Al-Khader

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAl-Khader
الخضر
Solomon's pools.jpg

Localització
 31° 41′ 34″ N, 35° 09′ 59″ E / 31.692741666667°N,35.166441666667°E / 31.692741666667; 35.166441666667
País Cisjordània Palestina
Municipi
Graella palestina 162/124
Població
Total 12.301  (2016)
• Densitat 618,14 hab/km²
Geografia
Superfície 19,9 km²
Organització política
Governació Betlem
Modifica les dades a Wikidata

Al-Khader, també al-Khadr —en àrab الخضر, al-Ḫadr— és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat 5 kilòmetres a l’oest de Betlem. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia una població de 12.301 habitants en 2016.[1] L'àrea al voltant d'al-Khader és assenyalada amb vinyes, oliveres i figueres.[2]

La part més antiga d'al-Khader es troba en un turó en forma de muntanya que s'enfronta a una cresta empinada cap al sud i zones obertes al nord, a les terres altes centrals de Cisjordània.[3] Limita amb el camp de refugiats de Dheisheh a l'est, la vila d'Artas més a l'est, Beit Jala al nord-est, al-Walaja i l'assentament israelià de Har Gilo al nord, Battir i Husan al nord-oest, Nahalin i l'assentament de Beitar Illit a l'oest, l'assentament de Neve Daniel al sud-est, i l'assentament d'Elazar al sud.

Govern[modifica]

Al-Khader és governat per un consell municipal de 13 membres inclòs l'alcalde. A les eleccions municipals de 2005 la llista Reforma afiliada a Hamàs fou la més votada amb 5 escons, mentre que la de Falasteen al-Ghan (propera a Fatah) en va treure quatre. Dies llistes independents — Al-Aqsa i Abnaa al-Balad — en van obtenir dos escons cadascuna.[4]

Història[modifica]

El lloc d'al-Khader fou habitat per primer cop pels canaanites. En 1953 hi foren descobertes cinc puntes de sagetas de javelines del segle XI aC, amb inscripcions canaanites. La traducció era "dard d'Abd Labi't".[5]

Al-Khader rep el seu nom per Sant Jordi qui en la cultura àrab és conegut com "al-Khidr." Segons la tradició local, Sant Jordi va ser tancat a la localitat d'Al-Khader on hi ha l'actual monestir de Sant Jordi. Les cadenes que el sostenien eren relíquies que es deia que tenien poder curatiu.[6] Aquesta tradició de la presó de Sant Jordi va ser datada com a màxim el segle XV. El 1442 el Monestir de Sant Jordi va ser esmentat pel viatger occidental John Poloner, situat a un turó proper a Betlem.[3]

Època otomana[modifica]

Durant el domini otomà (1516-1917), al-Khader era part de la xeïcat político-administratu i nàhiya («subdistricte») de Bani Hasan, que va ser governat per la família Absiyeh d'al-Walaja. El 1838 els seus habitants van ser classificats com a musulmans pels erudits anglesos Edward Robinson i Eli Smith, part del districte de Beni Hasan, a l'oest de Jerusalem.[7][8] En 1863 Victor Guérin va trobar la vila «reduïda a dos centenars d'habitants, gairebé tots musulmans.» Va assenyalar també restes de construccions, amb pedres bastant grans, que creia datades d'una època anterior a la conquesta àrab.[9]

Socin va trobar una llista oficial de pobles otomans del 1870 en que el-chadr tenia una població de 122 en un total de 43 cases, encara que la població només hi incloïa els homes. També va assenyalar que el petit monestir grec era usat com a asil mental.[10][11]

En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la descrivia con una vila de grandària moderada amb una «església i un convent grecs.» Era envoltada de vinyes i oliveres i tombes tallades en roca al nord de la vila. Tenia una població mixta de musulmans i cristians ortodoxos grecs.[3] En 1896 la població d' El-chadr era estimada en 210 persones.[12]

Època del Mandat Britànic[modifica]

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, al-Khader tenia una població de 697 persones (694 musulmans i 3 cristians).[13] En el cens de 1931 la població era de 914, amb només tres cristians.[14]

En el cens de 1945, la vila tenia 1,130 habitants musulmans[15] i una àrea total de 20,100 dúnams. Formava part del districte de Jerusalem.[16] D'aquests, 5,700 dúnams eren plantacions i regadius, 5,889 dúnams eren per a cereals,[17] mentre 96 dúnams eren sòl edificat.[18]

Després de 1948[modifica]

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, al-Khader fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. Segons el cens israelià de 1967 tenia una població de 2.051 habitants.[19] En 1997 la PCBS registrà una població de 6.802 habitants dels quals 3.606 eren homes i 3.196 dones.[20] A diferència d'altres viles palestines els refugiats palestins i llurs descendents no tenen una població substancial a al-Khader, ja que el 1997 només suposaven el 5,2% de la població[21] En 2007 donava una població de 9.774 habitants.[21]

