Al-Isfahaní

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abalfat d'Isfahan, de nom complet Abu-l-Fat·h Mahmud ibn Muhàmmad ibn Qàssim ibn Fadl al-Isfahaní —en persa أبو الفتح محمود ابن محمد ابن قاسم ابن فضل الاسفهاني—, llatinitzat com Abalphatus Asphahanensis, va ser un matemàtic persa del segle XI, probablement nascut a Isfahan.

Res se sap de la seva vida, però es coneix una traducció seva del tractat sobre les seccions còniques d'Apol·loni de Perge, que després va ser traduït al llatí el 1661 per Giovanni Alfonso Borelli i Abraham Ecchellensis.[1] Aquesta traducció inclou els llibres 5è, 6è i 7è del text original d'Apol·loni que estan definitivament perduts.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Enllaç». Apollonii Pergaei, Conicorum Lib. V. VI. VII. Paraphraste Abalphato Asphahanensi. Typographia Iosephi Cocchini. Florència, 1661.
  2. «Enllaç».Weiss, Charles (ed.). Biographie universelle, ou Dictionnaire historique contenant la nécrologie des hommes célèbres de tous les pays. Furne. Paris, 1841. Pàgina 4.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «Enllaç». Karamati, Younes; Gholami, Rahim. Abū al-Fatḥ al-Iṣfahānī. Encyclopaedia Islamica. Editors: Wilferd Madelung i Farhad Daftary. Brill Online, 2012. Consultat el 14 de setembre de 2012