Al-Qaida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAl-Qaida
القاعدة
Flag of al-Qaeda in Iraq.svg
Flag of al-Qaeda in Iraq.svg
Disseny: lluna plena; inscripció en àrab de la Xahada
Format: Bandera d'Al-Qaida a l'Iraq[1]
Dades base
Tipus entitat Organització armada
Propòsit Eliminar la influència estrangera en els països musulmans, eradicar els acusats d'"infidels" i restablir el califat (reunir tots els musulmans sota un mateix govern regit en forma estricta per la llei islàmica).
Història
Estatus legal Considerada com a organització terrorista estrangera pel Departament d'Estat dels Estats Units
Considerada com a organització terrorista per la Unió Europea
Fundació 11 d'agost de 1988 a Peshawar
Fundadors Ossama bin Laden
Dissolució En actiu
Activitat
Zona on actua Opera arreu del món
Membres 500-1.000 operatius[2]
Organització i govern
Líder Ayman al-Zawahirí
Societat matriu ISIL, Al-Qaida del Magrib Islàmic
Modifica dades a Wikidata

Al-Qaida o al-Qaeda (en àrab القاعدةal-Qāʿida, literalment “la Base”, també traduïble per “el Fonament” o “el Mètode”) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial. Els seus fundadors van ser el xeic Abdul·là Iússuf Azzam i el seu alumne,Ossama bin Laden, un milionari d'origen saudita. L'ONU, l'OTAN, la Unió Europea, els EUA i molts altres països la consideren com una organització terrorista.

Segons les conclusions dels informes elaborats per l'administració dels EUA arran dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, els seus orígens remunten als anys 80 com una escissió de Màktab al-Khadamat (MAK), fundada el 1980 amb la finalitat d'expandir el moviment de resistència contra les forces soviètiques a l'Afganistan en un moviment panislàmic.

Els seus membres més prominents són seguidors del salafisme. Per bé que Bin Laden fou reconegut sovint com a líder del grup, l'egipci Ayman al-Zawahirí ha tingut una forta influència pel que fa a la teoria i la praxi. Les operacions d'al-Qaida no estan centralitzades, i diverses cèl·lules independents i col·laboratives poden existir en diversos països, unides per una mateixa causa. La grandària real i la influència d'al-Qaida no estan clares: per a alguns no passa de ser una xarxa global d'influència i militants, responsable d'accions terroristes massives.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

El nom ve del substantiu àrab ʾida, que significa 'fonament, base' i que també pot referir-se a una base militar. al- és la forma de l'article definit àrab. Seria, per tant, la base o el fonament '[3]

El polític britànic Robin Cook va assenyalar que el nom indicaria la base de dades, ja que Bin Laden gestionava les operacions financeres en un fitxer informàtic anomenat al Qaida (literalment 'la base [de dades]'). Des de llavors, molts combatents membres dels mujaidins es van anar associant a la xarxa Al-Qaida.[4]

Bin Laden va explicar l'origen del nom en una entrevista amb el periodista d'Al-Jazira Tayseer Alouni l'octubre de 2001.

« The name 'al-Qaeda' was established a long time ago by mere chance. The late Abu Ubaidah al-Banshiri established the training camps for our mujahedeen against Russia's terrorism. We used to call the training camp al-Qaeda. The name stayed. »
« El nom de 'Al-Qaida' es va establir fa temps per simple casualitat. El difunt Abú Ubaidà al-Banxiri va establir camps d'entrenament per als nostres mujaidins contra el terrorisme de Rússia. Solíem anomenar als camps d'entrenament al-Qaida. El nom s'ha conservat.[5] »

Ortografia i pronúncia[modifica | modifica el codi]

En les transcripcions de l'alfabet àrab a les diverses llengües amb alfabet llatí, es poden observar diverses variants (Al-Qaeda, Al-Qaida o fins i tot Al Kaida). La raó d'aquestes variants no és altra que la dificultat de transcriure correctament els sons de les lletres àrabs ʿayn i qāf, sobretot la primera, atès que ni en anglès ni en català, per posar dos exemples, existeix una lletra amb un so equivalent. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s'inclina per la transcripció Al-Qaida, perquè es considera que està més a prop de l'àrab. L'accent tònic recau, en ambdós casos, damunt la síl·laba Qai o Qae, per la qual cosa oralment les grafies Qaida / Qaeda no es diferencien gaire.[6]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Ossama bin Laden, fundador i líder d'al-Qaida fins a la seva mort el 2 de maig de 2011.

L'erudit islàmic palestí i membre dels Germans Musulmans Abdal·là Azzam va fer campanya des de principis del decenni de 1980 des de Pakistan amb suport financer i personal a la lluita dels mujahidins en contra de l'ocupació soviètica de l'Afganistan, i també va proporcionar una base ideològica per al gihad a l'Afganistan. El 1983 va aparèixer a la revista kuwaitiana al-Mudxtama una fàtua d'ell, en què declarava el seu suport a la lluita com un deure de tot musulmà. Aquest és també el tema del seu escrit publicat el 1984 i titulat "La defensa de la terra dels musulmans és l'obligació personal més important (Ad-difāʿ ʿan arāḍī al-muslimīn ahamm furūḍ al-aʿyān).[7]

Alhora, un nombre cada vegada més gran de mujahidins àrabs es va unir a la gihad en contra del règim afganès marxista, un fet facilitat per organitzacions musulmanes internacionals, en particular la Màktab al-Khidamat,[8] que va ser finançada pel govern d'Aràbia Saudita, així com pels musulmans individuals (en particular, els homes de negocis saudites que van ser abordats per Bin Laden). En conjunt, aquestes fonts van donar uns $ 600 milions a l'any per al gihad.[9]

