Al-Kindí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per altres personatges amb la mateix nisba, vegeu al-Kindí (desambiguació)
Infotaula de personaAL-Kindí

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) الكندي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 801 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Kufa Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 873 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAbú-Júsuf ibn Ishák Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslàmica
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilosofia, Medicina, Astronomia, Matemàtiques
OrganitzacióCasa de la saviesa (Bagdad)
AlumnesAbu-Màixar al-Balkhí, Abu-Zayd al-Balkhí i Ahmad ibn al-Tayyib al-Sarakhsi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Aristòtil i Filosofia grega
Obra
Obres destacables

Goodreads character: 995867

Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí —en àrab أبو يوسف يعقوب بن إسحاق الصبّاح الكندي, Abu Yūsuf Yaʻqūb ibn ʼIsḥāq aṣ-Ṣabbāḥ al-Kindī— (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873) va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.

Vida[modifica]

Poques dades es coneixen de la seva vida. Va néixer, probablement, a Basra quan el seu pare era governador de Kufa. Era membre de la tribu Kinda, que havia estat molt influent a Aràbia en els segles anteriors. Es va traslladar a Bagdad, on va rebre la seva educació juvenil.[1]

Sota el califa abbàssida al-Mamun va obtenir les seves primeres posicions importants en el món acadèmic bagdadí. Però va ser sota el seu successor, al-Mútassim, que va desenvolupar la major part de la seva obra. Va treballar a la Casa de la saviesa, on va tenir certs enfrontaments amb els germans Banu Musa.

Pensament[modifica]

Home profundament religiós, va ser un dels primers que van fer traduir a l'àrab l'obra d'Aristòtil, de qui va rebre una profunda influència a l'hora de formular la seva pròpia obra filosòfica. Els seus treballs van tenir posteriorment gran impacte en el pensament d'Averrois. Va elaborar una teoria de les categories.

A la seva influència aristotèlica s'unia un profund coneixement de les matemàtiques, la medicina, la geometria i d'altres disciplines científiques, com l'astronomia/astrologia. Això, unit a la seva defensa del lliure albir entre els seus coetanis el va dur a considerar la necessitat de crear una doctrina filosòfica capaç d'agrupar els diferents coneixements humans.

Obres[modifica]

Les seves obres principals són el tractat Sobre l'enteniment i Sobre la filosofia primera.[2] A la primera afirma que l'enteniment és la causa del coneixement, que es divideix en tres tipus: coneixement potencial (facultat de cada persona), coneixement adquirit mitjançant l'aprenentatge i coneixement actualitzat o aplicat en un moment concret. Al segon tractat defensa la contingència del món, ja que està creat del no-res, i la seva creació voluntària per part de Déu, que és qui aporta unitat a tot el que existeix.

Referències[modifica]

  1. Adamson, pàgina 4.
  2. Volpi, F. Enciclopedia de obras de la filosofía. Herder. ISBN 978-84-254-2924-8. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]