Al-Muàddham Turan-Xah

Al-Muàddham Turan-Xah

Biografia
Naixement	dècada del 1130 (<1136)
Mort	27 juny 1180 (40/50 anys) Alexandria
Sepultura	Damasc
Emir
1179 – 27 juny 1180
Emir
1178 – 1179 ← Shams al-Din Muhammad ibn al-Muqaddam (en) – Farrukh Xah →
Emir de Damasc
1176 – 1179
Emir
1174 – 1176 – Sayf-al-Islam Tughtaguín →
Dades personals
Grup ètnic	Turcs
Religió	Sunnisme
Activitat
Ocupació	comandant militar, governant
Família
Família	Dinastia aiúbida
Pares	Najm-ad-Din Ayyub   i Sitt-al-Mulk Khàtun
Germans	Saladí al-Àdil I Rabia Khàtun Sayf-al-Islam Tughtaguín Sitt-aix-Xam Xahanxah ibn Ayyub

Al-Muàddham Turan-Xah (dècada del 1130 (<1136) - Alexandria, 27 de juny de 1180) nom amb que era conegut Al-Màlik al-Muàddham Xams-ad-Din Turan-Xah ibn Najm-ad-Din Ayyub, o Turan-Xah, fou emir aiúbida del Iemen i governador de Damasc. Era fill de Najm-ad-Din Ayyub i germà de Saladí.

Arribada a Egipte

Saladí era visir del califa fatimita al-Adid. El 1171, Nur al-Din Zengi, el sultà zengita de Síria, va permetre a Turanshah viatjar a Egipte per reunir-se amb el seu germà, en un moment de creixents tensions entre Nur al-Din i Saladí. Nur al-Din va donar poder a Turanshah per supervisar Saladí, amb l'esperança de provocar dissensions entre els germans. Tanmateix, aquest intent va fracassar, ja que Turanshah va rebre immediatament una immensa quantitat de terra de Saladí, que estava en procés de reconstruir l'estructura de poder de l'estat fatimita al seu voltant i els seus familiars. L'iqta' o "feu" donat a Turanshah comprenia les principals ciutats de Qus i Assuan a l'Alt Egipte, així com el port d'Aidab al Mar Roig. Turanshah va ser la principal força darrere de la supressió d'una revolta organitzada el 1169 per les guarnicions negres africanes de l'exèrcit fatimita. Turanshah va intentar reestructurar l'exèrcit egipci de manera que els seus alts càrrecs estiguessin compostos només per kurds ètnics.

Turanshah va desenvolupar una estreta relació amb la poeta cortesana Umara al-Yamani, que havia estat un personatge de poder en la política fatimita abans de l'ascens de Saladí al visirat el 1169. L'11 de setembre de 1171, va morir l'últim califa fatimita al-Adid i la dinastia aiúbida va obtenir el control oficial d'Egipte. Després de la mort del califa van sorgir diverses acusacions d'assassinat contra Turanshah. Segons un eunuc al servei de la vídua d'al-Adid, al-Adid va morir després de sentir que Turanshah era al palau buscant-lo. En una altra versió, es diu que Turanshah va matar el mateix al-Adid després que aquest es negués a revelar la ubicació dels tresors estatals que estaven amagats al palau. Després de la mort del califa, Turanshah es va establir al Caire, en un barri anteriorment ocupat per emirs fatimites.