El 1984, la Màktab al-Khidamat (MAK), o "Oficina de Serveis", una organització musulmana fundada per recaptar i canalitzar fons i reclutar mujahidins estrangers per a la guerra contra els soviètics a l'Afganistan, va ser establerta a Peshawar, Pakistan, per Bin Laden i Abdal·là Iússuf Azzam. La MAK organitzà cases refugi a Peshawar, prop de la frontera afganesa, i va reunir els subministraments per a la construcció de camps d'entrenament paramilitars per preparar reclutes estrangers per al front de la guerra afganesa. Bin Laden va esdevenir un "finançador important" dels mujahidins, gastant els seus propis diners i usant les seves connexions amb "la família reial saudita i els petro-milionaris del Golf" per influir en l'opinió pública sobre la guerra i recaptar fons addicionals.[10]

Des de 1986, el MAK va començar a establir una xarxa d'oficines de reclutament als EUA, el centre de les quals va ser la Centre de Refugiats d'Al Kifah a la Mesquita Farouq, situada a l'Atlantic Avenue de Brooklyn. Entre les figures destacades en el centre de Brooklyn hi havia el "doble agent" Ali Mohamed, a qui l'agent especial de l'FBI Jack Cloonan anomena "primer entrenador de bin Laden"[11] i el "Xeic Cec" Omar Abdel-Rahman, un reclutador principal de mujahidins a l'Afganistan. Al-Qaida es va desenvolupar des del MAK.

Azzam i Bin Laden van començar a establir campaments a l'Afganistan en 1987.[12]

El suport financer del govern dels EUA per als militants islàmics afganesos va ser substancial. L'ajuda a Gulbuddin Hekmatyar, un líder afganès mujahideen, fundador i líder de la Hezb-i Islami, facció militant radical islàmica, només va arribar "segons les estimacions més conservadores" a 600 milions de dòlars. Més tard, a principis de 1990, després dels EUA li haguessin retirat el seu suport, Hekmatyar "va treballar estretament" amb Bin Laden.[13] A més de rebre centenars de milions de dòlars en ajuda nord-americana, Hekmatyar era el destinatari de la major part de l'ajuda saudita.[14] Hi ha evidències que la CIA donà suport a les activitats de comerç de drogues de Hekmatyar donant-li immunitat per al seu tràfic d'opi, que va finançar l'operació de la seva facció militant.[15]

El MAK i els mujahidins estrangers voluntaris, o els "àrabs afganesos", no van jugar un paper important en la guerra. Mentre que més de 250,000 mujahidins afganesos van lluitar contra els soviètics i el govern afganès comunista, s'estima que mai hi va haver més de 2,000 mujahidins estrangers al camp de batalla en qualsevol moment.[16] No obstant això, els mujahidins estrangers voluntaris procedien de 43 països, i s'ha dit que el nombre total que va participar en el moviment afganès entre 1982 i 1992 va ser d'uns 35.000.[17] Bin Laden va jugar un paper central en l'organització de campaments d'entrenament per als voluntaris musulmans estrangers.[18][19]

La Unió Soviètica, finalment es va retirar de l'Afganistan el 1989. Per a sorpresa de molts, el govern afganès comunista de Mohammad Najibullah va resistir durant tres anys més, abans de ser deposat per elements dels mujahidins. Amb els líders mujahidins que no podien posar-se d'acord sobre una estructura de govern, va sobrevenir el caos, amb la constant reorganització de les aliances que lluitaven pel control de territoris mal definits, que deixaren el país devastat.

Estructura de comandament[modifica | modifica el codi]

Quan se li va preguntar sobre la possibilitat de la connexió d'al-Qaeda amb els atemptats del 7 de juliol de 2005 a Londres, el Comissionat de la Policia Metropolitana Sir Ian Blair va dir: "Al-Qaida no és una organització. Al-Qaida és una forma de treballar ... però això té unes característiques que l'acosten a al-Qaida ... clarament té la capacitat de proporcionar entrenament ... proporcionar coneixements ... i crec que és el que ha passat aquí."[20]

El 13 d'agost del 2005, no obstant això, el diari The Independent, citant investigacions de la policia i de l'MI5, va informar que els terroristes del 7 de juliol havien actuat independentment d'un cervell terrorista d'al-Qaida en algun lloc a l'estranger.[21]

Què és o no és exactament al-Qaida segueix sent objecte de controvèrsia. L'autor i periodista Adam Curtis afirma que la idea d'al-Qaeda com a organització formal és, de sobte, una invenció dels Estats Units. Curtis sosté que el nom "al-Qaeda" es va esmentar al públic per primer cop en el judici de 2001 de Bin Laden i els quatre homes acusats dels Atemptats a les ambaixades dels Estats Units del 1998 a l'est d'Àfrica:

La realitat era que Bin Laden i Ayman al-Zawahiri s'havien convertit en el focus d'una associació lliure dels militants islamistes desil·lusionats que se sentien atrets per la nova estratègia. Però no hi havia cap organització. Aquests eren majoritàriament militants que planegaven les seves pròpies operacions i miraven a Bin Laden per al finançament i l'assistència. No era el seu comandant. Tampoc hi ha proves que Bin Laden utilitzés el terme "al-Qaida" per fer referència al nom d'un grup fins després dels atacs de l'11 de setembre, quan es va adonar que aquest era el terme que els americans l'havien donat.[22]