Des de la construcció de la barrera del Mur de Cisjordània al voltant d'Al-Khader, milers de terres de conreu s'han separat del poble, i els habitants no poden accedir-hi sense permís. L'any 2006, 50 vilatans van protestar contra el Mur omplint bosses de raïm i venent-les al llarg de Carretera 60. Els soldats i la policia israelians van intentar sufocar els manifestants i van provocar lesions i detencions de dos residents.[22]

A l'abril de 2015, els vilatans van bloquejar el treball dels colons per crear un camí de derivació per accedir a un assentament il·legal que, si es completava, alienaria uns altres 400 dúnams de terres del poble.[23]

Cultura[modifica]

Funeral a Al-Khader, febrer 2001
Vista exterior de l'estadi Al-Khader

Llocs religiosos[modifica]

El monestir ortodox de Sant Jordi i les piscines de Salomó són les principals atraccions turístiques d'al-Khader.[24] Cristians palestins fr Bethlehem, Beit Sahour i Beit Jala i musulmans d'al-Khader s'apleguen al monestir per celebrar la Diada de Sant Jordi a començaments de maig. Les piscines de Salomó, anomenades pel desè soldà otomà Solimà el Magnífic, van ser construïdes pels romans sota Herodes el Gran per proporcionar aigua a l'aqüeducte construït per subministrar aigua a Betlem i Jerusalem, on va acabar sota la Mesquita d'Al-Aqsa.[25] La principal i més antiga mesquita d'Al-Khader és la mesquita al-Hamadiyya. Segons l'International Middle East Media Center, en 2007 fou cremada per colons israelians. La mesquita tenia uns 700 anys i fou restautada pel Ministeri de Turisme de l'Autoritat Nacional Palestina.[26]

Festivals culturals[modifica]

Al-Khader també és conegut a la zona pels seus préssecs, raïms i pomes. Alberga cada any el seu Festival Anual del raïm. El festival va ser iniciat pel municipi d'al-Khader per promocionar el principal producte agrícola de la ciutat, el raïm. En el festival es fan exposicions de brodats i teixits de punt, una mostra del patrimoni local de molins, trituradores i eines de collita i una exposició de productes de raïm casolans com dibs (melasses elaborades amb raïm).[27] L'estadi Al-Khader, situat al municipi, té capacitat per a 6.000 espectadors.

Referències[modifica]

  1. Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016
  2. Al-Khader Old Core. The Centre for Cultural Heritage Preservation.
  3. 3,0 3,1 3,2 Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 26
  4. Local Elections (Round Three)- Successful lists by local authority and No. of votes obtained Central Elections Commission - Palestine, p.9.
  5. Drews, Robert. (1993). The End of the Bronze Age: Changes in Warfare and the Catastrophe Ca. 1200 BC Princeton University Press, p.189. ISBN 0-691-02591-6
  6. Sennott, Charles M. (2001). The Body and the Blood: The Holy Land's Christians at the Turn of a New Millennium : a Reporter's Journey PublicAffairs, p.397. ISBN 1-891620-95-9
  7. Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. 325
  8. Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 123
  9. Guérin, 1869, pp. 310-312
  10. Socin, 1879, p. 149
  11. Hartmann, 1883, p. 148
  12. Schick, 1896, p. 125
  13. Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Bethlehem, p. 18
  14. Mills, 1932, p. 36
  15. Govern de Palestina, Departament d’Estadística, 1945, p. 25
  16. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 57
  17. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 103
  18. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 153
  19. Perlmann, Joel. «The 1967 Census of the West Bank and Gaza Strip: A Digitized Version», novembre 2011 – February 2012.
  20. Palestinian Population by Locality, Sex and Age Groups in Years Arxivat 2012-01-11 at the Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS).
  21. 21,0 21,1 Palestinian Population by Locality and Refugee Status Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS).
  22. Palestinians, Israelis and Internationals `armed` with grapes arrested and beaten near Bethlehem International Solidarity Movement. 2006-08-10.
  23. 'Land threatened by settler outpost near Bethlehem,' Ma'an News Agency 11 April 2015.
  24. al-Khader Centre of Cultural Heritage of Preservation.
  25. Solomon's Pools Bethlehem Homepage, Geocities. Archived 2009-10-24.
  26. Mosque near Bethlehem burned down by Israeli settlers Bannoura, Said, International Middle East Media Center. 2008-01-02. Arxivat 6-1-2008 at the Wayback Machine.
  27. The Grape Festival Centre of Cultural Heritage of Preservation.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]