Al-Battaní

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Battaní
Imatge moderna d'Al-Battaní amb un astrolabi
Imatge moderna d'Al-Battaní amb un astrolabi
Naixement vers 858
Harran
Mort 929
Qasr al-Jiss, prop de Samarra
Residència Raqqa
Camp Astronomia, Matemàtiques
Ha influenciat Al-Biruní
Influències de Ptolomeu

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabi (Harran, actual Turquia, ≈858 - 929), conegut simplement com Al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius, fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs. Va viure sempre a la ciutat d'Ar-Raqqa (Síria) a la vora de l'Eufrates, i encara que era musulmà, podia tenir orígens sabeus.

Vida[modifica | modifica el codi]

Probablement fill d'un fabricant d'instruments astronòmics anomenat Jābir ibn Sinān al‐Ḥarrānī, la seva afició per l'astronomia començà d'infant.[1]

Va començar a fer observacions astronòmiques a Raqqa (nord de Síria) l'any 877 i s'hi va dedicar tota la vida. Basant-se en l'Almagest, va fer observacions astronòmiques més precises que Ptolomeu, en un observatori privat que estava dotat dels més sofisticats instruments de l'època.[2] També sabem que va fer observacions astronòmiques a Antioquia l'any 901.

Al final de la seva vida es va traslladar a Bagdad i va morir a la fortalesa de Qasr al-Jass (100 km al nord de Bagdad), quan estava tornant a Raqqa.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva principal obra són unes taules astronòmiques (amb els seus cànons) titulat al-Zij al-Sabí, que va tenir molta influència durant tota l'edat mitjana (tant a Orient com a Occident, gràcies a la seva traducció al llatí per Plató de Tívoli a Barcelona), fins i tot en Copèrnic. Es conserva un manuscrit complet d'aquesta obra de 57 capítols (més les taules) a la Biblioteca de El Escorial. La gran especialització dels seus instruments, li van permetre millorar molts dels paràmetres calculats per Ptolomeu.

Altres obres d'ell són:

  1. Sobre les indicacions astrològiques de les conjuncions i els eclipsis
  2. Un comentari del Tetrabiblos de Ptolomeu
  3. Sumari dels principis per establir els sinus, sobre trigonometria i millorant els càlculs dels sinus existents fins aleshores.

Ibn an-Nadim menciona en el seu Kitab al-Fihrist altres dues obres d'Al-Battaní, però possiblement siguin capítols del al-Zij editats separadament.

Nicolau Copèrnic, en el seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) expressa els seus deutes amb els treballs d'Azarquiel i Al-Battani,[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Angelo, pàgina 78.
  2. van Dalen, pàgina 103.
  3. van Dalen, pàgina 105.
  4. (anglès) A. Zahoor, AbuIshaq Ibrahim ibn Yahyà al-Zarqalí (Arzachel) (1028 - 1087 C.E.)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]