Com a qüestió de dret, el Departament de Justícia dels Estats Units necessitava demostrar que Bin Laden era el líder d'una organització criminal per tal d'acusar-lo in absentia sota la Racketeer Influenced and Corrupt Organizations Act (Llei sobre organitzacions corruptes i xantatgistes), també coneguda com a Llei RICO. El nom de l'organització i els detalls de la seva estructura van ser proporcionats en el testimoni de Jamal al-Fadl, que va dir que era un membre fundador de l'organització i un exempleat de bin Laden.[23] Una sèrie de fonts han plantejat qüestions sobre la fiabilitat del testimoni d'al-Fadl a causa dels seus antecedents de deshonestedat, i també perquè va arribar a un acord amb el fiscal després d'haver estat declarat culpable de conspirar per atacar instal·lacions militars dels EUA.[24][25] Sam Schmidt, un dels seus advocats defensors, va dir:

Hi havia parts selectives del testimoni d'al-Fadl que crec que eren falses, per ajudar a donar suport a la imatge que ell va ajudar els estatunidencs a unir-se. Crec que va mentir en una sèrie de testimonis específics sobre una imatge unificada del que va ser aquesta organització. Va fer d'al-Qaida la nova màfia o els nous comunistes. Els va fer identificables com un grup i per tant féu que sigui més fàcil processar qualsevol persona associada amb Al-Qaida per accions o declaracions de Bin Laden.[22]

Membres[modifica | modifica el codi]

El fundador i líder de l'organització fou, durant molts anys, un antic contractista d'obres, provinent d'una influent família d'Aràbia Saudita, Ossama bin Laden. Durant anys, es va estendre, principalment a través de rumors d'Internet, que Ossama bin Laden era mort, fet que no fou confirmat fins que els Estats Units van llançar l'Operació Neptú. No obstant això, es creu que Bin Laden al passat ja no dirigia directament els organitzadors, i que s'havia fet càrrec d'aquesta funció Ayman al-Zawahirí, que és, possiblement, també el cap ideològic de la xarxa des de llavors.[26]

Altres líders inclouen o incloïen:

Anwar al-Awlaki va ser considerat el membre de més alt rang de la xarxa amb la ciutadania dels EUA. Va ser assassinat el setembre de 2011 durant un atac aeri al Iemen.

Altres membres coneguts són o han estat:

Ideologia i motivació[modifica | modifica el codi]

Bàsicament, la visió de la ideologia d'al-Qaida és una forma extrema d'Islam, el gihad, davant països o governs que suposadament actuen contra l'islam, les comunitats religioses i els grups ètnics com l'única possibilitat de representar els interessos de l'Islam. Al-Qaida creu que l'única resposta és que l'Islam desenvolupi el paper que li correspon en el món, que hi ha una conspiració de diverses parts del món contra l'Islam, la qual és liderada per Israel, els EUA i els països de l'Europa Occidental. A més, es mostra convençuda que mentre existeixi Israel i subverteixi les influències polítiques i culturals d'Occident, la societat musulmana, l'Islam no pot estar unida.

Com a justificació de les seves accions al-Qaida assenyala diversos ensenyaments religiosos i missatges presos de l'Alcorà. Per a això, es basa principalment en l'anomenada forma primitiva de l'Islam, en el qual s'interpreta que l'enfocament se situa en la guerra contra els infidels, la seva conversió i la unificació de tots els musulmans sota un califat comú. En gran part de l'organització s'observa un marcat antisemitisme, resultat de la lluita durant dècades amb Israel.

Alguns membres d'al-Qaida, com Mohammed Atta tenen o tenien una visió del món semblant a la dels nazis (exemple: Atemptats de l'11 de setembre de 2001, en què Nova York es veia com un suposat centre del "selecte món jueu", com la meta). En aquesta visió del món, els jueus són considerats com a infidels que no es poden convertir, o fins i tot anti-musulmans que controlen els països democràtics liberals i els estats exsocialistes i controlen aquests al seu torn en contra de l'Islam. Ambdós, suposadament creats i controlats pels suposats sistemes enemics primaris, són els arxienemics escollits d'Al-Qaida. Al-Qaida lluita contra aquestes dues ideologies menys pel que fan que pel que representen: el socialisme perquè predica la igualtat de totes les persones i especialment perquè els seus seguidors prefereixen l'ateisme i els països liberals occidentals perquè les seves empreses són vistes com a desenfrenades i sense religió.[28][29]

Ossama bin Laden va declarar en una entrevista el 1999, per a ell i els seus seguidors, no hi ha civils, sinó només enemics per matar, sense excepció; aquest és el sagrat deure de tot musulmà.[30]

Els primers atacs es van dur a terme en la dècada del 1990, com l'Atemptat del World Trade Center de 1993. L'operació antiterrorista del govern de Clinton començar a partir de llavors i comportà atacs terroristes contra les ambaixades dels Estats Units a Dar es Salaam i Nairobi i atacs aeris contra bases d'Al-Qaida al Sudan i Afganistan. L'any 2000 es va produir un atac dels islamistes al mercat nadalenc d'Estrasburg que va ser frustrat per les autoritats de seguretat alemanyes. D'entrada no es va poder provar davant del tribunal un presumpte vincle amb la xarxa terrorista Al-Qaida.[31][32] La raó d'això és que Alemanya és, a part dels EUA, l'aliat més proper d'Israel. D'altra banda, l'estil de vida es percep, com en altres països europeus, com una forma liberal, pecaminosa i vulgar de la vida (relacions sexuals il·legítimes, consum d'alcohol, homosexualitat legal) i com una imposició per als musulmans que viuen a Alemanya.[33]

Al-Qaida també es basa en la propaganda, sobretot en les societats àrabs i musulmanes. Veu la violència com a mitjà per unir tots els musulmans en la "guerra d'alliberament" contra el domini d'Occident. Aquests actes de terrorisme també es duen a terme contra civils musulmans considerats com a "col·laboradors" o víctimes del terrorisme com a variables aleatòries en la negociació. El camp d'acció principal després de l'última crida de Bin Laden a l'Iraq, el major nombre de víctimes, així com els autors mateixos, són membres de l'Islam. Una nova característica aquí és la legitimitat dels atacs suïcides que abans no s'utilitzaven a causa de les reserves religioses.