Saladí va enviar al-Muàddham Turan-Xah al Iemen el 1173 amb una missió principal: dominar Zabid on l'imam Abd-an-Nabí ibn Mahdí havia estès el seu poder per bona part del Iemen, i restablir les doctrines sunnites i la khutba en nom del califa abbàssida. Turan-Xah va arribar amb forces considerables i va entrar fàcilment a Zabid. Abd-an-Nabí fou mort segons uns i empresonat fins que va morir segons altres. Tot seguit es va dirigir a Djenedj, Taizz i Aden. Va ocupar Takar i va anar cap a la regió del Mikhlaf, i es va acostar al Dawran. En la batalla contra les tribus del Djenb aquestes foren derrotades i van haver de demanar la pau. La fortalesa de Dawran fou ocupada per Turan-Xah que llavors va seguir com a Dhimar (Dhemar) que igualment va ocupar i va tenir Sanaa, la capital del hamdanita Ali ibn Sultan Hatim, als seus peus; hagués entrat a aquesta ciutat quan les tribus del Djenb es van revoltar altre cop i va haver d'anar a combatre-les. L'aiúbida va obtenir una nova victòria amb fortes pèrdues humanes i materials pels enemics que foren perseguits cap a Hazzan.

Turan-Xah va acampar llavors a la rodalia de Sanaa i els notables locals el van anar a rebre i a rendir homenatge i va entrar a la ciutat. Ali ibn Sultan Hatim havia ordenat destruir totes les antiguitats importants de Sanaa i s'havia retirat a Biraix mentre el seu germà Bishr ibn Sultan Hatim es va establir a Azzan. Turan-Xah va anar llavors cap a l'oest i va sotmetre les tribus del Djebel Bura, i va saquejar nombrosos pobles en el seu camí. Després es va dirigir altre cop a Zabid i d'allí a Djened i al Djabal Sabir, i va ocupar per capitulació la fortalesa de Sabir i per conquesta Daknr, Shirnaf i Azzan. Després va seguir en direcció a Maafir, i pel camí va conquerir Yuimeya, Munif i Semdan, i va arribar a Dumluwa on es trobava l'eunuc Djawhar al-Muazzam amb el seu pupil el príncep zuràyida Imran ibn Muhàmmad ibn Saba. En aquesta ciutat fou rebutjat per Djawhar i llavors es va dirigir cap a Djubla i després altres cop a Zabid.

En aquestes operacions havien passat quasi dos anys. Llavors Turan-Xah fou cridat pel seu germà Saladí per retornar a Egipte. Abans de sortir va fer executar tres fills de l'imam Abd-an-Nabí ibn Mahdí que tenia presoners i a Yazir ibn Bilal al-Jarir, antic governador zuràyida d'Aden que el 1173 havia pogut fugir de la ciutat quan hi va entrar Turan-Xah, i després d'estar un temps a Dumluwa, es va amagar a al-Udayna però fou traït i entregat al sultà. Yazir ibn Bilal fou esquarterat juntament amb un esclau seu de nom Miftah 1175. Turan-Xah va sortir de Sanaa, i va deixar al Iemen un governador principal a Zabid amb control sobre tota la costa nord-oest, i altres governadors a Aden, Takar, Taizz i Djubla. Es va emportar el seu tresor obtingut dels impostos i els saquejos, però en arribar al fortí d'Aixyah fou atacat per una banda de bandits i el va perdre. En arribar a Egipte el seu germà el va nomenar governador de Damasc en nom seu (1176) però va abandonar el càrrec al cap d'un temps (vers 1177) i va retornar al Caire on va morir (probablement el 1178 en tot cas abans de 1181), i fou enterrat a Damasc. Fins a la seva mort fou considerat emir del Iemen i l'esclau Khatalba, que hi va governar, hi fou enviat com a delegat.

Bibliografia

• Lev, Yaacov (1999). Saladin in Egypt. Leiden, Boston, Köln: Brill. ISBN 90-04-11221-9.
• Sobernheim, M. «Baalbek». A: Martijn Theodoor Houtsma. E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913–1936, Volume I: A–Bābā Beg. Leiden: BRILL, 1987, p. 543–544. ISBN 90-04-08265-4. 
• Strothmann, R. «Turanshah». A: Martijn Theodoor Houtsma. E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913–1936, Volume VIII: Ṭa'if–Zūrkhāna. Leiden: BRILL, 1987, p. 884–885. ISBN 90-04-08265-4.