Al-Abbàs ibn al-Walid

Al-Abbàs ibn al-Walid

Biografia
Naixement	segle VII
Mort	750 Harran
Causa de mort	malaltia
Activitat
Ocupació	capitost, emir
Carrera militar
Lleialtat	Califat Omeia
Família
Pare	al-Walid I
Germans	Yazid III Ibrahim ibn al-Walid Umar ibn al-Walid Bixr ibn al-Walid Abd-al-Aziz ibn al-Walid Masrur ibn al-Walid

Al-Abbàs ibn al-Walid (àrab: العباس بن الوليد بن عبد الملك بن مروان الأموي) (segle VII - Harran, 750) fou un general omeia, fill del califa al-Walid I. Va lluitar sovint contra els romans d'Orient junt amb son oncle Màslama ibn Abd-al-Màlik i va conquerir la important fortalesa capadòcia de Tíana al començament del regnat del seu pare. Aquesta era la principal fortalesa romana de la zona i l'èxit el va completar amb la conquesta de la ciutat de Tíana, propera a la fortalesa, després d'un llarg setge (fou conquerida el maig del 707 segons els historiadors àrabs i el maig del 709 segons els romans d'Orient).

Després al-Abbàs i Maslama van dirigir diverses expedicions, junts o cadascun pel seu compte. Al-Abbàs va conquerir Sebastopol de Cilícia, mentre Màslama ocupava Amasia, al Pont (712). El 713 al-Abbàs va conquerir Antioquia de Pisídia.

Biografia

Abbas era el fill gran del califa omeia al-Walid I ( r. 705–715 ). La seva mare era una umm walad (concubina esclava). La informació sobre els seus orígens a les primeres fonts és limitada, tot i que un relat la identifica com a cristiana. L'historiador modern Garth Fowden la identifica com a romana. Abbas sovint va ser satiritzat pels seus oponents com Nastus ibn Nastus, la versió àrab del nom grec Anastasi, o com a ibn Qustantin ('fill de Constantí '). Se sap poca cosa sobre els seus primers anys de vida, i les fonts àrabs i romanes d'Orient sovint discrepen pel que fa als detalls de la seva carrera.

Apareix per primera vegada a la campanya del 707 contra la important fortalesa romana d'Orient de Tyana a Capadòcia, on va dirigir l'exèrcit àrab al costat del seu oncle Maslama ibn Abd al-Malik . La ciutat va resistir un llarg setge durant l'hivern del 707-708, i només es va rendir després que un exèrcit de socors romà d'Orient fos derrotat a la primavera. Durant aquesta última batalla, els cronistes àrabs diuen que Abbas es va distingir pel paper crucial que va tenir en aturar la fugida dels àrabs vacil·lants i en conduir-los cap a la victòria.

Abbas va participar regularment en les expedicions gairebé anuals llançades a l'Àsia Menor romana d'Orient durant aquests anys. Les seves campanyes més destacades van ser la captura de Sebaste a Cilícia el 712 i d'Antioquia a Pisídia el 713, la incursió a Paflagònia el 721, on es diu que va capturar 20.000 presoners, i una incursió, situada el 722/723 però que possiblement reflecteix una campanya anterior, que va capturar una fortalesa anomenada Siza.

Abbas va participar regularment en les expedicions gairebé anuals llançades a l'Àsia Menor romana d'Orient durant aquests anys. Les seves campanyes més destacades van ser la captura de Sebaste a Cilícia el 712 i d' Antioquia a Pisídia el 713, la incursió a Paflagònia el 721, on es diu que va capturar 20.000 presoners, i una incursió, situada el 722/723 però que possiblement reflecteix una campanya anterior, que va capturar una fortalesa anomenada Siza.

El 720, després de la mort del califa Úmar II, el governador d'Iraq, Yazid ibn al-Muhàl·lab, es va revoltar a Bàssora i al-Abbàs fou enviat contra ell. Mort el rebel en un combat es va restablir la tranquil·litat a la zona.

En el regnat d'al-Walid II no es va voler unir a son germà Yazid en la conspiració de la branca marwànida de la dinastia, però finalment quan va esclatar la lluita, va haver de secundar als colpistes (744). El darrer califa omeia, Marwan II, el va fer empresonar i va morir tancat a Haran durant una epidèmia (750).

Bibliografia

• Bacharach, Jere L. «Marwanid Umayyad Building Activities: Speculations on Patronage». Muqarnas: An Annual on the Visual Culture of the Islamic World. Brill [Leiden], vol. 13, 1996, pàg. 27–44.
• Blankinship, Khalid Yahya (1994). The End of the Jihâd State: The Reign of Hishām ibn ʻAbd al-Malik and the Collapse of the Umayyads. Albany, New York: State University of New York Press.ISBN 978-0-7914-1827-7.
• Crone, Patricia (1980). Slaves on Horses: The Evolution of the Islamic Polity. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-52940-9.
• Goodall, Leone Pecorini «"The ʿAbbās after Whom Those Who Rule in Baghdad Are Named": Al-ʿAbbās b. al-Walīd in Late Antique Accounts of the Marwānids and the Third Fitna». Al-ʿUṣūr al-Wusṭā. Columbia University, vol. 30, 2022, pàg. 384–434. DOI: 10.52214/uw.v30i.8881.
• Fowden, Garth. Quṣayr 'Amra: Art and the Umayyad Elite in Late Antique Syria. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 2004. ISBN 0-520-23665-3. 

• Marsham, Andrew. «Kinship, Dynasty, and the Umayyads». A: The Historian of Islam at Work: Essays in Honor of Hugh N. Kennedy. Leiden: Brill, 2022, p. 12–45. ISBN 978-90-04-52523-8. 
• Scales, Peter C. The Fall of the Caliphate of Cordoba: Berbers and Arabs in Conflict. Leiden: E. J. Brill, 1994. ISBN 90-04-09868-2. 
• Uzquiza Bartolomé, Aránzazu. «Otros Linajes Omeyas en al-Andalus». A: Marín, Manuela. Estudios onomástico-biográficos de Al-Andalus: V (en castellà). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994, p. 445–462. ISBN 84-00-07415-7. 
• Zetterstéen, K. V. & Gabrieli, F. (1960). "al-'Abbās b. al-Walīd". In Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume I: A–B. Leiden: E. J. Brill. pp. 12–13. OCLC 495469456.