Al-Qaida ha trobat a l'Iraq poc suport uniforme i està recolzada sobretot pels terroristes estrangers. L'organització ha trobat al Pakistan, Indonèsia i Aràbia Saudita un suport més fort. A més de les causes polítiques, com les persistents guerres civils, l'opressió tradicional, també es contemplen com a causa d'origen la tradició duradora de l'esclavitud, el tràfic de persones, la misogínia i una interpretació particularment estricta de l'Islam com el wahhabisme i les endarrerides cultures tribals com el paixtunwali.

Els líders de pensament d'Al-Qaida també es basen en les normes islàmiques d'acord amb les quals cada estat i forma social que estigui més enllà de la xaria és reprovable i, per tant, és legítim destruir el món dels "infidels" amb el terrorisme. Els perpetradors són majoritàriament homes joves de baixa condició social. Altres assassins especialment en operacions importants, com la de l'11 de setembre del 2001 són graduats ben entrenats. Alguns dirigents i líders, com el fundador Ossama bin Laden, provénen d'una família de classe alta.

En particular, a l'Iraq, els soldats occidentals són anomenats també "croats". El rerefons d'aquest qualificatiu són els efectes de la massacre de Maarat an-Numan (1098).

Objectius estratètigcs[modifica | modifica el codi]

Cartell de recompensa

Els objectius finals d'Al-Qaida no són a curt termini, sinó que la xarxa espera que s'assoleixin només en anys o dècades. L'objectiu principal no és necessàriament atènyer aquests objectius en si mateixos, sinó posar en moviment una cadena d'esdeveniments que en última instància haurien de conduir als resultats desitjats. Com que el nucli dur d'Al-Qaida opera en secret i duu a terme, entre d'altres, operacions de falsa ensenya, els seus objectius reals són difícils de determinar. Després hi ha els lligams a altres moviments islamistes que persegueixen interessos independents.

Ossama bin Laden, Khàlid Xeikh Mohàmmed, Ayman al-Zawahirí i altres líders d'Al-Qaida han creat objectius que tracten de treballar en xarxa amb tots els mitjans al seu abast.

Una gran part dels seus esforços Al-Qaida els ha esmerçat en la guerra o gihad en contra d'Occident, ja que aquest és el principal obstacle per a tots els passos subsegüents del seu domini econòmic i del poder polític. També considera que la cooperació i el suport d'alguns països occidentals (sobretot la dels Estats Units i França) d'alguns països àrabs (Jordània, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Líban) com una ingerència en els assumptes àrabs interns, el propòsit dels quals seria impedir la unificació del món islàmic i enfortir la posició d'Israel. Aquesta guerra la mena Al-Qaida especialment amb els atacs terroristes contra objectius civil en els països de destinació, per tal de terroritzar la població per desestabilitzar el país políticament i danyar-ne l'economia. Sovint, els turistes són el blanc d'atacs als països musulmans.[29][30] Està estretament relacionat amb l'atac a la difusió de l'estil de vida occidental i l'exportació dels valors de la cultura islàmica. L'objectiu previst és la preservació de la societat musulmana contra les influències occidentals (no basades en la jurisprudència de la Xaria perquè els nascuts musulmans siguin capaços de triar lliurement la seva religió, la igualtat de gènere, que en l'opinió pública es mostrin obertament les dones, el consum d'alcohol, l'homosexualitat legal, les relacions sexuals il·legítimes, ...)[30]

Mentre s'assoleixen els resultats desitjats, a més de l'execució reeixida dels atacs terroristes, les seves activitats inclouen la col·locació de dorments en les estructures oposades possible en llocs clau o reclutar persones d'idees afins que ja estan en les posicions corresponents (com Nidal Malik Hasan) i la fusió global i la creació de xarxes entre els islamistes i moviments i grups gihadistes. (L'estret contacte amb els governants locals, com el talibans, la planificació de l'operació conjunta i accions coordinades amb les organitzacions terroristes de la xarxa, com el Laixkar-e-Toiba o Abu Sayyaf).

Al-Qaida també combat a totes les organitzacions no governamentals que representen una amenaça a Al-Qaida i els seus objectius. Això és especialment cert per a la Interpol i les Nacions Unides. La causa d'això és principalment la consideració de l'ONU com a garant de les condicions existents, que amb els seus esforços de pau posa en perill els objectius d'al-Qaida. Així, els programes de l'ONU a Somàlia com ara les missions de pau a la dècada dels noranta UNOSOM I, UNOSOM II, i l'organització del govern de transició de Somàlia de l'ONU amb la prevenció que els islamistes prenguessin el control complet del país, mitjançant el moviment al-Qaida a Somàlia. D'altra banda, les Nacions Unides han aprovat una sèrie de resolucions per frenar el terrorisme transnacional d'al-Qaida. (Compromís dels estats membres de l'ONU per imposar sancions a les persones que estan vinculades a al-Qaida, llistes de membres d'Al-Qaida, desplegament de l'ISAF, disposicions contra la propagació de les ADM).[34]

Un dels principals objectius és l'enderrocament de la família reial saudita[35] i tots els altres governs dels països de majoria musulmana que no es regeixen pels principis islàmics o treballen o són amics de potències no islàmiques (Jordània, Pakistan, Egipte ...): Això és seguit per l'aplicació de base de la llei islàmica alcorànica (xaria) en tots els països musulmans.

