Al-Battaní
 Imatge moderna d'Al-Battaní amb un astrolabi  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 858 Harran |
| Mort | 930 (71/72 anys) Samarra |
| Dades personals | |
| Residència | Raqqa |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | Astronomia, Matemàtiques |
| Influències | |
| Influències en | |
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí (àrab: أبو عبد اله محمد بن جابر بن سنان البتاني الحراني الصابئ, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Jābir b. Sinān al-Battānī al-Ḥarrānī aṣ-Ṣābiʾ), conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius (Haran, actual Turquia, ≈858 - Samarra, 929), fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs. Va viure sempre a la ciutat de Raqqà (Síria) a la vora de l'Eufrates, i encara que era musulmà, podia tenir orígens sabeus.
Vida[modifica]
Probablement fill d'un fabricant d'instruments astronòmics anomenat Jàbir ibn Sinan al‐Harraní, la seva afició per l'astronomia començà d'infant.[1]
Va començar a fer observacions astronòmiques a Raqqà l'any 877 i s'hi va dedicar tota la vida. Basant-se en l'Almagest, va fer observacions astronòmiques més precises que Ptolemeu, en un observatori privat que estava dotat dels més sofisticats instruments de l'època.[2] També sabem que va fer observacions astronòmiques a Antioquia l'any 901.
Al final de la seva vida es va traslladar a Bagdad i va morir a la fortalesa de Qasr al-Jass (100 km al nord de Bagdad), quan estava tornant a Raqqà.[3]
Obra[modifica]
La seva principal obra són unes taules astronòmiques (amb els seus cànons) titulada Az-zij as-sabí, que va tenir molta influència durant tota l'edat mitjana (tant a Orient com a Occident, gràcies a la seva traducció al llatí per Plató de Tívoli a Barcelona), fins i tot en Copèrnic. Es conserva un manuscrit complet d'aquesta obra de 57 capítols (més les taules) a la Biblioteca de El Escorial. La gran especialització dels seus instruments, li van permetre millorar molts dels paràmetres calculats per Ptolemeu.
Altres obres d'ell són:
- Sobre les indicacions astrològiques de les conjuncions i els eclipsis
- Un comentari del Tetrabiblos de Ptolemeu
- Sumari dels principis per establir els sinus, sobre trigonometria i millorant els càlculs dels sinus existents fins aleshores.
Ibn an-Nadim menciona en el seu Kitab al-Fihrist altres dues obres d'al-Battaní, però possiblement siguin capítols de l'Az-zij editats separadament.
Nicolau Copèrnic, en el seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes) expressa els seus deutes amb els treballs d'Azarquiel i al-Battaní.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Angelo, pàgina 78.
- ↑ van Dalen, pàgina 103.
- ↑ van Dalen, pàgina 105.
- ↑ (anglès) A. Zahoor, AbuIshaq Ibrahim ibn Yahyà al-Zarqalí (Arzachel) (1028 - 1087 C.E.) Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- Abraham bar Hiyya, Forma de la Tierra, Barcelona, 1956
- Angelo, Joseph A. Encyclopedia of Space and Astronomy (en (anglès)). New York: Infobase Publishing, 2006, p. 78-79. ISBN 978-0-8160-5330-8.
- van Dalen, Benno. «Battānī: Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Jābir ibn Sinān al‐Battānī al‐Ḥarrānī al‐Ṣābiʾ». A: Hockey, Thomas. The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Nova York: Springer, 2007, p. 101-103. ISBN 978-0-387-30400-7.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Battaní» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Al-Battānī, Abū ‘Abd Allāh Muḥammad Ibn Jābir Ibn Sinān Al-Raqqī Al-Ḥarrānī Al-Ṣābi’. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 21 Agost 2013 <http://www.encyclopedia.com>.