Al-Karmil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAl-Karmil
خربة الكرمل
Al-Karmil0240.JPG

Localització
 31° 25′ 25″ N, 35° 07′ 59″ E / 31.423663888889°N,35.133158333333°E / 31.423663888889; 35.133158333333
País Cisjordània Flag of Palestine.svg
Vila
Graella palestina 162/092
Població
Total 4.940  (2016)
Geografia
Altitud 822 m
Organització política
Governació Hebron
Modifica les dades a Wikidata

al-Karmil —en àrab خربة الكرمل — és una vila palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada 12 kilòmetres al sud d'Hebron, l'Àrea A sota control total palestí.[1] Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 4.940 habitants el 2016.[2] Les instal·lacions d'atenció primària de salut del poble són designades pel Ministeri de Salut com a nivell 2.[3]

Història[modifica]

Hi ha tres referències a al-Karmil en la Bíblia. "Carmel" és mencionada com a ciutat del Regne de Judà, també com el lloc on Saül erigí un monument després de l'expedició contra els Amalek i on residia Nabal el carmelita.[4][5][6][7]

A l'era de l'Imperi bizantí al voltant del segle VI o VII, s'hi va construir una església, al costat oest de les restes. Al segle XIX, es va descriure que tenia tres espitlleres de casamata al costat est.[8][9][10] Es van descobrir esbossos d'altres dues esglésies a l'immediat nord i sud.[11]

Al-Muqaddasi la descriu en 985 com "un poble en els límits més llargs del territori d'Hebron, al Jund Filastin. Aquest és el Carmel esmentat a Josuè xv.55."[12] Era esmenada en fonts croades de 1172/3,[13][14] com el lloc on el rei Amalric I de Jerusalem va reunir el seu exèrcit.[10]

En 1838 Edward Robinson va assenyalar-hi les restes d'una antiga torre i una antiga església.[15] L'explorador francès Victor Guérin va visitar el lloc el 1863, i va assenyalar les restes d'una antiga església.[16]

En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund hi va trobar nombroses ruïnes i un dipòsit ple d'aigua. També s'hi trobaren restes d'un castell, potser de l'època de les Croades, i una església.[17] El SWP també va descobrir restes d'uan antiga carretera de Jerusalem a Al-Karmil.[18]

La població de la vila era de 146 habitants el 1961.[19] En un cens realitzat per Israel després d'haver ocupat Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies es va informar que el poble tenia 76 residents a 17 llars.[20]

El lloc conté un antic embassament, el Birket Al-Karmel, que s'ha transformat en una gran àrea de recreació, amb una piscina. Gideon Levy escriu:

« Les terrasses, el paisatgisme decoratiu, les pedres d'Hebron, els banys i una font que s'agafa de la roca al costat de la piscina, fan d'aquest un dels llocs més espectaculars a l'aire lliure a Cisjordània.[1] »

Dues vegades, el 2015, els turistes colonitzadors sota la guàrdia de Forces de Defensa d'Israel, van fer incursions al parc, després que l'exèrcit va obligar als nens locals a sortir de la piscina i els va deixar un racó mentre els colons gaudien de la piscina i del lloc.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gideon Levy and Alex Levac, 'Bitter waters: Settlers invade ancient pool under Palestinian control,' Haaretz 12 juny 2015
  2. 2007-2016 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
  3. West Bank Health care
  4. Joshua ch xv verse 55, 1 Samuel ch xv verse 12 and 1 Samuel ch xxv
  5. Nabal and Abigail
  6. Calmet's Dictionary of the Holy Bible, 1832. p 280
  7. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 312
  8. Rey, 1871, pp. 102-104
  9. Mader, 1918, pp. 177-185
  10. 10,0 10,1 Pringle, 1997, p. 61
  11. Doron Bar, 'The Christianisation of Rural Palestine during_Late Antiquity,' Journal of Ecclesiastical History, Vol. 54, No. 3 juliol 2003 pp.401-421 p.413.
  12. Le Strange, 1890, pp. 487-8
  13. Guérin, 1869, p. 170
  14. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 372
  15. Robinson and Smith, 1841, vol 2, pp. 196-197
  16. Guérin, 1869, pp. 166-170
  17. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pp. 372-4
  18. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 317
  19. Govern de Jordan, Departament d’Estadística, 1964, p. 23
  20. Israel Central Bureau of Statistics. «The 1967 Census of the West Bank and Gaza Strip: A Digitized Version». Levy Economics Institute of Bard College, 2011–2012, 1967–1970.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]