Des de principis de 1990, Al-Qaida està estretament vinculada amb els grups separatistes musulmans, els objectius dels quals se superposen amb els de la xarxa de Bin Laden. Per tant, la separació de tots els territoris musulmans i regions de la majoria dels altres països de credos diferents (Mindanao de Filipines, Daguestan, Txetxènia, Ufà, i Tatarstan de Rússia, Ogaden d'Etiòpia, Kosovo de Sèrbia ...) és vista com un pas important cap a la unificació de l'islam. Durant la guerra de Bòsnia hi va haver nombroses atrocitats comeses pels mujahidins, entre d'altres, sota el lideratge del comandant en cap de l'exèrcit bosnià, Rasim Delić, contra els serbis i croats a Bòsnia central i la regió d'Ozren. Per ordre d'Ossama bin Laden, els mujahidins d'Al-Qaeda van lluitar durant la guerra amb l'exèrcit bosnià en l'avantguarda .[36] També van lluitar els partidaris d'al-Qaida a Kosovo al costat de l'UÇK.

Arribats a aquest punt, les esperances d'al-Qaida són que Occident hagi estat derrotat militarment i econòmicament, per la qual cosa espera tenir les mans lliures per a totes les accions addicionals:

  • Per sobre de tot, la destrucció de l'Estat d'Israel i l'expulsió o l'eliminació dels seus habitants jueus.
  • L'eliminació anterior o el debilitament de la potència protectora, els Estats Units, i els seus aliats (França, Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia ...) com a possibles poders protectors.[30]
  • La reconquesta de tots els territoris que van ser alguna vegada musulmans (Andalusia, Crimea ...)
  • La reconquesta de tots els territoris que alguna vegada han estat governats pels governants islàmics (Índia, Portugal, Espanya, menys Astúries, Sicília, Sardenya, Còrsega, parts d'Àfrica Oriental).[30][37]
  • I, finalment, la unió de tots aquests països i territoris en un de sol (Califat, regit per la llei islàmica per a tots els veritables creients.[28][29][30][33]

Temàtica[modifica | modifica el codi]

El terrorisme com a mitjà de resposta[modifica | modifica el codi]

El conflicte armat del nord-oest del Pakistan va oposar al Waziristan, que formava part de les regions tribals, membres d'Al-Qaida i talibans coontra l'exèrcit regular pakistanès, aliat dels Estats Units, entre 2004 i 2006. Acabat el setembre de 2006, el cessament de les hostilitats va coincidir amb una represa de la violència a l'Afganistan, en l'altre costat de la frontera. Aquesta guerra es va reiniciar el 2009.

Els que s'oposen a les accions dels Estats Units i els països occidentals i a l'Orient Mitjà i al món sostenen que les accions del govern dels EUA (i el seu aliat israelià) han provocat una forta oposició d'àrabs i musulmans, i que el terrorisme és l'etapa final de les reaccions que en resulten. Segons ells, aquestes accions inclouen:

Les repercussions del terrorisme islamista[modifica | modifica el codi]

Segons el geoestratega Gérard Chaliand, El terrorisme islàmic no és altra cosa que un epifenomen que, tot i mobilitzar fortament els mitjans de comunicació i l'opinió pública, no té cap impacte en el curs de la història. També d'acord amb ell, ja sigui per la pèrdua humanes ocasions[Cal aclariment], finalment mínima en comparació amb les guerres entre estats, els efectius mobilitzats mobilitzat o les conseqüències polítiques, la seva acció només té conseqüències nul·les o gairebé nul·les, a la manera dels terroristes anarquistes a la fi del segle xix i principis del segle xx, ara caiguts en l'oblit.

Antoine Sfeir en fa una anàlisi més propera. Segons ell Bin Laden ja ha fracassat i fracassarà en el seu principal projecte que és aplegar la major part del món musulmà del Magrib al Màixriq en un califat recreat en reagrupar tots els creients.[40]

El finançament d'Al-Qaida[modifica | modifica el codi]

L'informe del Departament del Tresor dels actius terroristes evoca 8 milions de dòlars d'actius d'Al-Qaida bloquejats 2006 i 11 milions el 2007.[41]

D'acord amb el govern afganès, els diners que permet a Al-Qaida per fer batalla vindrien en gran mesura per piadosos i rics particulars que viuen a la Península Aràbiga. Aquests diners passen pel centre financer de Dubai:

« Com s'explica que mai no hi hagi hagut cap atac islamista a Dubai, la terra de l'Islam, on l'alcohol flueix lliurement? És molt simple: alguns països àrabs del Golf van comprar la seva pau als grups terroristes![42] »

Escàndols lligats al testimoni de certs experts[modifica | modifica el codi]

El paper de la CIA és objecte de debat, també al món dels serveis d'intel·ligència:[43] l'agència estatunidenca hauria entrenat i per tant hauria creat l'organització terrorista per combatre els soviètics. Aquesta hipòtesi fou defensada i desenvolupada el 8 de juliol del 2005 per Robin Cook, antic ministre d'afers estrangers i diputat laborista que s'oposà violentament a la intervenció a l'Iraq i a la política por-americana de Tony Blair. Afirmà a The Guardian que «Bin Laden va ser el producte d'un error de càlcul monumental per part de les agències d'intel·ligència occidentals. Això va ser reforçat per laCIA en la dècada de 1980 i finançat per Aràbia Saudita per portar la gihad contra l'ocupació russa de l'Afganistan. Al-Qaida, que literalment significa "base de dades", va ser originalment l'arxiu informàtic dels milers de mujahidins reclutats i entrenats per la CIA per derrotar els russos».[4] Altres van encara més lluny, com Antoine Sfeir, que va dir a finals de novembre de 2008 que: «Al-Qaida serveix als interessos nord-americans. Washington juga un joc de pòquer mentider amb els àrabs, atès que Al-Qaida existeix només en la imaginació i només està destinada a destruir el món àrab i a impedir que es modernitzi. Per tant, la fragmentació dels països àrabs sobre un base ètnica i sectària permetrà a Israel d'avançar i liderar la regió».[44]

