtica conilleta negra amb forma de dona que crida la seva atenció. Tot empaitant-la, la segueix endinsant-se en un recorregut simbòlic al llarg dels quaranta anys de dictadura.

Valor històric[modifica]

La pel·lícula és un conte per a adults que mostra a través d'imatges oníriques, properes al surrealisme, la vida a l'Espanya franquista, tractant temes com la guerra civil, l'estraperlo, la censura, el fanatisme religiós, la indiferència per part de la comunitat internacional davant la falta de llibertats i el seu col·laboracionisme amb el règim, fins a la mort de Franco.

Està ple de símbols, com la plaça de toros que representa una Espanya presa pel poder franquista i l'església, o una Alícia interpretada per tres actrius diferents, que representen les diferents varietats dialectals de la llengua catalana.

Tot i que és una pel·lícula rodada fa més de trenta anys i que ha perdut vigència en alguns aspectes cinematogràfics, es tracta d'un film ben narrat, amb un tractament de la imatge impactant i imaginatiu. L'obra ha estat considerada el "primer atac frontal del cinema espanyol contra el franquisme".[1]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]