Al-Àixraf Tuman-bay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAl-Àixraf Tuman-bay

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1475 Modifica el valor a Wikidata
Alep Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1517 ↔ 14 abril 1517 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
El Caire Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
Soldà mameluc burjita Egipte
1516 – 1517
← Qànsawh al-GhawríSelim I → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia burjita Modifica el valor a Wikidata

Al-Màlik al- Àixraf Tuman-bayàrab: الملك الأشرف طومان باي, al-Malik al-Axraf Ṭūmān-bāy—, més conegut simplement com al-Àixraf Tuman-bay, fou el darrer soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1516-1517).

Va néixer vers 1474/1475. Fou comprat com a mameluc pel seu oncle patern Qànsawh al-Ghawrí i regalat al sultà regnant Qàït-bay, el fill del qual, an-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay. Va rebre un càrrec important el 1507 quan es va convertir en el principal ministre del sultà que llavors era el seu oncle. Va fer cinc expedicions a l'Alt Egipte per recaptar l'impost en espècies i imposar l'autoritat als governants locals; les incursions de nòmades àrabs cap al Baix Egipte foren reprimits durament. Fou nomenat amir al-Hajj (encarregat del pelegrinatge) el 1511; el 1514 va assolir la regència interina mentre el sultà era en visita oficial a Alexandria; el maig de 1516 fou nomenat regent per segona vegada quan Qànsawh al-Ghawrí va dirigir l'exèrcit mameluc a Síria on va patir la decisiva derrota de Mardj Dabik el 24 d'agost de 1516 davant del sultà otomà Selim I.[1]

Els amirs mamelucs es van reunir al Caire i Tuman Bay va acceptar a contracor l'elecció com a sultà (10 d'octubre de 1516) quan ja els otomans s'acostaven. Tuman Bay va marxar cap a la frontera però els amirs volien una guerra defensiva i va haver de començar l'establiment de trinxeres i un campament fortificat a Raydaniyya al nord del Caire amb els canons adquirits recentment. Les defenses foren atacades de front el 22 de gener de 1517,[2] i foren superades fàcilment pels otomans, la potència de foc dels quals era molt superior. Tuman Bay va fugir. Va reunir partidaris i va tornar al Caire però altre cop fou obligat a fugir i es va dirigir a al-Bahnasa a la riba occidental; un acord amb Selim I li va concedir l'estatus de príncep tributari autònom però els amirs ho van rebutjar i finalment les forces mameluques foren vençudes totalment prop d'al-Djiza (Gizeh) el 2 d'abril de 1517. Tuman Bay va fugir i va demanar asil a un xeic àrab de la Buhayra que el va trair i el va entregar als otomans. Selim el va fer penjar al Caire el 14 d'abril de 1517.


Precedit per:
Qànsawh al-Ghawrí
Soldà mameluc
1516-1517
Succeït per:
conquesta otomana

Referències[modifica]

  1. Kohn, George C. Dictionary of Wars (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p.318. ISBN 1438129165. 
  2. Dupuy, R. Ernest and Trevor N. Dupuy, The Harper Encyclopedia of Military History, 4th Edition, (HarperCollins Publishers, 1993),540.

Bibliografia[modifica]