D'acord amb Leonid Xebarxin, exsubdirector del KGB Al-Qaida és una creació dels Estats Units i Ossama bin Laden mai va deixar de ser un agent de la CIA.[45] Segons Maloy Krishna Dhar,exsotsdirector d'intel·ligència de l'Índia, Al-Qaida va ser organitzat per l'ISI pakistanès, a petició de la CIA i l'MI6.[46]

Al Qaida a l'Estat espanyol[modifica | modifica el codi]

Atemptat de Madrid del 2004[modifica | modifica el codi]

Homenatge a les víctimes de l'atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004.

Els atemptats de l'11 de març de 2004 (coneguts també pel numerònim 11-M) van ser una sèrie d'atacs terroristes en quatre trens de la xarxa de Rodalies de Madrid duts a terme per terroristes gihadistes.

Es tracta del segon major atemptat comès a Europa fins a la data, amb 10 explosions gairebé simultànies en quatre trens a l'hora punta del matí (entre les 07:36 i les 07:40). Més tard, després d'un intent de desactivació, la policia detonaria, de forma controlada, dos artefactes que no havien esclatat, i en desactivaria un tercer que permetria, gràcies al seu contingut, iniciar les primeres indagacions que conduirien a la identificació dels autors. Van morir 191 persones, i 1.858 van resultar ferides.

En la tarda del 13 de març una trucada efectuada al canal de televisió Telemadrid va permetre localitzar en una paperera un vídeo en què un home amb accent marroquí, que afirmava ser Abu Dujan al Afgani, posteriorment condemnat per aquests atemptats, autodenominat portaveu militar d'Al-Qaida a Europa, reivindicava la seva autoria.[47][48]

El 3 d'abril de 2004, la policia va localitzar i va envoltar a diversos membres del comando terrorista a Leganés. A veure acorralats, els seus membres es van suïcidar fent esclatar el pis en el qual s'havien atrinxerat-sent això el primer atemptat suïcida d'Europa-quan els Geos iniciaven l'assalt. En aquesta acció va morir un agent del grup policial, a més de tots els membres de la cèl·lula islamista allí presents.

Segrest de cooperants catalans el 2009[modifica | modifica el codi]

La branca d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) va reivindicar el 8 de desembre del 2009 al matí el segrest dels tres voluntaris catalans a Mauritània, de l'ONG Barcelona Acció Solidària, el 29 de novembre, així com el d'un botànic francès quatre dies abans a Mali. Els cooperants segrestats foren Albert Vilalta, Alicia Gámez i Roque Pascual.[49]

El Ministeri espanyol d'Afers Estrangers va donar credibilitat a la reivindicació, realitzada en una cinta d'àudio passada a la cadena de televisió amb seu a Doha, després sotmetre-la a estudi per part d'un comitè tècnic, va dir en un comunicat. "Es tracta d'un enregistrament d'àudio que esmenta explícitament el nom dels segrestats", va dir la nota del ministeri.[49]

El portaveu del grup islamista, que es va identificar com Saleh Abu Mohammad, va dir que "França i Espanya seran informades posteriorment de les legítimes demandes dels mujahidins", referint-se també al segrest d'un francès a l'est de Mali el 30 de novembre.

Els tres voluntaris van desaparèixer el 29 de novembre a Mauritània quan van ser segrestats del comboi en què portaven ajuda humanitària a diversos països africans i que es dirigia per la carretera entre Nouadhibou i la capital, Nouakchott.

El comboi va partir de Barcelona el 22 de novembre, va travessar el Marroc, es dirigia al Senegal i havia d'acabar a Gàmbia amb 100.000 quilos de material d'ajuda que pensava distribuir com a part de la seva caravana anual.

L'Audiència Nacional va obrir una investigació sobre el segrest per tractar-se d'un delicte contra espanyols a l'estranger i per ser un possible delicte de terrorisme.

La cooperant Alícia Gámez va ser alliberada el 10 de març de 2010 i recollida per les autoritats espanyoles a Burkina Faso després de diverses gestions diplomàtiques des del Ministeri d'Afers Exteriors espanyol i del Centre Nacional d'Intel·ligència. Els altres dos segrestats, Albert i Roc, van ser alliberats el 22 d'agost de 2010, passant a mans de Mustafà Chafi, conseller del president de Burkina Faso, que va ser l'encarregat de portar-los a lloc segur.[50]

Accions armades[modifica | modifica el codi]

