Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Al-Aziz ibn Salah al-Din)
Infotaula de personaAl-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din
Biografia
Naixement1171 Modifica el valor a Wikidata
El Caire Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1198 Modifica el valor a Wikidata (26/27 anys)
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Accident de caça Modifica el valor a Wikidata)
Soldà d'Egipte
4 març 1193 – 29 novembre 1198
← Saladí – al-Mansur Nàssir-ad-Din Muhàmmad → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, governant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSoldà Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia aiúbida Modifica el valor a Wikidata
Fillsal-Mansur Nàssir-ad-Din Muhàmmad Modifica el valor a Wikidata
PareSaladí Modifica el valor a Wikidata
Germansadh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din i al-Àfdal ibn Salah-ad-Din Modifica el valor a Wikidata

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —àrab: الملك العزيز أبو الفتح عثمان عماد الدين بن صلاح الدين, al-Malik al-ʿAzīz Abū l-Fatḥ ʿUṯmān ʿImād ad-Dīn b. Ṣalāḥ ad-Dīn— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).

Biografia[modifica]

Va néixer vers el 1171. El 1186 Saladí va retirar el govern d'Alep (Síria del Nord) al seu germà Abu-Bakr (després al-Àdil I) i va nomenar al seu propi fill adh-Dhàhir 1186-1216 que tenia menys de 15 anys. Al mateix temps, el seu fill Al-Aziz Uthman va rebre el govern d'Egipte i un altre fill, al-Àfdal, va rebre Damasc (Síria i Palestina); el seu germà Abu-Bakr va rebre Mesopotàmia (Al-Jazira i Diyar Bakr).

Mort Saladí la nit del 3 al 4 de març de 1193, al-Aziz el va succeir com a sultà d'Egipte, però Saladí havia disposat que el seu fill gran al-Afdal tindria l'alta sobirania sobre tots els dominis aiúbides; no obstant el degà de la família era el seu oncle Abu Bakr.[1] Els zengites de Mossul i Sindjar i els ortúquides de la Djazira no van reconèixer al-Afdal com a sobirà. Af-Afdal va destituir als ministres del seu pare i va nomenar al seu lloc a un administrador religiós, al-Ziya ibn al-Athir, i es va dedicar als plaers.

Els ministres destituïts es van refugiar a Egipte amb al-Aziz al que van incitar a lluitar contra el seu germà. A finals de maig de 1194 al-Aziz va assetjar Damasc i al-Afdal va cridar al seu oncle Abu Bakr en suport. Abu Bakr es va declarar protector del seu nebot de Damasc i va aconseguir que l'altra nebot al-Aziz desistís de conquerir Damasc i retornés a Egipte. Però el 1195 al-Aziz va retornar a Damasc i la va tornar a assetjar. Aquesta vegada Abu Bakr va aconseguir que alguns dels amirs d'al-Aziz desertessin i aquest va retornar a Egipte, perseguit per al-Afdal sense èxit sent finalment obligat per Abu Bakr a retornar a Damasc on va seguir augmentant la seva impopularitat.

Finalment el juny de 1196 Abu Bakr i al-Aziz es van posar d'acord i van atacar junts a al-Afdal a Damasc ocupant la ciutat el 3 de juliol de 1196. Al-Afdal fou enviat al petit feu de Salkhad i Abu Bakr va assolir el poder a Damasc com al-Adil I, però reconeixent al-Aziz com a sultà suprem aiúbida, encara que era ell mateix el que tenia major poder i antiguitat.[2]

El 1198, Al-Aziz Imad ad-Din va caure de cavall durant una cacera a la vora de les Piràmides i va morir de les ferides el 29 de novembre de 1198. El va succeir el seu fill al-Mansur ibn al-Aziz.[3]

Notes[modifica]

  1. ↑ Grousset, pàgines 720-721.
  2. ↑ R. Grousset, pàgines 174-178 i Maalouf, pàgines 250-251.
  3. ↑ Grousset, pàgina 198.

Fonts[modifica]

  • René Grousset, Histoire des Croisades, 1935
  • Amin Maalouf, Les croisades vues par les Arabes, éd. Jean-Claude Lattès, 1983

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al-Aziz_Uthman_ibn_Salah-ad-Din&oldid=33297196»