Al-Fath
(ar) سورة الفتح  | |
|---|---|
_a.jpg) | |
| Tipus | sura |
| Llengua | àrab alcorànic |
| Sèrie | |
| Part de | Alcorà |
Al-Fath (àrab: ٱلْفَتْح, Al-fatḥ) o La conquesta[1] és la 48a sura de l'Alcorà, amb vint-i-nou aleies o versos. Es considera una sura medinesa, és a dir, revelada a Medina.
Origen del nom
[modifica]Tot i que els títols de les sures no formen part stricto sensu del text alcorànic, la tradició musulmana ha donat a aquesta sura el nom de La conquesta,[2] en referència al contingut la primera aleia: «Nós t'hem obert el camí clar de la victòria, de la conquesta [profeta]».[3]
- Text de la sura en un Alcorà de 1874
Història
[modifica]Fins ara, no existeixen fonts ni documents històrics que ens permetin determinar l'ordre cronològic de les sures de l'Alcorà.
Tanmateix, segons una cronologia musulmana atribuïda a Jàfar as-Sàdiq, i àmpliament difosa el 1924 sota l'autoritat d'al-Azhar, aquesta sura seria la 111a, revelada durant el període de Medina, és a dir, durant la segona part de la vida de Mahoma, després de l'Hègira.
Al segle xix la investigació acadèmica, liderada per Theodor Nöldeke, va revisar la cronologia tradicional i proposa que la sura seria la 108a.[4]
Hi ha discrepàncies en relació amb el moment de revelació entre els autors, sobretot per la influència de la visió tradicional de la cronologia alcorànica. El mètode tradicional es basa en l'estudi del hadits o narracions posteriors sobre la vida del profeta Mahoma, però també en una la interpretació d'elements al·lusius. En aquest sentit, els primers versos s'han llegit en relació amb la conquesta de la Meca, però segons Neuenkirchen aquesta lectura és «lluny de ser l'única possible i l'única satisfactòria». Segons Neuenkirchen, la sura conté interpolacions fetes durant el seu procés compositiu. Això és particularment cert en el cas de l'última aleia, la vint-i-novena, una de les quatre úniques mencions explícites de Mahoma pel seu nom o per un sobrenom.[5]
Interpretacions
[modifica]
El-Badawi assenyala que aquesta sura permet la classificació de grups de persones, des de creients fins a no creients, en funció del seu servei militar i lleialtat.
Aquests versos han estat interpretats per comentaristes i traductors musulmans que els van utilitzar com a referència a una victòria militar de Mahoma. Blachère afegeix així, a la seva traducció, la paraula Profetes! entre parèntesis. Però sorgeix la pregunta sobre la identitat d'aquest destinatari.
Així, tot i que s'accepta comunament que això evoca una victòria, l'equivalent etíop de fath permet llegir aquest versicle com una invocació escatològica. Això correspon al context del versicle següent. Per tant, el versicle 3 es pot llegir com un poderós suport de Déu en el Judici.
Per a Dye, la composició dels dos primers versos d'aquesta sura és curiosa, la parla alternant entre diferents persones.
Referències
[modifica]- ↑ Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 757-763. ISBN 84-8256-958-9.
- ↑ «Le Coran/Sourate 48: La victoire éclatante (Al-Fath) - Bibliowiki» (en anglès). biblio.wiki. [Consulta: 5 juliol 2018].
- ↑ Alcorà 48:1 (traduït per Míkel de Epalza).
- ↑ «Chronologie de la Révélation» (en francès).
- ↑ Neuenkirchen, 2019, p. 1511 i següents.
Bibliografia
[modifica]- Neuenkirchen, P. «Sourate 48». A: Le Coran des historiens (en francès). 2b. éditions du Cerf, 2019, p. 1511 i següents.