Alguns dels atemptats atribuïts a al-Qaida són:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Greenhill, Sam «Flying proudly over the birthplace of Libya's revolution, the flag of Al Qaeda Més informació: http://www.dailymail.co.uk/news/article-2055630/Flying-proudly-birthplace-Libyas-revolution-flag-Al-Qaeda.html#ixzz1d40o5kr0». Daily Mail [Londres], 2 novembre del 2011 [Consulta: 7 novembre del 2011].
  2. «The Al Qaeda Clubhouse: Members lacking, By Ken Silverstein (Harper's Magazine)». Harpers.org. [Consulta: 22 març del 2010].
  3. Arabic Computer Dictionary: English-Arabic, Arabic-English By Ernest Kay, Multi-lingual International Publishers, 1986.
  4. 4,0 4,1 "La lluita contra el terrorisme no pot guanyar-se per mitjans militars," Robin Cook, The Guardian, 8 de juliol del 2005,
  5. «Transcript of Bin Laden's October interview». CNN, 05-02-2002 [Consulta: 22 octubre 2006].
  6. «Al-Qaeda / Al-Qaida» (en català). Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 20 gener 2014].
  7. Cf Thomas Hegghammer a Kepel / Milelli 158
  8. «Maktab al-Khidamat». GlobalSecurity.org, 11 gener del 2006. [Consulta: 11 febrer del 2007].
  9. Wright 2006
  10. Gunaratna 2002, p. 19. Citacions extretes de Riedel 2008, p. 42 i Wright 2006, p. 103
  11. Cloonan entrevista Frontline, PBS, 13 de juliol del 2005.
  12. Sageman 2004, p. 35
  13. Bergen, Peter L., Holy war, Inc.: Inside the Secret World of Osama bin Laden, Nova York York: Free Press, c2001., p.70-1
  14. Bergen, Peter L., Holy war, Inc.: inside the secret world of Osama bin Laden, Nova York: Free Press, c2001., p. 69
  15. «Entrevista amb Alfred McCoy 9 de novembre del 1991 per Paul DeRienzo».
  16. Wright 2006, p. 137
  17. «The War on Terror and the Politics of Violence in Pakistan». The Jamestown Foundation, J2 juliol del 2004. [Consulta: 9 gener del 2007].
  18. "Who Is Osama Bin Laden?". Forbes. 14 de setembre del 2001.
  19. "Frankenstein the CIA created". 17 de gener del 1999. The Guardian.
  20. «Cops: London Attacks Were Homicide Blasts». Fox News, 15 juliol del 2005 [Consulta: 15 juny del 2008].
  21. Bennetto, Jason; Ian Herbert «London bombings: the truth emerges». The Independent [UK], 13 agost del 2005 [Consulta: 3 desembre del 2006].
  22. 22,0 22,1 The Power of Nightmares, Documental de la BBC.
  23. McCloud, Kimberly; Osborne, Matthew. «WMD Terrorism and Usama bin Laden». CNS Reports. James Martin Center for Nonproliferation Studies, 7 març del 2001. [Consulta: 4 maig del 2011].
  24. McGeary 2001
  25. «Witness: Bin Laden planned attack on U.S. embassy in Saudi Arabia». CNN, 13 febrer del 2001 [Consulta: 12 juny del 2007].
  26. «Al-Kaida hat einen neuen Anführer». news.ch, 16 juny del 2011. [Consulta: 16 juny 2011].
  27. http://www.focus.de/politik/ausland/terrorismus-us-medien-weiterer-topterrorist-von-al-kaida-getoetet_aid_665850.html
  28. 28,0 28,1 Ideologia d'Al-Qaida consultat el 18 de maig del 2010
  29. 29,0 29,1 29,2 Rerefons d'Al-Qaida consultat el 18 de maig del 2010
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 Al Qaeda: Statements and Evolving Ideology (PDF; 47 kB) consultat el 18 de maig del 2010
  31. Objectiu terrorista: Mercat de Nadal d'Estrasburg; judici contra quatre algerians consultat el 18 maig del 2010
  32. Estrasburg sentència en contra dels islamistes consultat el 18 maig del 2010
  33. 33,0 33,1 Ideologia d'Al-Qaida consultat el 18 de maig del 2010
  34. United Nations al-Qaida Resolutions consultat el 19 de juny del 2010
  35. Peter Philipp. «Saudisches Königshaus im Visier von El Kaida». Dw-world.de, 10-01-2003. [Consulta: 12 setembre 2010].
  36. Die Zeit:Schule des Hasses auf dem Balkan - Wie bin Ladens Al-Qaida in Bosnien Fuß fasste
  37. Die Welt: Das verlorene Paradies von al-Qaida, 17 d'octubre del 2007
  38. Quantin,, Patrick. Gouverner les sociétés africaines. Acteurs et institutions. KARTHALA Editions, 2005. ISBN 9782811139483. 
  39. «Quel avenir pour le Soudan» (en francès). Senat francès, 1998. [Consulta: 9 febrer 2014].
  40. «Guerre contre la terreur, 5ème année» (en francès). Le Figaro, 16 setembre del 2006. [Consulta: 9 febrer 2014].
  41. Timothy Noah, Bush a-t-il protégé l'Amérique après le 11 septembre?, Slate, 14 de setembre del 2009 (francès)
  42. Algerie360.com
  43. Pierre-Henri Bunel, Proche-Orient, Une guerre mondiale, éditions Carnot, 2004
  44. Els recents atacs a Mumbai, la crisi financera i l'11 de setembre. Entrevista amb Antoine Sfeïr
  45. Article al web de Réseau Voltaire
  46. (anglès) Maloy Krishna Dhar, Fulcrum of Evil : ISI-CIA-Al Qaeda Nexus, Manas Publications, Nova Delhi, 2006, ISBN 8170492785
  47. El Universal, Caracas, 2 de maig del 2011, «Al-Qaida ha amenaçat en múltiples ocasions a Espanya».
  48. Vídeo de la compareixença del ministre de l'Interior informant de la cinta a YouTube
  49. 49,0 49,1 Al-Qaida reivindica el segrest dels tres voluntaris catalans a Mauritània
  50. «Vilalta i Pascual ja són a casa, després de 268 dies de captiveri» (en català). VilaWeb, 24-08-2010. [Consulta: 3 setembre 2010].
  51. (anglès) Anemona Hartocollis, Blame for 1993 Attack at Center Is Still at Issue New York Times, 10 de gener de 2008
  52. (anglès) BBC 1993: World Trade Center bomb terrorises New York
  53. (anglès) Fox News, Bin Laden Claims Responsibility for 9/11
  54. Al-Qaida al Magrib reivindica el segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània, Avui, 8 de desembre de 2009

