Alícia de Montmorency

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlícia de Montmorency
Nom original(fr) Alix de Montmorency Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1221 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Montmorency Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSimó IV de Montfort (1190 (Gregorià)–1218) Modifica el valor a Wikidata
FillsSimó V de Montfort, Amícia de Montfort, Guiu de Montfort, Amaurí IV de Montfort, Laura de Montfòrt (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesBouchard V de Montmorency Modifica el valor a Wikidata  i Llorença d'Hainaut Modifica el valor a Wikidata
GermansMathieu II de Montmorency Modifica el valor a Wikidata

Alícia de Montmorency (c. 117325 de febrer de 1220 o 1221) va ser una noble francesa. Era filla de Bouchard V de Montmorency i de Laurence de Hainaut, filla del comte Balduí IV d'Hainaut. El seu germà gran, Mateu de Montmorency, va ser conestable de França el període 1218-1230.

Biografia[modifica]

El 1190 es va casar amb Simó de Montfort (c. 1175 - 25 de juny de 1218), un net de Simó III de Montfort, que era descendent dels senyors de Montfort-Amaury, prop de París, i comte de Leicester. Va acompanyar el seu marit en les seves campanyes durant la croada albigesa. Tan ella com el seu marit tenien profundes conviccions catòliques; tots dos havien estat seguidors de Folquet de Neuilly i eren patrons de l'Orde Dominicana.[1]

Croada albigesa[modifica]

Alícia de Montmorency va tenir un paper actiu en la croada albigesa que el seu marit capitanejava. Hi va arribar el 1210 conduint una tropa de reforços per a la croada; aquesta serà una funció important d'Alícia de Montmorency, ja que se sap que els anys 1212, 1213 i 1218 també aconseguirà tropes de suport per als croats que lluitaven al Llenguadoc.[2] També va participar en consells militars de Simó de Montfort.[2] El 1217 va perseguir als jueus de Tolosa en absència del seu marit, el qual estava lluitant a la Provença per a sufocar la revolta del jove Ramon VII.[3][4]

El juny del 1218, quan Simó de Montfort va morir en el setge de Tolosa, ella es trobava a la ciutat. Davant d'aquesta desgràcia se'n va anar a la cort de París amb Folquet de Marsella, bisbe de Tolosa per a demanar al rei suport per a la lluita que comandava ara el seu fill Amaurí.[2]

Després d'això, va tornar a les finques de la seva família a prop de París.[5]

Núpcies i descendència[modifica]

Alícia de Montmorency i Simó de Montfort van tenir 7 fillsː

  • Amaurí (1192 - 1241), que va succeir al seu pare el 1218
  • Guiu (c. 1195 - 27 de juliol de 1220), iure uxoris comte de Bigorra
  • Robert († 1226), mort sense fills
  • Simó (c. 1208 - 4 d'agost de 1265), que va succeir al seu pare a títol de Comte de Leicester
  • Amícia († 20 de febrer de 1253), casada amb Gaucher de Joigny, senyor de Château-Renard; va fundar un monestir dominic a Montargis
  • Laura († 1227), casada amb Gerard III de Picquigny, vidami d'Amiens,
  • Peronella, monja i després abadessa a l'abadia de Sant Antoni de París

Referències[modifica]

  1. Maddicott, 1994, p. 5.
  2. 2,0 2,1 2,2 Alvira, 2019, p. 52.
  3. Maddicott, 1994, p. 5-6.
  4. Alvira, 2019, p. 53.
  5. Maddicott, 1994, p. 6.

Bibliografia[modifica]