Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAl-Múndhir ibn Imri-l-Qays
Khosrow I Anushirvan and Al-Mundhir III ibn al-Nu'man.png
Biografia
Naixement segle V (Gregorià)
Hira
Mort 554 (Gregorià)
  Rei 

Activitat
Ocupació Sobirà
Altres
Títol Rei
Fills Amr (III) ibn Hind
Pares Imru-l-Qays ibn an-NumanMa-as-Samà
Modifica les dades a Wikidata

Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays fou rei làkhmida d'Aràbia, vassall sassànida, el més important de la dinastia. Va succeir al seu pare Imru-l-Qays ibn an-Numan vers el 514. La seva mare era Maria bint Awf bin Geshem. Ja abans de pujar al tron va fer una incursió a Palestina i l'Aràbia romana (509) fent gran nombre de presoners. Les seves incursions van anar entre l'Eufrates a l'est, Egipte a l'oest i Nedjd al sud

A l'inici del seu regnat la potència dels perses sassànides es va refermar a Aràbia. El 516 va lluitar contra el rei himiaria Maadi Karb al Nedjd. El 519 es va iniciar la guerra entre perses i grecs i en aquestos anys fou el principal dirigent de les incursions de frontera a territori bizantí, i en una de les incursions va fer presoners als alts comandants bizantins Timostrat i Joan. El 520 va rebre una ambaixada himiarita del rei Yusuf Dhu Nuwas i una de l'emperador bizantí Justí que volia obtenir la pau.[1] El 523 hauria estat substituït pel kindita al-Hàrith ibn Amr al-Kindí però va recuperar el poder vers el 527 (i va matar al rei kindita el 528), i va estar sovint en guerra contra aquestos sobirans que tenien el suport dels himiarites. El 528 va fer una incursió a Síria obtenint molt de botí i l'any següent va renovar els atacs a la zona del riu Khabur, a la frontera, marxant després contra Arzona i Nisibin, que va saquejar, seguint fins a Apamea i Calcedònia, però sense poder ocupar Antioquia de l'Orontes, ja que els bizantins, ara sota l'empreador Justinià I, hi van enviar un fort exèrcit per defensar-la, però si que va obtenir molt de botí i va fer presoneres a 400 monges que va cremar en honor a la deessa d'al-Uzza. Cosroes I Anushirwan, el Just, va pujar al tron sassànida el 531 i li va encarregar el control de la zona d'influència persa a Aràbia i fou l'executor principal de la campanya persa d'aquest any que va acabar amb la victòria persa a Cal·línic (Callinicum) a l'Eufrates. Vers el 539 va iniciar un conflicte amb els gassànida al-Harith V ibn Jabalah que va portar a la guerra perso-bizantina del 539-544. Vers el 540 va enviar una ambaixada al rei Abraha que havia agafat el poder al Iemen i Aràbia del sud. Després del 544 encara va seguir la lluita periòdicament contra els gassànides fins que va morir en combat contra al-Harith V el juny del 554, prop de Kinnasrin.

El va succeir el seu fill Amr III ibn Hind "Múdrit-al-Hijara" (554-569)

Notes[modifica]

  1. aquesta ambaixada estava dirigida per Abraham fill d'Eufrasi i pare del historiador Nonnós, i per Simeó de Beth Arsham; després se'ls va unir Sergi de Rasafa que portava els regals pel rei làkhmida

Referència[modifica]

Enciclopèdia de l'Islam, V, 637