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Atran, Scott. Talking to the Enemy: Faith, Brotherhood, and the (un)making of Terrorists. Nova York: Ecco Press, 2010. ISBN 978-0-06-134490-9. 
  • Atwan, Abdel Bari. The Secret History of al Qaeda. Berkeley, CA: University of California Press, 2006. ISBN 978-0-520-24974-5. 
  • Basile, Mark «Going to the Source: Why Al Qaeda's Financial Network Is Likely to Withstand the Current War on Terrorist Financing». Studies in Conflict and Terrorism, 27, 3, Maig del 2004, pàg. 169–185. DOI: 10.1080/10576100490438237.
  • Benjamin, Daniel; Simon, Steven. The Age of Sacred Terror. 1a ed.. Nova York: Random House, 2002. ISBN 0-375-50859-7. 
  • Bergen, Peter. Holy War, Inc.: Inside the Secret World of Osama bin Laden. 1a ed.. Nova York: Free Press, 2001. ISBN 0-7432-3495-2. 
  • Bergen, Peter. The Osama bin Laden I Know: An Oral History of al Qaeda's Leader. 2a ed.. Nova York: Free Press, 2006. ISBN 0-7432-7892-5. 
  • Bergen, Peter; Cruickshank, Paul «The Unraveling: The jihadist revolt against bin Laden». The New Republic, 11 juny del 2008, p. 16–21 [Consulta: 4 maig del 2011].
  • Bergen, Peter. The Longest War: The Enduring Conflict between America and al-Qaeda. Nova York: Free Press, 2011. ISBN 978-0-7432-7893-5. 
  • Bin Laden, Osama. Messages to the World: The Statements of Osama bin Laden. Londres: Verso, 2005. ISBN 1-84467-045-7. 
  • Cassidy, Robert M. Counterinsurgency and the Global War on Terror: Military Culture and Irregular War. Westport, CT: Praeger Security International, 2006. ISBN 0-275-98990-9. 
  • Coll, Steve. Ghost Wars: The Secret History of the CIA, Afghanistan, and Bin Laden, from the Soviet Invasion to September 10, 2001. 2a ed.. Nova York: Penguin Books, 2005. ISBN 0-14-303466-9. 
  • Esposito, John L. Unholy War: Terror in the Name of Islam. Nova York: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-515435-5. 
  • Gunaratna, Rohan. Inside Al Qaeda. 1a ed.. Londres: C. Hurst & Co., 2002. ISBN 1-85065-671-1. 
  • Hafez, Mohammed M. «Martyrdom Mythology in Iraq: How Jihadists Frame Suicide Terrorism in Videos and Biographies». Terrorism and Political Violence, 19, 1, Març del 2007, pàg. 95–115. DOI: 10.1080/09546550601054873.
  • Hoffman, Bruce. The New Terrorism: Anatomy, Trends, and Counter-Strategies. Singapur: Eastern Universities Press, 2002, p. 30–49. ISBN 981-210-210-8. «The Emergence of the New Terrorism» 
  • Jansen, Johannes J.G.. The Dual Nature of Islamic Fundamentalism. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1997. ISBN 0-8014-3338-X. 
  • McGeary, Johanna «A Traitor's Tale». TIME, 19 febrer del 2001, p. 36–37 [Consulta: 15 setembre del 2009].
  • Napoleoni, Loretta. Modern Jihad: Tracing the Dollars Behind the Terror Networks. Londres: Pluto Press, 2003. ISBN 0-7453-2117-8. 
  • Qutb, Sayyid. Milestones. Chicago: Kazi Publications, 2003. ISBN 0-911119-42-6. 
  • Rashid, Ahmed. Taliban: Militant Islam, Oil and Fundamentalism in Central Asia. New Haven: Yale University Press, 2002. ISBN 1-86064-830-4. 
  • Reeve, Simon. The New Jackals: Ramzi Yousef, Osama Bin Laden and the Future of Terrorism. Boston: Northeastern University Press, 1999. ISBN 1-55553-407-4. 
  • Riedel, Bruce. The Search for al Qaeda: Its Leadership, Ideology, and Future. Washington, D.C.: Brookings Institution Press, 2008. ISBN 978-0-8157-7414-3. 
  • Sageman, Marc. Understanding Terror Networks. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2004. ISBN 0-8122-3808-7. 
  • Trofimov, Yaroslav. Faith At War: A Journey On the Frontlines of Islam, From Baghdad to Timbuktu. Nova York: Picador, 2006. ISBN 978-0-8050-7754-4. 
  • Wechsler, William F. How Did This Happen? Terrorism and the New War. Nova York: PublicAffairs, 2001, p. 129–143. ISBN 1-58648-130-4. «Strangling The Hydra: Targeting Al Qaeda's Finances» 
  • Wright, Lawrence. The Looming Tower: Al-Qaeda and the Road to 9/11. Nova York: Knopf, 2006. ISBN 0-375-41486-X. 
  • Wright, Lawrence «The Rebellion Within». The New Yorker, 2 juny del 2008, p. 36–53 [Consulta: 15 setembre del 2009].
Revistes
  • Akacem, Mohammed «Review: Modern Jihad: Tracing the Dollars behind the Terror Networks». International Journal of Middle East Studies, 37, 3, Agost del 2005, pàg. 444–445. DOI: 10.1017/S0020743805362143.
  • Bale, Jeffrey M. «Deciphering Islamism and Terrorism». Middle East Journal, 60, 4, Octubre del 2006, pàg. 777–788.
Informes governamentals

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Qaida Modifica l'enllaç a Wikidata